A través d’aquests processos situats ens interroguem sobre el paper de l’art i la cultura, com a esferes de producció col·lectiva de sentit i subjectivitat, a la trama de la vida i a les formes de producció material. Des d’aquest qüestionament assagem pràctiques culturals controversials i comunals per imaginar mons que prenguin en consideració les relacions d’interdependència entre els individus i entre aquests i els socioecosistemes de què formen part.
Fundada el 2006, LaFundició arrela les seves pràctiques a la ciutat de l’Hospitalet, especialment a partir del 2013 quan obre l’espai Prado11 al barri de Bellvitge. Des d’allà comencem a habitar el territori i a sumar-nos a les trames comunitàries per construir conjuntament xarxes de suport mutu per al sosteniment i cura de la vida.
La ciutat de l’Hospitalet és un territori paradigmàtic de les perifèries urbanes, tant per la seva configuració urbanística, la seva història i la seva composició socioeconòmica i cultural, com per la seva relació amb la metròpolis de Barcelona. Tot i això, la seva situació entre el delta del riu Llobregat i la serra de Collserola constitueix un tret singular. Des d’aquest lloc ens preguntem quines són les seves potències per desenvolupar, entreverades, pràctiques simbòliques i materials per a una transició ecosocial i feminista.
Els processos són la nostra unitat de mesura del temps. Un temps sostingut de transformació col·lectiva dels imaginaris i de les condicions materials de vida dels llocs que habitem. Processos que a vegades s’acceleren i a vegades queden en guaret, posant al centre la potència dels afectes. Processos que formen part, tots ells, d’un mateix esdevenir.
Entenem la nostra pràctica de creació de manera situada, com una forma d’aveïnar-nos basada en la relació i la transformació col·lectiva dels territoris on ens arrelem. Tots els processos que impulsem a cadascun dels indrets als que esdevenim veïnes neixen d’una mirada situada i socioecosistèmica dels llocs i la gent que els habita.
Fem coses. Fem coses parant atenció als fers que posem en pràctica, reclamant la potència de les maneres de fer menystingudes per la divisió entre productivitat i sosteniment de la vida, o per l’estigmatització de cosmovisions externes al projecte modern, patriarcal i capitalista.
