Kilombo és un projecte de col·laboració entre les cooperatives LaFundició, Keras Buti, Tarpuna i Voltes, l’associació Keras Buti i la distribuïdora Ecocentral.
Amb Kilombo volem impulsar un socioecosistema econòmic i cultural arrelat al territori que enforteixi i ampliï iniciatives locals d’economia social alhora que ens serveixi per establir nous vincles entre el camp i la ciutat que desbordin la relació producció-consum i construeixin una comunitat conscient de les necessitats col·lectives per sostenir la vida; així com per repensar, restituir i actualitzar aquelles memòries rurals invisibilitzades al territori que puguin ser inspiradores per construir nous models culturals i econòmics.
La intercooperació entre les entitats impulsores de la iniciativa té per objectiu:
- Consolidar el consum agroecològic i de proximitat l’Hospitalet mitjançant la cooperativa de consum Kera Buti i el servei de menjador de les cuines del Casal de Gent Gran de Bellvitge i barri Centre, en col·laboració amb l’associació Keras Buti.
- Defensar i tenir cura del patrimoni agrícola del Parc Agrari del Baix Llobregat. Amb l’adquisició i posada en marxa d’una finca de 2 hectàries dedicades a la producció agroecològica.
- Impulsar un espai cultural de creació i pensament que incideixi en la restitució de valors que posin la cura de la vida i el territori al centre. Mitjançant la millora i naturalització dels espais exteriors de 2 centres educatius de la ciutat i el treball en relació a les fibres vegetals en col·laboració amb la cooperativa d’arquitectes Voltes.
El context
L’Hospitalet de Llobregat, a la comarca del Barcelonès, és la segona ciutat de Catalunya i on existeixen diverses iniciatives d’Economia Social i Solidària que s’estan estructurant en els darrers anys per visibilitzar-se i compartir energies. També hi tenen lloc iniciatives socials i culturals de llarga trajectòria, entre elles, el treball que ha sostingut LaFundició des de fa 15 anys.
Des de fa tres anys, treballem a l’Hospitalet per fomentar un model econòmic propi que propiciï alternatives d’economia social i solidària, sostenibles i sensibles a la idiosincràsia i les necessitats del territori. La desindustrialització de la corona metropolitana de Barcelona va venir acompanyada de la reconversió al sector serveis d’una part de la massa de treballadors i treballadores que hi vivien a l’Hospitalet. Especialment les dones es van ocupar al sector altament precaritzat de les cures. Un clar exemple d’aquesta reconversió el trobem a l’aposta municipal pel sector hoteler i el turisme de convencions vinculats a la Fira Barcelona.
L’Hospitalet va experimentar un creixement urbanístic descontrolat arran de diferents cicles migratoris al llarg del segle XX, intensificats a partir dels anys 60 pels plans “desarrollistes” del franquisme, que van propiciar la requalificació d’encara més terrenys agrícoles per a la construcció dels nous polígons d’habitatges. A aquests processos, que han resultat en una de les densitats de població més altes d’Europa, s’hi afegeix actualment la construcció de d’hotels i de noves promocions immobiliàries pensades per atreure una classe mitjana expulsada de Barcelona per l’alt cost de l’habitatge.
Entenem que és imperiós revisar aquest model i repensar el vincle de les ciutats amb el seu entorn rural per ajudar-nos a bastir nous models econòmics sostenibles en aquest territori i per les comunitats que l’habiten.
Precedents
LaFundició desenvolupat diversos processos de treball que convergeixen en aquesta mateixa idea:
Keras Buti, amb el que s’ha constituït una cooperativa de consum de producte agroecològic vinculada a productors del Parc Agrari del Baix Llobregat i amb preus populars. A hores d’ara, Keras Buti és l’única cooperativa de consum que existeix a la ciutat. En aquest moment, la cooperativa s’articula en quatre nodes de distribució a l’Hospitalet i un a Barcelona i compta amb 60 sòcies consumidores. Al mateix temps, es va constituir l’Associació Keras Buti, amb la voluntat de posar en valor la cultura gitana i el seu vincle amb la cultura i les economies rurals.
El Trajín, una proposta de reactivació econòmica de les parades en desús dels mercats municipals en clau d’economia social i solidària.
En aquest context, Kilombo és una proposta per enfortir i ampliar la base econòmica de les trames comunitàries a les que ens hi sumem.
