Acabem de topar-nos amb aquesta foto que no havíem vist fins ara en un article sobre el 35è aniversari del
Centre Educatiu Esclat
, publicat fa un parell d’anys al blog de la Fundació La Roda i que us enllacem aquí.
El Centre Esclat va obrir les seves portes a Bellvitge (L’Hospitalet) el 1978, només tres anys abans del moment històric que reconstruirem en la nostra escena. Com bé explica l’article, el centre, fundat per la germana teresiana Montserrat Ortiz, es va obrir amb la intenció de servir a la nombrosa població infantil i juvenil del barri que «quan sortien de l’escola el més fàcil era rondar pels carrers».
L’aparició d’entitats dedicades a l’educació i el temps de lleure dels joves coincideix amb el final del règim franquista i l’augment demogràfic que es va produir entre 1960 i 1975. És evident que aquestes institucions responen a una emergència social, però d’altra banda podem entendre també que van actuar subsidiàriament com a dispositius de governança que, per una banda van reduir l’autonomia de la població infantil i juvenil als barris i, per altra, van contribuir al control de possibles esclats de violència social en una situació de crisi econòmica acompanyada d’un alt índex d’atur juvenil. A això cal sumar, com s’ha dit en moltes ocasions, la irrupció de la droga a mitjans dels 80, que va desactivar com a subjecte polític a una bona part de tota una generació de joves a les perifèries urbanes de l’estat espanyol.
Per descomptat els principis, motivacions i metodologies d’aquest tipus d’entitats no eren homogènies, i així és que podem trobar diferents graus d’interès i esforç en preservar aquesta autonomia de què gaudien a finals dels 60 i principis dels 70 els nens, nenes i joves en barris com Bellvitge.