Seguim experimentant amb les coses que es poden fer amb les fibres vegetals, fins ara petits objectes com cistelles i cabassos, però hem pensat que també podem transformar alguns espais construïts de la ciutat, com ara els patis escolars. El model de pati escolar més estés consisteix, bàsicament, en una gran pista de ciment amb porteries i cistelles de bàsquet. Poca cosa més. S’ha estudiat abastament, i cau pel seu propi pes, que aquesta configuració dels espais exteriors a les escoles limita moltíssim les possibilitats i la varietat de jocs que s’hi poden fer, la socialització i l’experimentació dels infants. Per això, com que LaFundició i Lacho Baji Cali fa molt de temps que hi col·laborem amb les escoles Prat de la Manta i Gornal de l’Hospitalet, vam decidir posar-nos mans a l’obra i fer servir les fibres vegetals per transformar els seus patis. Aquesta idea ja ve de lluny, i va començar a prendre cos a les jornades Quin pati volem? que vam organitzar el 2018 a l’Escola Prat de la Manta. Durant els dos darrers cursos hem estant reflexionant a través de l’acció i la recerca sobre aquesta qüestió: quin pati volem?
Per tot això vam cridar la cooperativa d’arquitectura Voltes, perquè ens ajudessin a dissenyar unes cabanes construïdes amb fibres vegetals. Van tirar endavant dues propostes: fer amb vímet viu una cabana-túnel pels més petits i petites de l’escola, i fer unes cabanes de canya al pati dels més grans que, en no estar plantades al terra, es podran moure.
Aconseguim les fibres vegetals
Vam encarregar el vímet a un amic dels Voltes que en cultiva i, ni cortos ni perezosos, ens vam apropar a Cal Trabal per tallar les canyes. Érem a començaments de febrer i s’acabava el cicle lunar decreixent, que és quan l’acerb popular diu que s’ha de tallar la canya per a que conservi un cop tallada la seva flexibilitat i resistència, i per a no fer malbé la planta i que puguin tornar a créixer les canyes. També era el moment adient per plantar el vímet, o sigui que tot havia de fer-se amb diligència. Cal Trabal, per cert, és l’última zona agrícola de l’Hospitalet i està situada molt a prop del riu Llobregat i el seu delta. Tota aquesta zona i els seus ecosistemes estan en risc des de fa molt de temps degut a una alta pressió immobiliària. L’excursió per anar a collir les canyes va servir per parlar de totes aquestes coses amb els i les alumnes.
Mans a l’obra als patis. Anem pas a pas
Del 16 al 19 de febrer vam estar treballant amb els nens i nenes de l’escola Prat de la Manta, i la setmana següent a l’institut-escola Gornal. El primer que s’havia de fer eren unes cates al terra per saber si el vímet hi podria créixer al pati, preparar el sistema de rec per degoteig (el vímet necessita molta aigua doncs acostuma a créixer a la bora dels rius) i dissenyar les construccions. A les fotos podeu veure les maquetes que es van fer.
Fins i tot va venir la tele de l’Hospitalet a veure com treballàvem i gravar un reportatge per explicar el que estàvem fent. El podeu veure a l’inici d’aquesta entrada. Ara els primers resultats ja són ben visibles i quan arribi la primavera les nostres cabanes-túnel arribaran a tot el seu esplendor.
