Per fi! Ja tenim llest el vídeo-resum de la tercera escena de
Bellvitge rol en viu
, titulada
Gossos de carrer
. El vídeo mostra, com sempre, no només imatges de la partida, que es va jugar el 15 de febrer d’aquest any, sinó també part dels processos d’investigació i treball col·lectius que possibiliten jugar cadascuna de les partides.
Aquesta escena intenta abordar de manera oberta, complexa i crítica qüestions que, d’alguna manera, són tabú en barris com Bellvitge, alhora que es rescaten altres fets que van ser igual de rellevants en la vida social del barri i la memòria dels quals ha quedat oculta, en gran mesura, pels estereotips que sobre aquests barris es van construir als anys 80. Un d’aquests fets és l’efervescència cultural que es va viure a les Aules de Cultura, i en especial a la de Bellvitge, on la cultura va servir com a forma d’expressió democràtica i presa de l’esfera pública. No deixa de ser significatiu, i certament trist, que l’arxiu de l’Aula de Cultura entre els anys 1981 i 1984 sigui avui dia “inencontrable” (almenys per a nosaltres ho ha estat).
Tornant al punt anterior, ens sembla molt important tenir en compte que als anys 80 es van donar, a les perifèries urbanes de classe treballadora, diversos processos i fenòmens socials que han de ser analitzats en conjunt, i no com a fets aïllats: d’una banda tenim la relació dels moviments socials amb els nous ajuntaments democràtics que van estar formats, en bona part, per persones que havien participat en les lluites veïnals, sindicals i polítiques durant la dictadura; d’altra banda es va produir una forta crisi econòmica que va afectar, com sempre, les classes populars; aquesta crisi va redundar en alts índexs d’atur juvenil, i probablement en un augment de la delinqüència, que van coincidir amb la irrupció de la droga; a aquests problemes s’hi va sumar la construcció col·lectiva —i interessada— d’un imaginari que va demonitzar i estigmatitzar els barris obrers de les perifèries urbanes com Bellvitge.
Ens sembla que tots aquests factors sumats van funcionar com un dispositiu de control social que va desactivar en alguna mesura els moviments veïnals i en especial a les generacions que havien d’haver pres el seu relleu. Que ningú vegi teories conspiranoiques aquí: no es tracta de trobar cap mà negra, sinó d’entendre els processos històrics que van configurar el paisatge i l’evolució social, cultural i política de barris com Bellvitge en aquella època.
Esperem que aquesta escena serveixi per propiciar el debat sobre aquests assumptes i no per alimentar un imaginari que, encara que sembli mentida, encara persisteix en algunes persones. Res més lluny de la nostra intenció. Esperem que us agradi 🙂