Després del post anterior ens ha quedat una lleugera picor, una petita mala consciència, pensant que potser ens vam passar de criticones i que, com als protagonistes de la cançó d’Astrud “tot ens sembla una merda“. Però no és així, en realitat el congrés i el portal Innova dels quals parlàvem ahir ens semblen iniciatives positives. Està bé que docents que treballen aïlladament als seus centres, lluitant contra l’immobilisme, obrin espais físics o cibernètics on compartir les seves experiències, ampliar coneixements i capacitats i on es generin aliances que repercuteixin en una major quota d’autoritat i autonomia dels docents “creatius” als seus respectius centres. Ara bé, també s’entendrà que cal obrir espais per a la crítica i el debat.
Una de les preguntes que cal plantejar-se és què entenem per innovació? Aquí trobem que bona part dels projectes per a l’educació en valors, per a la democràcia o la pau no transformen ni un àpex els dispositius i les estructures d’un sistema educatiu el funcionament del qual no és en absolut democràtic i perpetua formes de violència sistèmica que han arribat a ser invisibles a força de reproduir-se.
Per rematar la jugada volem portar a col·lació una experiència que no sabem si serà innovadora o no, però el que sí sembla fer és abordar l’educació des d’una perspectiva considerablement diferent de la que trobem a la majoria de les nostres escoles ja que parteix de la transformació de les estructures mateixes que produeix i sustenta l’escola i que l’escola mateixa s’encarrega de reproduir. Incideix a més en una característica principal de les institucions educatives com és, parafrasejant