El camp: Les Cabasses
Les Cabasses és un lloc de producció material i simbòlica, una finca de 2 hectàries dedicades al cultiu ecològic i alhora un espai per a la producció d’imaginaris i pràctiques rururbanes per a la transició ecosocial, situades en el socioecosistema del Parc Agrari del Baix Llobregat i el seu delta.
Les Cabasses representa el punt material i simbòlic d’unió del territori rururbà del Parc Agrari amb les accions culturals i econòmiques posades en marxa al projecte Kilombo en el territori periurbà de l’Hospitalet i el barri de la Marina a Barcelona. D’una banda la seva producció es destinarà a la cooperativa Kera Buti i a les cuines de La Suculenta, alhora que permet crear llocs de feina per a persones migrants i de la comunitat gitana de l’Hospitalet; d’altra banda, és l’escenari de diversos processos i espais de pensament i pràctica sobre cuina política, apicultura sostenible, bioconstrucció, fibres vegetals o els arrengaments temporals i espacials del capitalisme en el propi territori del delta del Llobregat.
Economia social, sabers gitanos i agroecologia: Keras Buti
Keras Buti és una iniciativa amb una doble vessant: d’una banda un cooperativa de consum agroecològic i de l’altra una associació que investiga i promou la vinculació entre l’economia social i solidària i els sabers gitanos. Part d’aquesta recerca s’ha substanciat en processos de treball entorn les fibres vegetals i les seva incardinació en la cultura i les formes de vida del Poble Gitano.
Com explica la sociòloga i activista Pastori Filigrana, podem trobar una economía canastera ecològicament sostenible i adreçada a la provisió de satisfactors per al sosteniment de la vida, oposada a les lògiques capitalistes de l’extractivisme i l’acumulació.
Des de Kera Buti s’han impulsat diversos tallers per transmetre i investigar les possibilitats estètiques i materials de les fibres vegetals. Un exemple significatiu han estat els diferents tallers per confeccionar cistelles de vímet que substitueixin les capses de plàstic amb les que es transporten els productes ecològics distribuïts per la pròpia cooperativa Keras Buti. Un altre exemple són els elements arquitectònics construïts als patis de les escoles Prat de la Manta i Gornal.
Al barri de la Marina (Barcelona) s’han impulsat diverses accions per recuperar i posar en valor el passat agrícola del barri i relacionar-lo amb l’actual producció ecològica al Parc Agrari del Baix Llobregat. Entre aquestes accions s’hi compta l’ampliació del mapa d’iniciatives agrícoles urbanes Ruralitzem. Aquesta labor i la implicació en les trames comunitàries del barri han resultat en l’acord per obrir una botiga de la cooperativa Keras Buti als baixos de la cooperativa d’habitatge La Chalmeta, que serà alhora un espai comunitari dedicat a l’economia social i solidària i l’agroecologia.
Cuines-restaurant comunitàries: La Suculenta
El 2020 la Generalitat de Catalunya posa en marxa un pla per reconvertir els casals de gent gran en casals cívics. El model de casal existent havia convertit aquests equipaments en espais segregats per a les persones majors adultes, desconnectats de les trames comunitàries del territori. Com a resultat d’aquesta anàlisi es proposa que les cuines i els menjadors d’aquests equipaments siguin l’avançada per transformar-los en espais socials i de restauració més oberts i intergeneracionals.
En aquest marc la cooperativa Mujeres Pa’lante i LaFundició, posen en marxa al Casal de Gent Gran de Bellvitge un projecte de cuina i restaurant que aposta per sistemes alimentaris sostenibles i per la sobirania alimentària, amb productes ecològics i de proximitat, a preus populars i que assegurin tant condicions laborals dignes per a les productores i treballadores com l’accés a una alimentació saludable a totes les persones. A més a més, les cuines-restaurant permeten generar oportunitats d’ocupació a persones vulnerabilitzades, com ara migrants en situació administrativa irregular o joves de la comunitat gitana de l’Hospitalet, llocs de feina que s’han consolidat amb el finançament de la línia d’ajudes ACOL
El 2021 Mujeres Pa’lante finalitza la seva participació en el projecte. LaFundició continua impulsant el funcionament de La Suculenta al Casal Cívic de Bellvitge i posa en marxa una segona cuina al Casal Cívic del barri Centre.
