Amb Just Play It vam proposar dissenyar i produir de manera col·laborativa un videojoc entre els mestres, nens i nenes de les diferents escoles que van participar al taller i els mediadors de LaFundició. Just Play It va tenir lloc el febrer del 2007 en el marc de l’exposició Nens, objectes, mestres i monstres al CC Can Felipa del Poble Nou, Barcelona.
Entenem el videojoc com un producte cultural, amb uns canals de producció, distribució i consum propis i que s’entrecreuen amb altres mitjans.
La innovació en el cicle de producció, distribució i consum dels videojocs està potenciada per les tecnologies que es fan servir.[digital] [información] [conectividad]
Tot i així reconeixem la importància simbòlica que per a nens i joves tenen els videojocs en la representació imaginària que fan de la seva relació amb el món, és a dir, en la construcció de la seva ideologia.[ideology games]
Establecer un proceso horizontal de transmisión de saberes entre los participantes en el taller, los maestros y los mediadores de LaFundició, y potenciar, en la medida del posible, la creación de redes de trabajo entre ellos más allá de JustPlayIt. [construcció de coneixement vs. ensenyament]
Propiciar la reflexió i el diàleg sobre les formes de representació/simulació que caracteritzen els videojocs i com afecten la subjectivitat, el desig o l’imaginari col·lectiu. [real players]
Generar models innovadors de narrativitat, avatars (personatges), entorns, objectius i jugabilitat, aprofitant les formes d’autoria col·lectiva pròpies de la producció de videojocs i l’ús indistint i la manipulació de codi lliure i codi propietari. [just play it]
*La paraula ‘Objectiu’ té un origen militar: un objectiu és qualsevol punt o zona que es pretengui assolir o ocupar com a resultat d’una operació militar, així com qualsevol objecte sobre el qual es dispara una arma de foc.
No ens interessa fer ús didàctic dels videojocs.
Refusem la dialèctica simplista entre realitat i ficció en què es basa la idea que totes dues s’imiten recíprocament; per contra, entenem que realitat i representació es travessen i es transformen mútuament de maneres complexes.
nombre de participants: 1 grup classe + 1 mestre de l’escola + 1 monitor de LaFundició
Introducció: Es posarà en comú quina és la proposta del taller i s’establirà un diàleg breu al voltant dels videojocs. Caldrà esbrinar quants nens i nenes juguen a videojocs i de quina classe. Proposarem la divisió del disseny conceptual dels videojocs en quatre apartats: Simulació, Entorns, Avatars i Jugabilitat, que s’il·lustraran amb exemples.
Equips de treball: A partir d‟aquesta divisió es formaran equips de treball en funció de l‟interès dels participants. A cada grup se li assignarà un color i vestirà un peto identificatiu. Els petos actuaran com a mode d’interfície que mostrarà diferents dades que anirem afegint amb etiquetes adhesives a mesura que transcorri el taller; així doncs, el peto mostrarà el nom del taller, el grup en què participa el nen o la nena i l’estadi (que anomenarem LEVELS) en què es troba la seva feina, a mesura que es vagin completant aquests nivells, els nens i nenes podran anar afegint adhesius distintius.
*Objetius de cada grup:
Simulació: Definir el contingut i la forma narrativa del joc. Els jocs no són una narració pròpiament dita, més aviat en tenen una mecànica de simulació de manera que, en retrospectiva, podem explicar la partida com una història; aquesta pot anar des de la saga de civilitzacions fins a la total absència de narració, des de la narració lineal fins a lacció en bucle, passant per les històries dins altres històries.
Entorns: Dissenyar lentorn on esdevé lacció narrada/simulada del joc. Els entorns poden oscil·lar entre la creació de mons completament imaginaris fins al context quotidià més proper, o barrejar graus de realisme. S’han de tenir presents les característiques més abstractes d’aquests entorns, com ara la força de la gravetat o el nombre de dimensions.
Avatars: Definir el tipus de personatges que protagonitzen el joc, la seva aparença física, de quina manera es mouen, els trets psicològics o la biografia i la forma de vida/no vida. En definitiva, es tracta de construir-ne la identitat.
Jugabilitat: Definir quina és la manera i el grau en què el jugador o jugadors interactuen amb el joc, les regles i els objectius del joc (en cas de tenir-los) i les estratègies que s’hauran de dur a terme. Així doncs, hi ha molts tipus de joc com ara els shooters, de plataformes, simuladors, MMORPG’s… i en podem crear de noves.
Vida extra: En prendre seient al taller es convidarà a aquells de la classe que vulguin fer el paper de comunicador i mediador entre les equips a col·locar-se el adhesiu de VIDA EXTRA. Aquests nens o nenes seran els encarregats de fer pública i assequible la informació generada per cada grup.
El resultat d’aquest treball de disseny seran dibuixos, croquis, esquemes, textos… que es faran servir per fer un esbós digital del joc.
L’esbós es penjarà en un tauler d’anuncis habilitat a la web de LaFundició on els estudiants podran deixar les crítiques i els suggeriments, especialment a mesura que el joc es vagi ampliant amb les aportacions de més participants.
