Amb Kilombo volem impulsar un socioecosistema econòmic i cultural arrelat al territori que enforteixi i ampliï iniciatives locals d’economia social alhora que ens serveixi per establir nous vincles entre el camp i la ciutat que desbordin la relació producció-consum i construeixin una comunitat conscient de les necessitats col·lectives per sostenir la vida; així com repensar, restituir i actualitzar aquelles memòries rurals invisibilitzades al territori que puguin ser inspiradores per construir nous models culturals i econòmics. El projecte es va desenvolupar entre el 2020 i el 2021 i de la seva implementació van derivar múltiples iniciatives que s’han desenvolupat en nous processos i llocs.
Kilombo és un projecte de col·laboració entre les cooperatives LaFundició , Keras Buti , Tarpuna i Voltes , l’associació Keras Buti i la distribuïdora Ecocentral .
La intercooperació entre les entitats impulsores de la iniciativa té com a objectiu:
1. Consolidar el consum agroecològic i de proximitat a l’Hospitalet mitjançant la cooperativa de consum Kera Buti i el servei de menjador de les cuines del Casal de Gent Gran de Bellvitge i barri Centre , en col·laboració amb l’ associació Keras Buti .
2. Defensar i tenir cura del patrimoni agrícola del Parc Agrari del Baix Llobregat . Amb l’adquisició i la posada en marxa d’una finca de 2 hectàrees dedicades a la producció agroecològica.
3. Impulsar un espai cultural de creació i pensament que incideixi en la restitució de valors que posin la cura de la vida i el territori al centre. Mitjançant la millora i la naturalització dels espais exteriors de 2 centres educatius de la ciutat i el treball en relació amb les fibres vegetals en col·laboració amb la cooperativa d’arquitectes Voltes.
L’Hospitalet de Llobregat , a la comarca del Barcelonès , és la segona ciutat de Catalunya i on hi ha diverses iniciatives d’Economia Social i Solidària que s’estan estructurant els darrers anys per visibilitzar i compartir energies. També tenen lloc iniciatives socials i culturals de llarga trajectòria, entre les quals hi ha el treball que ha sostingut LaFundició des de fa 15 anys.
Des de fa tres anys, treballem a l’Hospitalet per fomentar un model econòmic propi que propiciï alternatives deconomia social i solidària, sostenibles i sensibles a la idiosincràsia i les necessitats del territori. La desindustrialització de la corona metropolitana de Barcelona va venir acompanyada de la reconversió al sector serveis d’una part de la massa de treballadors i treballadores que vivien a la ciutat. Especialment les dones es van ocupar al sector altament precaritzat de les cures. Un exemple clar d’aquesta reconversió el trobem a l’aposta municipal pel sector hoteler i el turisme de convencions vinculats a la Fira Barcelona.
L’Hospitalet va experimentar un creixement urbanístic descontrolat arran de diferents cicles migratoris al llarg del segle XX, intensificat a partir dels anys 60 pels plans «desenvolupistes» del franquisme, que van propiciar la requalificació d’encara més terrenys agrícoles per a la construcció de nous polígons d’habitatges. A aquests processos, que han resultat en una de les densitats de població més altes d’Europa, s’hi afegeix actualment la construcció d’hotels i de noves promocions immobiliàries pensades per atraure una classe mitjana expulsada de Barcelona per l’alt cost de l’habitatge.
Entenem que és imperiós revisar aquest model i repensar el vincle de les ciutats amb el seu entorn rural per ajudar-nos a construir nous models econòmics sostenibles en aquest territori i per a les comunitats que hi habiten.
LaFundició ha desenvolupat diversos processos de treball que convergeixen en aquesta mateixa idea:
Keras Buti , amb què s’ha constituït una cooperativa de consum de producte agroecològic vinculada a productors del Parc Agrari del Baix Llobregat i amb preus populars. A hores d’ara, Kera Buti és l’única cooperativa de consum que hi ha a la ciutat. Actualment, la cooperativa s’articula en quatre nodes de distribució a l’Hospitalet i un a Barcelona i compta amb 60 sòcies consumidores. Alhora, es va constituir l’ Associació Keras Buti , amb la voluntat de posar en valor la cultura gitana i el seu vincle amb la cultura i les economies rurals.
