Vista del pavelló on se celebra la 5a Edició de la Final de l’Electronic Sports World Cup/ESWC 2007
Després de passar una setmana al curs sobre videojocs i educació del qual us parlàvem en una entrada anterior, organitzat per la UB i coordinat per Begoña Gros Salvat -que alhora és coordinadora del Grup F9, l’experiència del qual vam poder conèixer a l’última sessió d’ahir-, llegeixo que durant aquest cap de setmana se celebra a París el Mundial de Gaming, en què participen 750 campions provinents de 51 països que, en bona lid, mesuraran les seves forces en diverses disciplines/jocs. Podeu llegir millor la notícia al lloc web de Poptronics.fr (no us perdeu el tall d’àudio al final de l’entrada…).
Segurament el Mundial de Gaming no és més que una anècdota, tot i que d’altra banda ens dona una mesura més de la ‘rellevància social’, per dir-ho així, que han assolit els videojocs. Això em porta a preguntar (una altra vegada) per què des de l’àmbit educatiu, els videojocs s’entenen gairebé de forma exclusiva com una eina didàctica, ja sigui amb l’ús dels abominables “jocs educatius” o bé amb experiències molt més elaborades com les del Grup F9, que utilitzen videojocs comercials en l’ensenyament de diversos continguts curriculars i per a l’educació en valors, però no essencialment com un objecte d’estudi en si mateixos. Durant el curs de la UB s’ha parlat força dels canvis socials i culturals que la implementació de les “noves” tecnologies han comportat, fins al punt de parlar d’analfabetisme digital i de literacitat electrònica, com va explicar Daniel Cassany, o d’entendre que Internet obre una “nova era en la història de l’evolució humana”. Deixant això últim a banda, que seria el de menys, és evident que les tecnologies de la informació i la comunicació han suposat ja una transformació efectiva, real, en els sistemes de producció de béns i de sentit amb/entre els quals ens movem, transformacions que arriben als estrats més profunds d’aquesta realitat, al dia a dia de moltes persones, incloses els i les estudiants. No dic que l’estudi del “descobriment” d’Amèrica (mitjançant l’ús de videojocs, llibres de text o representacions dramàtiques) no sigui interessant i que no s’hagi d’estudiar, sinó que aquestes transformacions (incloses, insisteixo, les induïdes per la producció i consum massiu de productes culturals com els videojocs) han de ser també estudiades i sempre des d’una perspectiva crítica en què no donem als estudiants una lectura tancada, única i hegemònica dels esdeveniments. A propòsit de la conquesta d’Amèrica, recomano que doneu un cop d’ull a Tropicalamerica, una aventura gràfica interactiva realitzada per estudiants de secundària en col·laboració amb artistes, professors i escriptors a Los Angeles, produïda per la desafortunadament ja inactiva organització OnRamp Arts.
