Oh! Tenien un OLPC
Amb l’enrenou post-vacacional que portem, havíem anat deixant de banda comentar un altre (més) dels esdeveniments directament relacionats amb l’educació d’aquest estiu (es podrà parlar d’alguna cosa així com un ‘Efecte Documenta’?). L’esdeveniment en qüestió és el taller internacional sobre alternatives en l’educació titulat
Pedagogical faultlines
(web i blog), organitzat per la Waag Society (Amsterdam), Sarai (Delhi) i l’Institute of Network Cultures (Amsterdam). El taller va compartir amb el simposi
Goat Tracks of Self-Education
aplicar la filosofia del moviment open-source a l’educació, hackejant i obrint els seus codis, la lectura i la proposta d’unir educació i tecnologia de la informació en el cas del taller Pedagogical faultlines era una mica més literal, pel que sembla.
No entrarem en molt detall sobre els continguts dels tallers, sobretot perquè no vam ser-hi per valorar-ho, però sí que ens atrevim a albirar, llegint els extractes de les diferents presentacions que podeu trobar en aquest pdf, una certa fetitxització de la tecnologia, entesa com una cosa capaç d’optimitzar i fer més eficient qualsevol procés: educatiu, social, comunicatiu… sovint s’atorga a la tecnologia un caràcter neutral i inofensiu, perdent de vista que la tecnologia és una cosa que únicament permet manipular objectes, idees o llenguatges, sinó que la tecnologia al seu torn transforma, de manera recíproca, els subjectes que en fan ús. Això és el que falla, i és una cosa que sabem molt bé, i que, no obstant això, sembla perdre’s de vista quan es parla de l’aplicació de les TIC a l’entorn educatiu.
Com es parlava d’alternatives en l’educació, el taller es proposava predicar amb l’exemple i defugir el format conferència, assajant formes de presentar, compartir i construir la informació més obertes i participatives. D’altra banda, també ens sembla interessant la inclusió d’experiències provinents d’Amèrica del Sud i l’Índia, en el que potser sigui un intent d’evitar caure en l’eurocentrisme a l’hora d’abordar aquestes qüestions.
Per últim, i encara que no té res a veure amb l’anterior, volem destacar, per la part que ens toca, perquè ens sembla interessant i també perquè sí, aquesta reflexió de Florian Schneider de kein.org:
El que normalment es descriu com a crisi en l’educació es relaciona amb la privatització i en part dissolució de la matriu institucional en el sistema educatiu modern? Avui, aprendre s’està convertint en un afer privat i l’objectiu principal de l’autoeducació és mostrar una disponibilitat permanent del jo en temps real més que no pas mostrar disciplina en un sistema de control espacial. Aquest procés desafia les visions tradicionals de la pedagogia radical i emancipadora tant en contextos institucionals com no institucionals. El que abans es coneixia com a progressista pot de sobte resultar repressiu o al revés. Però la necessària revaloració dels conceptes pedagògics també obre potencials per a noves formes de col·laboració entre iniciatives no alineades en l’educació, tant si treballen dins com fora de les institucions.