En català a baix
English below
¿Qué sentido tiene hablar de la memoria de los barrios de barracas (de la ciudad informal)?¿De qué manera son los barrios de barracas parte del patrimonio europeo y de la ciudad?¿Cómo pensar un patrimonio del que no quedan restos materiales?¿Qué podemos aprender de las barracas para entender mejor la ciudad contemporánea?
Estas son algunas de las preguntas que atraviesan where the city loses its name, un proyecto en el que participan tres socios europeos: LaFundició (L’Hospitalet), AltArt (Cluj, Rumanía) y Binaural/Nodar (Nodar, Portugal), que desarrollan procesos de trabajo entorno al pasado y el presente de la ciudad informal para analizar las manifestaciones actuales de “lo urbano” y pensar su futuro.
Podemos entender la ciudad como un palimpsesto en cuya superficie se aprecian las marcas de incontables acciones humanas (y no humanas) a lo largo de la historia y en el que se acumulan y entrecruzan múltiples estratos lentamente sedimentados durante siglos.
En las últimas décadas, las ciudades europeas han sufrido profundas transformaciones que responden en muchos casos a las necesidades espaciales del capitalismo global: la terciarización, la construcción de grandes infraestructuras logísticas, la turistificación o la gentrificación de sus centros históricos son algunos ejemplos.
Los barrios de barracas, así como sus habitantes, no ocupan en muchas ocasiones más que una nota a pie de página en la historia de las ciudades (cuando no son completamente ignorados). Sin embargo lo informal, en sus múltiples manifestaciones, no sólo ha jugado y juega un papel fundamental en el devenir de la ciudad, sino que también puede ofrecernos claves para imaginar una ciudad otra:
Frente al gobierno empresarializado de la ciudad y su mercantilización (como inversión, marca o producto a consumir) ¿pueden ser los barrios de barracas y sus formas autorganizadas de habitar y hacer ciudad una referencia para construir alternativas? Las tramas comunitarias de las barracas ¿pueden servirnos para construir alternativas a una sociedad en la que cada individuo se piensa a si mismo como si no fuera dependiente del resto?
Por último también cabe hacer memoria de las luchas de los habitantes de la ciudad informal (alejándonos de los relatos que los representan únicamente como víctimas sin agencia) y denunciar las formas de exclusión material, y también simbólica, a las que históricamente se han enfrentado.
Martes 11 de junio — 18 a 22 h
Centre Municipal Ana Díaz Rico
Taller
Los Bloques Florida fueron construidos a finales de los años 50 para realojar, entre otras, a personas provenientes de algunos asentamientos informales como los del Somorrostro o Montjuïc. ¿Podemos encontrar aún el eco de aquellos barrios en los usos del espacio público y las formas de relación que se dan en los bloques?
El colectivo Ultra–red propone una experiencia basada en la escucha para entender un barrio tan sobrerrepresentado como todo lo contrario.
—————
Miércoles 12 de junio — 18 a 20 h
Centre Cultural Bellvitge-Gornal
Mesa redonda
El barraquismo puede entenderse como una solución habitacional de emergencia a la que se han visto históricamente forzados grupos sociales como las personas migrantes o la comunidad gitana. Polígonos de vivienda como Bellvitge, Gornal o los Bloques Florida (originariamente Bloques Onésimo Redondo) fueron construidos como alternativa e introdujeron un nuevo paisaje en la trama urbana. ¿Fue la mejor solución para todos?¿Eran posibles otras alternativas?¿Puede dignificarse las condiciones de vida en los asentamientos informales?
Con Santiago Cirugeda (Recetas Urbanas), Juana Fernández y Mercedes Gómez (Assoc. Lacho Baji Cali), Istvan Szakats (Fundația AltArt) y Luis Costa (Binaural/Nodar).
Construcción colectiva del Centro Sociocomunitario Cañada Real. / Construcció col·lectiva del Centre Sociocomunitari Cañada Real. / Collective construction of the Cañada Real Socio-Community Center. Recetas Urbanas, 2018.
—————
Jueves 13 de junio — 18 a 20 h
Centre Municipal Ana Díaz Rico
Documental
Entrevías. Okupas en L’Hes un documental dirigido por Sheila y Bibian Escudero que repasa la historia de 25 años de ocupaciones en L’Hospitalet con el objetivo de conservar la memoria del movimiento. La ocupación es una de las posibles manifestaciones de la ciudad informal. ¿Qué conexiones podemos establecer entre el movimiento okupa y las ocupaciones de pisos por parte de familias deshauciadas o sin posibilidad de acceder a la vivienda?
