Tornem a l’activitat bloguera després que el nostre ex-proveïdor d’internet ens hagi tingut sense connexió durant gairebé un mes, temps en què ens hem vist repetidament com Enjuto Mojamuto en el pitjor dia de la seva vida. Però no us avorrirem amb aquestes misèries quotidianes i aprofitarem el retard per repassar de manera telegràfica alguns dels últims moviments que s’han donat en l’esceneta cultural barcelonina, o sigui, pot ser que us avorrim amb un altre tipus de misèries…
En primer lloc, després del de Borja-Villel el rumor del moment és el presumpte tancament del Centre d’Art Santa Mònica. Hi ha qui diu que el rumor és en realitat un “globus sonda” per veure què tal reacciona el personal. Què retorçat!
D’altra banda un programa que reneix de les seves cendres: la programació dedicada a l’art contemporani que dirigia Francesc Ruiz des del Centre Cívic de Sant Andreu serà gestionada per David Armengol i Pilar Cruz, inclòs el Premi Miquel Casablancas que ha estat una excel·lent plataforma de promoció de joves artistes (i comissaris/àries) a la ciutat. Des d’aquí la nostra enhorabona a David i Pilar (encara que sigui amb retard).
Una altra notícia que ens ha agafat offline és l’anunci de l’obertura el 2009 d’un macrocentre de producció cultural a l’antic recinte fabril de Fabra & Coats (també a Sant Andreu) que inclou una escola de les arts (música, teatre-circ, dansa i arts visuals), vivers de projectes culturals impulsats per “joves emprenedors”, estudis de projectes musicals i audiovisuals i aules d’assaig per a arts escèniques i del moviment, així com residència per a artistes. Malgrat l’aparent bondat de la notícia caldrà veure com es gestiona realment aquest equipament abans de llançar les campanes al vol.
Més coses: encara que finalment s’ha convocat un concurs internacional per triar el futur director del MACBA, persisteix la idea que Bartomeu Marí serà el successor al càrrec, en pla monàrquic.
I per últim, encara que no menys important, com sol dir-se, Marc Vives ha deixat de formar part de la plantilla d’YP per dedicar-se en cos i ànima a l’artisteig. Li desitgem la millor de les sorts.
Ah! i, efectivament, els zombis de 28 setmanes després no són ‘zombis’, són ‘infectats’.