Narrar las periferias ha sido a menudo una tarea en manos del poder, desposeyendo a las clases populares de su capacidad de autorepresentarse y de darse representaciones del mundo.
Reprenem les eines de construcció simbòlica de nous imaginaris sobre les perifèries, posant-les al servei de les comunitats que les habiten, per construir relats alternatius a l’hegemònic i seguir explicant-nos contes de mai acabar.
