A finals de l’any passat vam fer les primeres sessions de treball amb els dos grups d’estudiants de l’
Institut Bellvitge
amb qui hem estat desenvolupant al llarg dels darrers mesos un procés de recerca artística que hem anomenat
Cartografies en moviment
(aquí presentàvem la iniciativa).
Aquestes primeres sessions de treball es van plantejar com un primer contacte amb la idea de representar gràficament una informació determinada: al final de la presentació del projecte —que va tenir lloc unes setmanes abans— vam demanar a lxs alumnxs que portessin a la sessió següent un objecte amb què s’identifiquessin.
Durant la primera part d’aquesta sessió vam analitzar col·lectivament els objectes que havien portat, a partir de quatre preguntes proposades: 1. Què és? (Una descripció nominal: un collaret, una manta, uns guants de boxa, un peluix, una espumadora, etc., etc.) 2. Per a què serveix o quina funció compleix? (Per a què s’usa i com funciona). 3. Amb quins altres objectes s’encaixa, a quins altres objectes s’afegeix, s’acobla, amb quins altres objectes funciona, es relaciona o es combina? (de manera estrictament mecànica —física— o de manera simbòlica) i 4. Què diu de tu l’objecte? (Quina imatge dona de tu l’objecte, què explica de tu als altres o com és percebut pels altres en relació amb tu).
Un cop cada estudiant va haver respost individualment aquestes preguntes, vam posar en comú les respostes i les vam debatre. Durant el diàleg van sorgir qüestions molt interessants sobre la nostra relació amb els objectes, i en especial aquelles de caràcter simbòlic o afectiu (entre d’altres, aquelles que ens inclouen o ens associen a un col·lectiu determinat).
De fet, durant l’anàlisi de totes les dades exposades sobre els objectes aportats pels grups, van aparèixer dos eixos respecte dels quals se situarien els objectes (integrant els objectes físics en la pròpia representació gràfica): d’una banda un eix que mesurava la intensitat de la relació afectiva, individual, de caràcter autobiogràfic amb els objectes, i de l’altra un eix que mesurava la intensitat amb què els objectes estaven associats a determinats grups humans o col·lectius.
Això va ser amb el primer grup, perquè el segon va arribar a conclusions diferents: en aquest segon grup es va valorar la conveniència de representar gràficament el grau en què els objectes reunits eren usats d’acord amb la funció per a la qual havien estat dissenyats o no; per exemple, una vamba que ja no s’usava com a tal sinó com a objecte decoratiu, record i suport per a l’expressió artística. D’altra banda, van centrar l’anàlisi en el caràcter individual o col·lectiu dels objectes (des d’una perspectiva similar a la de l’altre grup) i en les seves connotacions afectives: a quin tipus d’emocions estaven associats.
Tots dos grups van començar a esbossar una possible representació gràfica de les dades que havien anat apareixent durant la conversa, i de les categories, criteris i barems que ells mateixos havien establert per analitzar-les.
Per a la segona sessió de treball vam demanar a lxs alumnxs que portessin un objecte o una imatge d’alguna cosa que ellxs associessin amb el barri de Bellvitge.