Debate con miembros de la Assemblea de Vallcarca.
—————
Viernes 14 de junio — 18 a 20 h
Centre Cultural Bellvitge-Gornal
Mesa redonda
La ciudad informal se construye teniendo en cuenta únicamente el valor de uso del suelo, la necesidad de un techo como prioridad. Por el contrario, el valor de cambio rige las transformaciones de la ciudad contemporánea: el suelo pasa a ser una mercancía más al servicio de la acumulación. ¿Qué papel juegan la cultura y el patrimonio en los procesos de renovación urbana y la gentrificación?
Con la plataforma Can Trinxet Viu, el colectivo Ultra-red y Rubén Martínez (La Hidra Cooperativa).
—————
Sábado 15 de junio – 12 a 18 h
Plaça Blocs Florida
Jornada de actividades y comida popular en la Plaça Blocs Florida organizada en colaboración con vecinos y vecinas de Bloques Florida. Intervención mural en el espacio físico con Cristina Fraser y Julia Portal.
La escuela Pomezia en los bloques de la Florida (años 60). / L’escola Pomezia als blocs de la Florida (anys 60). / Pomezia school at Florida blocs (60s)
Ultra-red: Colectivo de arte sonoro fundado en 1994 por activistas contra el SIDA. Originalmente con sede en Los Ángeles, se ha expandido con miembros en América del Norte y Europa: artistas, investigadores y organizadores de diferentes movimientos sociales, incluidas las luchas de la migración, el antirracismo, el desarrollo comunitario participativo y la política del VIH/SIDA.
Santiago Cirugeda (Recetas Urbanas): Arquitecto y activista fundador del estudio Recetas Urbanas, su trabajo se caracteriza por impulsar procesos colectivos de construcción. En su práctica a menudo aprovecha vacíos legales para intervenir en el entorno construido, la autoconstrucción y la reutilización de materiales.
Associació Lacho Baji Cali: Asociación con sede en el barrio del Gornal (L’Hospitalet), fundada hace más de 25 años para el soporte a la comunidad gitana de L’Hospitalet y la promoción de su cultura. Juana Fernández y Mercedes Gómez, dos de sus fundadoras, participan del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona.
Fundația AltArt: Organiza proyectos artísticos innovadores basados en las nuevas tecnologías, la exploración urbana, exposiciones, cursos para artistas y gestores culturales, talleres de animación y cine, proyecciones públicas y debates. Los proyectos AltArt abordan temas de la vida urbana contemporánea: la identidad en el entorno virtual, el espacio público, la memoria y la mentalidad colectivas, los rituales sociales urbanos.
Binaural / Nodar: Fundada en 2007, es una asociación que se dedica a la investigación de campo de sonido y video, a las residencias situadas de artistas sonoros y multimedia y a la investigación social, la mayoría de sus actividades se desarrollaron en las zonas rurales de los macizos de Gralheira y Caramulo.
Can Trinxet Viu: Plataforma vecinal creada en 2018 para reivindicar la conservación de la antigua fábrica de Can Trinxet en el barrio de Santa Eulàlia (L’Hospitalet) como patrimonio industrial y obrero, y su rehabilitación como centro social, cultural y de memoria de gestión comunitaria.
Rubén Martínez (La Hidra Cooperativa):Doctor en Ciencia Política y Políticas Públicas. Investiga sobre la relación entre prácticas comunitarias y políticas públicas. La Hidra Cooperativa es una empresa política que destina su trabajo en la transformación urbana, con el objetivo de sumarse al conjunto de prácticas profesionales y sociales que quieren garantizar el derecho a la ciudad.
Quin sentit té parlar de la memòria dels barris de barraques (de la ciutat informal)? De quina manera són els barris de barraques part del patrimoni europeu i de la ciutat? Com pensar un patrimoni del qual no queden restes materials? Què podem aprendre de les barraques per entendre millor la ciutat contemporània?
Aquestes són algunes de les preguntes que travessen where the city loses its name, un projecte en el qual participen tres socis europeus: LaFundició (L’Hospitalet), AltArt (Cluj, Romania) iBinaural/Nodar (Nodar, Portugal), que desenvolupen processos de treball al voltant del passat i el present de la ciutat informal per analitzar les manifestacions actuals “d’allò urbà” i pensar el seu futur.
