Des dels blocs es desplega i articula des de i en col·laboració amb el Centre Municipal Ana Díaz Rico , situat a la Plaça Blocs de la Florida ( Hospitalet ).
Els blocs van ser construïts en 1955 per la Obra Sindical de la Llar del règim franquista, que va batejar el barri amb el nom de Onésimo Rodó . 20 blocs amb 816 pisos de 40 m2, en els quals van ser reallotjats part dels habitants de les barraques del Somorrostro , Montjuïc i la Bomba -barris informals autoconstruïts per persones migrants arribades des de diferents punts de la península, en els quals també va ser important la presència de famílies gitanas-.
[Caption id = “attachment_22” align = “aligncenter” width = “1628”] 
plaça dels blocs. Al centre, l’escola Pomezia. Data i autor desconeguts. Fons de l’Associació de Veïns de la Florida. [/ Caption]
Com molts polígons d’habitatge aixecats en les perifèries urbanes sobre zones fins llavors rurals, els blocs no tenien serveis i condicions urbanístiques òptimes -com clavegueram, pavimentat, escoles, transports i altres serveis públics- situació que va marcar el moviment veïnal dels anys 60 i 70. Més tard, les lluites d’aquest moviment van ser integrades en un relat èpic dels barris i van donar peu a una forta identitat extensament compartida. Aquesta identitat homogènia es fragmenta i dissemina a partir dels anys 90 quan arriben a Hospitalet els primers fluxos migratoris transnacionals.
[Caption id = “attachment_28” align = “aligncenter” width = “680”] 
Vista aèria dels blocs de la Florida cap a 1984. Fons documental del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. [/ caption]
A causa de la desproletarització del barri -derivada de l’augment de l’atur i la precarització del treball-, el debilitament del seu teixit social i les tensions entre grups amb orígens i trajectòries diverses, sumats a les deficiències habitacionals, els blocs esdevenen progressivament un barri de relegació que acull a grups socials cada vegada més vulnerables i empobrits. Aquest procés porta al govern local el 2008, sota el mandat de l’alcalde Celestino Corbacho , a proposar l’enderroc dels blocs, que començaven a ser significats com un gueto i focus de conflictes socials. Aquest pla d’enderroc finalment no s’executaria.
La plaça interior dels blocs, que disposava d’unes pistes esportives, es va convertir en un punt calent del barri per les desavinences entre els veïns més antics i els nous veïns joves que arribaven al barri i que feien un ús intensiu de l’espai públic; aquest (la gestió de les pistes esportives i l’entorn de la plaça) va ser el detonant d’un conflicte fruit d’unes relacions tenses i complexes entorn a la immigració.
El 2006 s’havia posat en funcionament un Pla d’Intervenció Integral per barris de «atenció especial» a la Florida; entre les diferents accions projectades es va contemplar la construcció d’un nou equipament: el Centre Municipal Ana Díaz Rico, amb el qual es pretenia, en part, pacificar la situació, imposant la seva construcció en l’emplaçament de les pistes que ocupaven els joves. Aquesta acció va detonar noves tensions que van alimentar alguns mitjans de comunicació; van aparèixer a la premsa de llavors titulars com: « Joves llatins s’enfronten a l’Hospitalet els Mossos i la Policia local llançant-los pedres des de les finestres < / a> »( Alerta Digital , 5 de setembre de 2012),« Enfrontaments a la Florida » ( El País , 3 de setembre de 2012) o « La Florida denúncia inseguretat », El Periódico , 4 de setembre de 2012).
[Caption id = “attachment_30” align = “aligncenter” width = “1080”] 
Espai de treball gràfic i sonor al Centre Municipal Ana Díaz Rico. [/ caption]
L’equipament s’inaugurarà al gener de 2013 tot i no tenir recursos i personal; fins fa poc, l’equip l’han format una persona a càrrec de la direcció, un guàrdia de seguretat d’una empresa externalitzada i una persona que s’encarrega de la recepció i que venia rotant cada sis mesos seguint els plans ocupacionals municipals.
Creiem que el centre és un espai potencial per generar noves dinàmiques que, travessat pel conflicte de la seva construcció i amb tan escassos recursos, es configura com un tensor més en el context que requereix d’accions per reconstruir i enfortir els llaços socials que han de ser liderades per la pròpia comunitat. En aquest escenari pensem que el paper dels i les joves i els i niñxs és crucial per construir nous imaginaris, deconstruir els estigmes que pesen sobre el barri i revertir el procés de despossessió simbòlica que pateixen els seus habitants.
Aquest és un relat possible del context en què es desenvolupa Des dels blocs . És clar, és el nostre relat i és un relat molt parcial. Des dels blocs proposa, precisament, als veïns i veïnes dels blocs liderar un procés d’experimentació sonora i gràfica per narrar col·lectivament i debatre el territori que habiten.