La Zona

Processos

Fonamentació

Podem afirmar que els estudiants provenen de diferents entorns, porten a l’aula experiències culturals diverses i es relacionen amb el món de formes diferents; l’escola s’ocupa, en la majoria dels casos, d’uniformar i aplanar aquests bagatges diferents. LA ZONA pretén, per contra, partir dels llocs, les històries i les experiències que constitueixen la vida dels estudiants, per després connectar aquest coneixement amb diversos marcs de referència. Ens sembla necessari, una vegada més, generar contextos i dispositius que possibilitin els nens i les nenes actuar i modificar les estructures que ells mateixos encarnen.

Un cop més, aquest nou projecte parteix de la convicció que, com diu Giroux, la qüestió sobre allò que ensenyen els educadors és inseparable del que significa situar-se un mateix i els estudiants que estan al nostre càrrec en un diàleg públic. El mitjà audiovisual, en aquesta ocasió, pot servir per situar aquest diàleg al terreny de la cultura, entenent que és a la cultura, entre altres llocs, on es forgen les identitats. També es podria dir que LA ZONA és un espai que pretén connectar allò que es fa i que succeeix dins de l’escola amb allò que es fa i succeeix fora:

Aquest ‘fora’ de l’escola ens situa al terreny de l’espai públic ¹ , en l’ús que de l’espai públic fan els nens i les relacions que l’escola hi estableix. Cada vegada més l’espai públic és ocupat per nens i nenes únicament com un lloc de trànsit des de la casa fins a l’escola (un trànsit que realitzen estrictament vigilats pels adults), conformant aquesta tríada ‘casa-camí-escola’ una mena de presó de la que no és possible sortir. No és del tot així en el cas dels alumnes del CEIP Dr Fleming, ja que a causa de la distribució urbanística del lloc on s’ubica i als hàbits culturals propis dels seus habitants, disposen de temps i espais per transitar lliurement pel barri. Això és percebut des de diferents posicions com un risc per a ells (i per a elles especialment, com sempre que es tracta de l’espai situat més enllà de l’espai domèstic que els és propi), i de fet es considera que l’escola en si constitueix una espècie de ‘refugi’ que protegeix els nens dels perills de l’exterior.

Una part considerable d’aquest exterior, d’aquell fora de l’escola on també s’elaboren i es distribueixen coneixements és el dels mitjans audiovisuals. Podem dir que les representacions que ofereixen el cinema i la televisió ‘normativizan’, és a dir, fan que apareguin com a normals als nostres ulls (i als dels nens i nenes) uns comportaments que arriben a instituir-se, a força de repetir la seva imatge, com els hàbits propis duna sèrie didentitats socialment acceptades i/o valorades. Aquesta és una funció que no dista tant de la que es pressuposa a la pròpia escola, però aquesta sembla ignorar majorment la influència del cinema i la televisió en les representacions que els nens i nenes es donen a si mateixos del món i de la seva relació amb ell. . Això és així malgrat les innombrables iniciatives pedagògiques llançades des de les administracions, però el que és realment destacable de l’assumpte és que poques vegades s’aborda la qüestió des d’una perspectiva política ² .

Processos

Els processos i la metodologia que seguirem a LA ZONA no són especialment complexos; el projecte consta de sessions a l’aula que es divideixen en tres moments:

· Els alumnes aporten materials (imatges fixes o en moviment, textos, marxandatge, etc.) relacionats amb aquelles pel·lícules o sèries de televisió que els semblin rellevants pel motiu que considerin oportú (perquè els agraden, les han vist recentment…). El material seleccionat es mostra o es projecta a classe i es debat col·lectivament sobre diversos aspectes: la manera com se’ns explica la història, com apareixen representats els personatges, qui ha fet la pel·lícula o l’objecte, on la podem veure, el tipus de imatges que la formen, si s’ajusta als cànons d’algun gènere conegut…

Llisca per veure més

· Lxs alumnxs creen i ‘registren’ les seves pròpies pel·lícules. En primer lloc exposen històries i situacions que hagin viscut al seu entorn quotidià. Aquestes se situen en un plànol del barri traçant recorreguts que després poden servir per embastar les diferents situacions en una o diverses narracions. Aquestes narracions se sintetitzen en un story-board que servirà per facilitar el registre de les imatges que conformaran la pel·lícula. Hem decidit utilitzar seqüències d’imatges fixes per crear les pel·lícules3, això permet treballar amb diverses càmeres fotogràfiques manejades simultàniament pels mateixos alumnes.

· Les pel·lícules es publicaran mitjançant un servei de vídeo hosting a internet encara per concretar. Però més enllà d’aquesta publicació es farà una presentació/estrena en un lloc públic del barri com a cinema d’estiu. En aquest moment també podem llançar la idea d’un cinefòrum a l’escola del qual hi puguin participar no només mares i pares sinó també la resta de veïns. Les pel·lícules també es podran veure al canal de televisió comunitari Ponentv.net, produït amb l’ajuda de les unitats mòbils de publicació creades per Saladestar també en el marc del Pla de Millora Integral de Ponent, on s’inclou el projecte de LA ZONA .

————————————————
[1] A propòsit de l’espai públic pensem que caldria distingir entre espais comuns i espais ‘administrats’ o ‘governamentals’, és a dir, entre aquells espais veritablement compartits i que no pertanyen privativament a ningú i aquells espais que, sent de titularitat pública s’hagin fortament regulats impedint a la pràctica un ús comunitari dels mateixos.
2 Que no té res a veure amb la «correcció política» ni amb el fals caràcter emancipador de l’«alfabetització visual».
[3] Aquesta tècnica no és igual al stop-motion ja que aquest pretén crear la il·lusió del moviment. La manera com les imatges fixes preses per nens i nenes es muntaran serà similar a una foto-novel·la. Un referent clar en l’ús d’aquesta tècnica és el curtmetratge de Chris Marker La Jetée.