Podem entendre la ciutat com un palimpsest en la superfície del qual s’aprecien les marques d’incomptables accions humanes (i no humanes) al llarg de la història i en el qual s’acumulen i s’entrecreuen múltiples estrats lentament sedimentats durant segles.
En les últimes dècades, les ciutats europees han sofert profundes transformacions que responen en molts casos a les necessitats espacials del capitalisme global: la terciarització, la construcció de grans infraestructures logístiques, la turistificació o la gentrificació dels seus centres històrics en són alguns exemples.
Els barris de barraques, així com els seus habitants, no ocupen en moltes ocasions més que una nota a peu de pàgina en la història de les ciutats (quan no són completament ignorats). No obstant això la informalitat, en les seves múltiples manifestacions, no només ha jugat i juga un paper fonamental en l’esdevenir de la ciutat, sinó que també pot oferir-nos claus per imaginar una ciutat altra:
Enfront del govern empresarialitzat de la ciutat i la seva mercantilització (com a inversió, marca o producte a consumir) poden ser els barris de barraques i les seves formes autorganitzades d’habitar i fer ciutat una referència per construir alternatives? Les trames comunitàries de les barraques ¿poden servir-nos per construir alternatives a una societat en la qual cada individu es pensa a si mateix com si no fos dependent de la resta?
Finalment també cal fer memòria de les lluites dels habitants de la ciutat informal (allunyant-nos dels relats que els representen únicament com a víctimes sense agència) i denunciar les formes d’exclusió material, i també simbòlica, a les que històricament s’han enfrontat.
Dimarts 11 de juny – 18 a 22 h
Centre Municipal Ana Díaz Rico
Taller
Els Blocs Florida van ser construïts a finals dels anys 50 per reallotjar, entre altres, a persones provinents d’alguns assentaments informals com els del Somorrostro o Montjuïc. Podem trobar encara el ressò d’aquells barris en els usos de l’espai públic i les formes de relació que es donen als blocs?
El col·lectiu Ultra-red proposa una experiència basada en l’escolta per entendre un barri tan sobrerepresentat com tot el contrari.
—–
Dimecres 12 de juny – 18 a 20 h
Centre Cultural Bellvitge-Gornal
Taula rodona
El barraquisme pot entendre’s com una solució habitacional d’emergència a la qual s’han vist històricament forçats grups socials com les persones migrants o la comunitat gitana. Polígons d’habitatge com Bellvitge, Gornal o els Blocs Florida (originàriament Bloques Onésimo Redondo) van ser construïts com a alternativa i van introduir un nou paisatge en la trama urbana. Va ser la millor solució per a tots? Eren possibles altres alternatives? Es pot dignificar les condicions de vida en els assentaments informals?
Amb Santiago Cirugeda (Recetas Urbanes), Juana Fernández i Mercedes Gómez (Assoc. Lacho Baji Cali), Istvan Szakats (Fundaţia AltArt) i Luis Costa (Binaural / Nodar).
—–
Dijous 13 de juny – 18 a 20 h
Centre Municipal Ana Díaz Rico
Documental
Entrevies. Okupes a L’Hés un documental dirigit per Sheila i Bibian Escudero que repassa la història de 25 anys d’ocupacions a l’Hospitalet amb l’objectiu de conservar la memòria del moviment. L’ocupació és una de les possibles manifestacions de la ciutat informal. Quines connexions podem establir entre el moviment okupa i les ocupacions de pisos per part de famílies desnonades o sense possibilitat d’accedir a l’habitatge?
Debat amb membres de l’Assemblea de Vallcarca.
—–
Divendres 14 de juny – 18 a 20 h
Centre Cultural Bellvitge-Gornal
Taula rodona
La ciutat informal es construeix tenint en compte únicament el valor d’ús del sòl, la necessitat d’un sostre com a prioritat. Per contra, el valor de canvi regeix les transformacions de la ciutat contemporània: el sòl passa a ser una mercaderia més al servei de l’acumulació. Quin paper juguen la cultura i el patrimoni en els processos de renovació urbana i la gentrificació?
Amb la plataforma Can Trinxet Viu, el col·lectiu Ultra-red i Rubén Martínez (La Hidra Cooperativa).
