
Dimarts passat, 17 de novembre, vam marxar cap a Granada, on ens han convidat a participar com a “professorat” al seminari Projectes de treball en cultura visual i pedagogia cultural. El seminari, coordinat per Javier Rodrigo i FAAQ, forma part del 
  
    Projecte Pedagògic
  
 de 
  Transductors
, i està dirigit principalment a docents dins de l’àmbit de l’educació reglada, tot i que la participació d’altres persones interessades en l’assumpte no només és benvinguda, sinó que s’encoratja.
Tal com es planteja, Projectes de treball en cultura visual i pedagogia cultural, té com a objectiu “Comprendre l’abast de la pedagogia cultural dins de l’educació artística i general, i establir vies per dissenyar projectes de treball basats en la cultura visual i les pedagogies culturals en contextos educatius específics“; no obstant això, més enllà dels continguts, ens sembla interessant la proposta de convertir els espais i temps del seminari en un lloc propositiu, del qual pugui emergir un coneixement i una praxi col·lectius. L’aposta dels organitzadors, i que assumim com a pròpia, és la de propiciar i col·laborar en la realització d’una sèrie d’accions educatives i intervencions als centres on habitualment desenvolupen la seva feina els professors i professores assistents al seminari, amb la finalitat última d’incorporar-los a l’
  
    Arxiu-Exposició
  
 que tindrà lloc al 
  Centro José Guerrero
 entre desembre de 2009 i febrer de 2010 i sobre la qual tornarem al seu degut temps. 
Ja s’han realitzat dues de les quatre sessions de treball programades, i fins al moment les sensacions i les perspectives semblen progressar més que adequadament. Per estar al corrent del desenvolupament del seminari podeu visitar el blog del projecte on tenim el compromís d’anar resumint el que ha passat a cada una de les sessions.
Ja hem parlat aquí un parell de vegades de Transductors: primer quan vam participar en una de les sessions d’un altre seminari anterior, titulat Pedagogies culturals. Pràctiques col·laboratives i aprenentatges en xarxa, que també va formar part del Projecte Pedagògic de Transductors i més tard amb l’excusa de l’entrada que Javier Rodrigo i FAAQ van publicar al blog del Guerrero resumint la trajectòria del projecte fins a la data i el seu futur desenvolupament. Resulta significatiu que aquella primera acció formativa dins del marc general de Transductors s’engrani amb l’actual seminari, ja que s’ha proposat als qui van assistir al primer col·laborar en el desenvolupament de les accions educatives que possiblement acabin dissenyant durant la seva participació en aquest segon, juntament amb professors i professores.
Insistíem en aquelles entrades en la complexitat del projecte, i realment podria semblar fàcil fer-se aquesta idea veient la quantitat d’accions que el conformen en la seva totalitat. No obstant això, ens sembla que la complexitat del projecte no rau tant en la quantitat sinó en la manera com aquestes accions es retroalimenten mútuament i en múltiples direccions. L’esquema essencial del projecte es divideix en tres grans blocs: un “
En un altre nivell més general encara, i més polític també, l’aposta final consisteix precisament a refusar les ‘traduccions’ culturals, és a dir, deixar de pensar i actuar des del museu o el centre d’art com si els continguts d’una exposició haguessin de ser ‘traduïts’ per a la seva millor comprensió a aquells que s’acosten a les seves sales, ja siguin professors o estudiants. Per contra, si entenem que els objectes i les pràctiques artístiques es troben imbricats en una ‘conversa cultural’, que dóna peu a múltiples negociacions en diferents camps i des de posicions de poder molt dispars, es tractaria d’aconseguir que aquesta conversa es desenvolupi en els termes més justos que sigui possible.