Els processos de creació i transformació dels imaginaris i les condicions materials de vida dels territoris que habitem requereixen un exercici constant de reflexió i qüestionament.
Pensar pot ser un exercici individual i íntim, però repensar sol ser un exercici col·lectiu i una forma de relació, en què moltes veus i molts caps donen lloc a millors idees que no són estrictament de ningú perquè aspiren a ser de tothom.