—–
Dissabte 15 de juny – 12 a 18 h
Plaça Blocs Florida
Jornada d’activitats i dinar popular a la Plaça Blocs Florida organitzada en col·laboració amb veïns i veïnes de Blocs Florida. Intervenció mural en l’espai físic amb Cristina Fraser i Julia Portal.
Ultra-red: Col·lectiu d’art sonor fundat el 1994 per activistes contra la SIDA. Originalment amb seu a Los Angeles, s’ha expandit amb membres a Amèrica del Nord i Europa: artistes, investigadors i organitzadors de diferents moviments socials, incloses les lluites de la migració, l’antiracisme, el desenvolupament comunitari participatiu i la política del VIH / SIDA.
Santiago Cirugeda (Recetas Urbanas): Arquitecte i activista fundador de l’estudi Recetas Urbanas, el seu treball es caracteritza per impulsar processos col·lectius de construcció. En la seva pràctica sovint aprofita buits legals per a intervenir en l’entorn construït, l’autoconstrucció i la reutilització de materials.
Associació Lacho Baji Cali: Associació amb seu al barri del Gornal (L’Hospitalet), fundada fa més de 25 anys per al suport a la comunitat gitana de l’Hospitalet i la promoció de la seva cultura. Juana Fernández i Mercedes Gómez, dos dels seus fundadores, participen del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona.
Fundația AltArt: organitza projectes artístics innovadors basats en les noves tecnologies, l’exploració urbana, exposicions, cursos per a artistes i gestors culturals, tallers d’animació i cinema, projeccions públiques i debats. Els projectes d’AltArt aborden temes de la vida urbana contemporània: la identitat en l’entorn virtual, l’espai públic, la memòria i la mentalitat col·lectives, els rituals socials urbans.
Binaural / Nodar: Fundada el 2007, és una associació que es dedica a la investigació de camp de so i vídeo, a les residències situades d’artistes sonors i multimèdia i a la investigació social, la majoria de les seves activitats es desenvolupen en les zones rurals dels massissos de Gralheira i Caramulo.
Can Trinxet Viu: Plataforma veïnal creada al 2018 per reivindicar la conservació de l’antiga fàbrica de Can Trinxet al barri de Santa Eulàlia (L’Hospitalet) com a patrimoni industrial i obrer, i la seva rehabilitació com a centre social, cultural i de memòria de gestió comunitària.
Rubén Martínez (La Hidra Cooperativa): Doctor en Ciència Política i Polítiques Públiques. Investiga sobre la relació entre pràctiques comunitàries i polítiques públiques. La Hidra Cooperativa és una empresa política que destina el seu treball a la transformació urbana, amb l’objectiu de sumar-se al conjunt de pràctiques professionals i socials que volen garantir el dret a la ciutat.
;
What would it mean to discuss about the memory of shantytowns (of the informal city)? How are the shantytowns part of European and urban heritage? How can we think about a heritage without material remains?? What can we learn from the shanties to better understand the contemporary city?
These are some of the questions that go through “Where the city loses its name”, a project involving three European partners: LaFundició (L’Hospitalet), AltArt (Cluj, Romania) and Binaural / Nodar (Nodar, Portugal), developing work processes around the past and the present of the informal city to analyze the current manifestations of “the urban” and to think about its future.
We can understand the city as a palimpsest on whose surface the marks of countless human (and non-human) actions throughout history can be seen and in which multiple layers slowly accumulate and crisscross over centuries.
In recent decades, European cities have undergone profound changes that respond in many cases to the spatial needs of global capitalism: tertiarization, construction of large logistics infrastructures, turistification or gentrification of its historic centers are some examples.
Shantytowns, as well as their dwellers, are often relegated to the footnotes in the history of cities (or completely ignored). However, informality, in its multiple manifestations, has not only played and plays a fundamental role in the future of the city, but it can also offer us clues to imagine a different city:
In front of a managerial government of the city and its commodification (as an investment, as brand or a commodity), could shantytowns and their self-organized forms of living and making a city be a reference for building alternatives? Could the community networks of the shantytowns be useful to foster alternatives to a society in which individuals perceive themselves as detached from one another?
Finally, we should also remember the struggles of the inhabitants of the informal city (away from the stories that represent them only as victims deprived of agency) and denounce the forms of material and symbolic exclusion they have historically experienced.