El Trajín , una proposta de reactivació econòmica de les parades en desús dels mercats municipals en clau d’economia social i solidària.
En aquest context, Kilombo és una proposta per enfortir i ampliar la base econòmica de les trames comunitàries a què ens sumem.
Les Cabasses és un lloc de producció material i simbòlica, una finca de 2 hectàrees dedicades al cultiu ecològic i alhora un espai per a la producció d’imaginaris i pràctiques rururbanes per a la transició ecosocial, situades al socioecosistema del Parc Agrari del Baix Llobregat i el seu delta.
Les Cabasses representa el punt material i simbòlic d’unió del territori rururbà del Parc Agrari amb les accions culturals i econòmiques posades en marxa en el projecte Kilombo al territori periurbà de l’Hospitalet i el barri de la Marina a Barcelona . D’una banda, la seva producció es destinarà a la cooperativa Kera Buti ia les cuines de La Suculenta, al tiempo que permite crear puestos de trabajo para personas migrantes y de la comunidad gitana de l’Hospitalet ; per altra banda, és lescenari de diversos processos i espais de pensament i pràctica sobre cuina política , apicultura sostenible , bioconstrucció , fibres vegetals o els arranjaments temporals i espacials del capitalisme al propi territori del delta del Llobregat .
Keras Buti és una iniciativa amb una doble vessant: d’una banda una cooperativa de consum agroecològic i de l’altra una associació que investiga i promou la vinculació entre l’economia social i solidària i els sabers gitanos. Part d’aquesta investigació s’ha substanciat en processos de treball al voltant de les fibres vegetals i la seva incardinació a la cultura i les formes de vida del Poble Gitano. Com explica la sociòloga i activista Pastori Filigrana , podem trobar una economia cistella , ecològicament sostenible i adreçada a la provisió de satisfactors per al sosteniment de la vida, oposada a les lògiques capitalistes de l’extractivisme i l’acumulació.
Des de Kera Buti s’han impulsat diversos tallers per transmetre i investigar les possibilitats estètiques i els materials de les fibres vegetals. Un exemple significatiu han estat els diferents tallers per confeccionar cistelles de vímet que substitueixin les caixes de plàstic amb què es transporten els productes ecològics distribuïts per la pròpia cooperativa Keras Buti. Un altre exemple són els elements arquitectònics construïts als patis de les escoles Prat de la Manta i Gornal .
Al barri de la Marina ( Barcelona ) s’han impulsat diverses accions per recuperar i posar en valor el passat agrícola del barri i relacionar-ho amb l’actual producció ecològica al Parc Agrari del Baix Llobregat. Entre aquestes accions hi ha l’ampliació del mapa d’iniciatives agrícoles urbanes Ruralitzem . Aquesta tasca i la implicació a les trames comunitàries del barri han resultat a l’acord per obrir una botiga de la cooperativa Kera Buti als baixos de la cooperativa d’habitatge La Chalmeta, que serà alhora un espai comunitari dedicat a l’economia social i solidària i l’agroecologia.
El 2020 la Generalitat de Catalunya posa en marxa un pla per reconvertir els casals de gent gran en casals cívics . El model de casal existent havia convertit aquests equipaments en espais segregats per a la gent gran adulta, desconnectats de les trames comunitàries del territori. Com a resultat d‟aquesta anàlisi es proposa que les cuines i els menjadors d‟aquests equipaments siguin l‟avançada per transformar-los en espais socials i de restauració més oberts i intergeneracionals.
En aquest marc la cooperativa Mujeres Pa’lante i LaFundició, posen en marxa al Casal de Gent Gran de Bellvitge un projecte de cuina i restaurant que aposta per sistemes alimentaris sostenibles i per la sobirania alimentària, amb productes ecològics i de proximitat, a preus populars i que assegurin tant condicions laborals dignes per a les productores i treballadores com l’accés a una alimentació saludable a totes les persones. A més, les cuines-restaurant permeten generar oportunitats d’ocupació a persones vulnerabilitzades, com ara migrants en situació administrativa irregular o joves de la comunitat gitana de l’Hospitalet, llocs de treball que s’han consolidat amb el finançament de la línia d’ajuts ACOL del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i del Pla Integral del Poble Gitano.