Els reptes actuals del projecte són l’augment de menús diaris servits, la diversificació de la clientela i la posada en marxa d’un programa d’activitats socials i culturals vinculades a l’economia social i els sistemes alimentaris sostenibles.
Cuina política: Conserves Litorals
Si entenem la cuina com un element més del sistema alimentari podrem percebre clarament les seves implicacions culturals i polítiques. Conserves Litorals és un espai comunitari dedicat a explorar aquestes implicacions que es desenvolupa a la Casa de la Reconciliació, al barri de Can Serra (l’Hospitalet), amb l’acompanyament de l’artista Marina Monsonís.
Escoles verds: Quin pati volem?
LaFundició col·labora des de fa anys amb l’Escola Prat de la Manta i l’Institut Escola Gornal en processos de recerca artística col·lectiva sobre les relacions entre la institució educativa i l’espai construït, tant dins com fora dels propis centres educatius. En continuïtat amb aquestes recerques, enguany es proposa transformar els patis escolars. La idea ja es va començar a contemplar durant les jornades Quin pati volem? celebrades al 2019 a les pròpies escoles Prat de la Manta i Gornal.
Aquesta iniciativa entronca amb els objectius del Kilombo i es planteja l’ús de les fibres vegetals com a part de la intervenció als patis. La cooperativa Voltes dissenya un seguit de propostes constructives adaptades a les necessitats d’ambdós centres educatius: una cabanya portàtil construïda amb canyes al pati de l’escola Prat de la Manta i un túnel construït amb vímet viu a tots dos centres.
Una de les activitats més valorades per famílies i alumnes del Prat de la Manta va ser la recollida de canyes en l’entorn de Cal Trabal, la última zona agrícola de l’Hospitalet. Aquesta sortida va donar peu a reflexionar amb els i les alumnes sobre el vincle de la ciutat amb el Parc Agrari del Baix Llobregat, els entorns rurals i sobre el seu propi passat agrícola.
Ruralitzem la ciutat: Fem un hort. Fem compost
Durant els mesos d’abril a juny de 2021, en col·laboració amb la cooperativa Tarpuna, s’han organtizat un seguit de tallers per aprendre a compostar i a fer un hort urbà, acompanyades per l’Aurora Serra Canti(enginyeria agrícola, formadora i dinamitzadora en horts i col·laboradora de Tarpuna).
Els tallers s’han desenvolupat a l’Institut Escola Gornal, a la Casa de la Reconciliació i als dos casals cívics on es troben les cuines-restaurants La Suculenta (Bellvitge i barri Centre). Els tallers d’hort urbà s’han desenvolupat a Prado 11, l’espai físic de LaFundició a Bellvitge, amb la participació principalment de nens i nenes veïnes de l’espai i a la Casa de la Reconciliació, amb veïns i veïnes de la Florida i Can Serra que participen també de l’espai Conserves Litorals.
Més enllà dels tallers el projecte contempla la continuïtat de l’acció de manera que les composteres construïdes als casals cívics es faran servir per processar i reutilitzar els residus orgànics de les cuines-restaurant La Suculenta, i d’igual manera la compostera de l’Institut Escola Gornal es farà servir al menjador escolar i la de la Casa de la Reconciliació s’utilitzarà per compostar els residus generats a l’espai de cuina Conserves Litorals. D’igual manera, els horts urbans construïts amb taules de cultiu a LaFundició i a la Casa de la Reconciliació, s’integren en les dinàmiques comunitàries d’aquests espais.
Mitjançant el foment de la gestió comunitària dels residus orgànics i la seva reutilització per al cultiu en entorns urbans es pretén sensibilitzar sobre les relacions econòmiques i ecològiques associades al nostre consum d’aliments. Alhora serveix per posar en valor lògiques i maneres de fer històricament vinculades als entorns rurals i a economies de subsistència diferents al capitalisme extractivista.
Mobilitat sostenible, distribució i logística: col·laboració amb LHenbici
LHenbici és una iniciativa de l’associació ecologista La Saboga de l’Hospitalet para la promoció de la mobilitat sostenible, que inclou un projecte de serveis ciclologístics. LHenbici participa en el projecte Kilomboamb la distribució de les cistelles de la cooperativa de consum agroecològic Keras Buti i l’entrega a domicili de menús dels restaurants La Suculenta a Bellvitge i barri Centre.