Tuesday, June 11 – 6 to 10 pm
Centre Municipal Ana Díaz Rico
Workshop
Bloques Florida were built in the late 50s to relocate, among others, people coming from some informal settlements such as the Somorrostro or Montjuïc. Is there still an echo of those neighborhoods in the current uses of public space and the forms of relationship in Bloques Florida?
The Ultra-red collective proposes an experience based on listening to understand a neighborhood very often misrepresented.
—————
Wednesday, June 12 – 6 to 8 pm
Centre Cultural Bellvitge-Gornal
Round table
We could say that social groups such as migrants or the Roma community have been historically forced to adopt ‘barraquism’ as an emergency housing solution. Housing estates such as Bellvitge, Gornal or the Blocs Florida (originally Bloques Onésimo Redondo) were built as an alternative and introduced a new landscape into the urban fabric. Was it the best solution for all? Could other alternatives be possible? Can living conditions be dignified in informal settlements?
With Santiago Cirugeda (Recetas Urbanas), Juana Fernández and Mercedes Gómez (Assoc. Lacho Baji Cali), Istvan Szakats (Fundaţia AltArt) and Luis Costa (Binaural / Nodar).
—————
Thursday, June 13 – 6 to 8 pm
Centre Municipal Ana Díaz Rico
Documentary film
“Entrevies. Okupas en L’H” is a documentary directed by Sheila and Bibian Escudero revisiting the history of 25 years of squatting movement in L’Hospitalet with the aim of preserving the memory of the movement. Squatting could be considered one of the expressions of the informal city. What are links between the squatting movement and the occupation of vacant apartments by impoverished families deprived of decent housing alternatives ?
Debate with members of Assemblea de Vallcarca.
—————
Friday, June 14 – 6 to 8 pm
Centre Cultural Bellvitge-Gornal
Round table
The informal city is built taking into account only the use value of land, prioritizing the need for a roof. On the contrary, exchange value governs the transformations of the contemporary city: land becomes yet another commodity for accumulation. What role do culture and heritage play in the processes of urban renewal and gentrification?
With platform Can Trinxet Viu, Ultra-red collective and Rubén Martínez (La Hidra Cooperativa).
—————
Saturday, June 15 – 12 to 18 pm
Plaça Blocs Florida
Day of activities and popular meal in Plaça Blocs Florida organized in collaboration with the neighbors of Bloques Florida. Mural intervention in the physical space with Cristina Fraser and Julia Portal.
Ultra-red: Sound art collective founded in 1994 by HIV/AIDS activists. Originally based in Los Angeles, has expanded with members across North American and Europe: artists, researchers and organizers from different social movements including the struggles of migration, anti-racism, participatory community development, and the politics of HIV/AIDS.
Santiago Cirugeda (Recetas Urbanas): Architect and founding activist of the Recetas Urbanas studio, his work focuses in the promotion of collective construction processes. His practice often takes advantage of legal gaps to intervene in the built environment through self-construction and reusing materials.
Associació Lacho Baji Cali: Association based in the neighborhood of Gornal (L’Hospitalet), founded more than 25 years ago to support the Roma community of L’Hospitalet and promote its culture. Juana Fernández and Mercedes Gómez, two of its founders, participate in the Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona.
Fundația AltArt: Organizes innovative artistic projects based on new technologies, urban exploration, exhibitions, courses for artists and cultural managers, animation and film workshops, public screenings and debates. AltArt projects address themes of contemporary urban life: identity in the virtual environment, public space, collective memory and mentality, urban social rituals.
Binaural / Nodar: Founded in 2007, it is an association that deals with sound and video field research, artist residencies in sound and multimedia arts developed in specific contexts and social research, most of its activities developed in the rural areas of Gralheira and Caramulo massifs.
Can Trinxet Viu: Community-based platform created in 2018 to claim the preservation of the former Can Trinxet factory in the neighborhood of Santa Eulàlia (L’Hospitalet) as a part of industrial and labour heritage, and to rehabilitate it as a cultural, educational and commemorative space run by the community.
Rubén Martínez (La Hidra Cooperativa): PhD in Political Science and Public Policy. His research focuses on the relationship between public practices and public policies. La Hidra Cooperativa is a political company whose work is devoted to the urban transformation, with the aim of joining the group of professional and social practices that want to guarantee the right to the city.