El 2021 Mujeres Pa’lante finalitza la seva participació al projecte. La Fundició continua impulsant el funcionament de La Suculenta al Casal Cívic de Bellvitge i posa en marxa una segona cuina al Casal Cívic del barri Centre .
Els reptes actuals del projecte són l‟augment de menús diaris servits, la diversificació de la clientela i la posada en marxa d‟un programa d‟activitats socials i culturals vinculades al‟economia social i els sistemes alimentaris sostenibles.
Si entenem la cuina com un element més del sistema alimentari, podrem percebre clarament les seves implicacions culturals i polítiques. Conserves Litorals és un espai comunitari dedicat a explorar aquestes implicacions que es desenvolupa a la Casa de la Reconciliació , al barri de Can Serra (l’Hospitalet), amb l’acompanyament de l’artista Marina Monsonís .
LaFundició col·labora des de fa anys amb l’ Escola Prat de la Manta i l’ Institut Escola Gornal en processos de recerca artística col·lectiva sobre les relacions entre la institució educativa i l’espai construït, tant dins com fora dels centres educatius. En continuïtat amb aquestes investigacions, aquest any es proposa transformar els patis escolars. La idea ja es va començar a contemplar durant les jornades Quin pati volem? celebrades el 2019 a les pròpies escoles Prat de la Manta i Gornal .
Aquesta iniciativa entronca amb els objectius del Kilombo i es planteja l’ús de les fibres vegetals com a part de la intervenció als patis. La cooperativa Voltes dissenya una sèrie de propostes constructives adaptades a les necessitats dels dos centres educatius: una cabana portàtil construïda amb canyes al pati de l’escola Prat de la Manta i un túnel construït amb vímet viu als dos centres.
Una de les activitats més valorades per famílies i alumnes del Prat de la Manta va ser la recollida de canyes a l’entorn de Cal Trabal , l’última zona agrícola de l’Hospitalet. Aquesta sortida va donar peu a reflexionar amb els alumnes sobre l’enllaç de la ciutat amb el Parc Agrari del Baix Llobregat , els entorns rurals i sobre el seu propi passat agrícola.
Durant els mesos d’abril a juny de 2021, en col·laboració amb la cooperativa Tarpuna , s’han organitzat una sèrie de tallers per aprendre a compostar i fer un hort urbà, acompanyades per Aurora Sierra Canti (enginyeria agrícola, formadora i dinamitzadora en horts i col·laboradora de Tarpuna).
Els tallers s’han desenvolupat a l’ Institut Escola Gornal , a la Casa de la Reconciliació i als dos casals cívics on es troben les cuines-restaurant La Suculenta ( Bellvitge i barri Centre ). Els tallers d’hort urbà s’han desenvolupat a Prado 11, l’espai de LaFundició a Bellvitge , amb la participació principalment de nens i nenes veïnes de l’espai ia la Casa de la Reconciliació , amb veïns i veïnes de La Florida i Can Serra que participen també de l’espai Conserves Litorals .
Més enllà dels tallers, el projecte contempla la continuïtat de l’acció de manera que les composteres construïdes als casals cívics s’utilitzaran per processar i reutilitzar els residus orgànics de les cuines-restaurant La Suculenta, i d’igual manera la compostera del Institut Escola Gornal s’utilitzarà al menjador escolar i la de la Casa de la Reconciliació s’utilitzarà per compostar els residus generats a l’espai de cuina Conserves Litorals. De la mateixa manera, els horts urbans construïts amb taules de cultiu a LaFundició ia la Casa de la Reconciliació s’integren a les dinàmiques comunitàries d’aquests espais.
Mitjançant el foment de la gestió comunitària dels residus orgànics i la seva reutilització per al cultiu en entorns urbans es pretén sensibilitzar sobre les relacions econòmiques i ecològiques associades al nostre consum d’aliments . Així mateix serveix per posar en valor lògiques i maneres de fer històricament vinculats als entorns rurals ia economies de subsistència diferents al capitalisme extractivista .
LHenbici és una iniciativa de l’associació ecologista La Saboga de l’Hospitalet per a la promoció de la mobilitat sostenible , que inclou un projecte de serveis ciclologístics . LHenbici participa en el projecte Kilombo amb la distribució de les cistelles de la cooperativa de consum agroecològic Keras Buti i el lliurament a domicili de menús dels restaurants La Suculenta a Bellvitge i barri Centre .
