L’herència sorgeix arran de la proposta d’Oriol Fontdevila i el Museu Comarcal de Manresa de participar al programa de l’Espai Memòries (Manresa segle XX). Un nou espai museístic que té com a objectiu unir la recerca històrica, l’experiència artística i la difusió al conjunt de la ciutadania; i que per a la seva primera temporada de funcionament proposa una revisió de la història de les pedagogies centrada en els períodes de la 2a república, la Guerra Civil i el primer franquisme com a tema de la seva programació, amb un èmfasi especial en el tractament de capítols de la història local. 2012.
L’herència parteix d’una premissa fonamental: la memòria (la seva omissió, ocultació, recuperació o exaltació) participa activament en la construcció del present: la manera com formulem o ens representem el passat dóna forma a la nostra comprensió i perspectiva del present. D’aquí que els individus i les institucions prenguin la memòria com un camp de batalla on es lluita per fixar allò que és o no rellevant del passat, allò que forma part o no de la Història, i per tant, per controlar quines representacions es donen del passat, què es representa -i com es representa- i què no.
Estrictament parlant, un llegat cultural i polític no és una cosa que pugui ser heretada, sinó que ha de ser guanyat amb gran esforç, en lluita amb altres individus i institucions a qui interessa que es coneguin altres parts de la història i quedin ocultes aquelles que són contràries als seus interessos.
Sovint s’invoca el passat per tal d’interpretar el present, aquesta invocació no té tant a veure amb el desacord sobre què va passar, quins van ser realment els fets del passat, sinó amb el desacord sobre la manera com aquests fets perviuen en el present.
En definitiva, podem dir que el passat i el present s’informen mútuament.
Des de LaFundició proposem que aquesta reflexió sobre les pedagogies al segle XX serveixi per posar en pràctica models educatius «hereus» de les pedagogies progressistes de començament de segle XX, diferents dels que habitualment trobem a la major part de les aules actualment. El coneixement sobre les formes pedagògiques del passat, i la lluita per preservar-ne unes i extingir el record de les altres, ha d’ajudar a entendre com s’han arribat a establir com a «naturals» els models pedagògics actuals: els seus espais i rituals, les seves metodologies… i, per altra banda, permetre’ns imaginar i experimentar nous models.
L’herència s’articula a través de la creació col·lectiva amb un grup d’estudiants de l’IES Guillem Catà (Manresa) d’un “serial” a l’estil televisiu, que narrarà les lluites per conservar o bé destruir la memòria i la pràctica de les pedagogies llibertàries de principis del segle XX, retratant els personatges i les institucions que han intervingut i intervenen, així com les seves motivacions i les situacions que il·lustren de manera més clara aquesta lluita.
Es proposa que la sèrie representi, a través de fets i personatges històrics, quines van ser les innovacions pedagògiques introduïdes als voltants i durant la 2a República, quina va ser la seva raó de ser en el context polític de l’època, com el règim franquista va censurar les pedagogies llibertàries i les va substituir per models pedagògics autoritaris i fortament disciplinaris, i com al llarg del segle XX (especialment durant les dècades dels 60 i 70) i fins avui dia s’han fet esforços per recuperar i actualitzar, amb un grau més alt o menor de radicalitat, alguns dels trets característics de les pedagogies. Es tracta doncs, de relacionar el passat de l’educació i els models educatius que, actualment, transiten els mateixos alumnes participants al projecte.
La producció d’aquest serial s’articula en quatre processos de treball diferenciats però dependents els uns dels altres:
• Una cerca històrica que fonamenti la creació del serial.
• La producció del serial pròpiament dit.
• La creació d‟un espai pedagògic, de producció i difusió d‟aquests processos obert al públic.
• La producció d‟un documental que registri tots aquests processos.
Així mateix, tots aquests processos es plantegen com a treball col·laboratiu i dialògic entre els mateixos estudiants, l’equip de LaFundició i l’equip docent de l’IES Guillem Catà (els professors Joan Morros i Llorens Planes).
1. La investigació: El serial de L’herència articula un procés col·lectiu de recerca sobre els fets històrics i sobre la seva representació: la preparació del serial (l’escriptura del guió, la selecció i la creació dels personatges i els escenaris, la posada en escena de les accions representades…) és en si mateix el procés de recerca sobre els fets històrics. Serà necessari acompanyar els i les estudiants en aquest procés de recerca, facilitant-los els recursos i mitjans necessaris per dur-la a terme.
2. El serial : La producció pròpiament dita del serial. El número de capítulos de este serial variará en función de las dinámicas y los ritmos de trabajo del grupo. De fet també podem proposar als i les alumnes la creació d’un serial fictici, és a dir, no d’un serial complet amb tots els seus capítols i amb un desenvolupament narratiu complet, sinó la creació de fragments narratius. Aquesta opció permetria gravar, per exemple, un capítol pilot de la sèrie, avenços de la sèrie amb diverses escenes que formarien part de propers capítols mai realitzats, una web de la sèrie o fins i tot elements de marxandatge de la sèrie, en un treball que podríem considerar transmèdia.
3. El documental: Alhora que es representa una sèrie de fets històrics ficcionats, els i les estudiants que participin en la seva creació documentaran amb imatges el seu propi procés d’aprenentatge; així doncs, al serial de L’herència apareixeran també les imatges que documenten la preparació de la ficció: la creació per part dels estudiants de l’argument, dels personatges, les discussions entre els estudiants a l’hora de prendre decisions sobre quina és la manera més adequada de representar els fets, etc. Com dèiem, es vol deixar constància del procés d’aprenentatge propi dels participants en el projecte i de la manera com aquest procés recupera, alhora, algunes de les propostes pedagògiques que s’estudien. Roman oberta la possibilitat que les imatges documentals es relacionin amb el material ficcionat, establint connexions de sentit entre els fets (històrics i reals) representats.
4. L’espai pedagògic, de producció i difusió d’aquests processos obert al públic : Els processos de treball es desenvoluparan a l’Espai Memòries (Manresa segle XX) del Museu Comarcal de Manresa, que serà dissenyat i modificat pels mateixos alumnes. Aquest espai pot ser emprat com:
• Espai destudi i documentació: per a la preparació del serial però també obert al públic.
• Espai de producció o plató
• Espai per organitzar activitats paral·leles, com ara passi de pel·lícules, xerrades, festes o tallers relacionades amb el projecte L’herència, proposades pels mateixos estudiants, i obert a la participació i les aportacions d’altres agents socials i culturals de la ciutat .
L’Espai Memòries formarà part del museu, però serà un espai dinàmic on els coneixements es presentaran com un procés continu de diàleg i obert a la participació de diferents agents.
