Quart episodi de la Ràdio Des dels blocs. En aquesta ocasió parlem amb algunes de les dones del grup que assisteix a l’espai de manualitats del Centre Municipal Ana Díaz Rico i que participen en el projecte Des dels blocs, principalment al taller de serigrafia i creació gràfica.
En les entrevistes esmenten la seva arribada als blocs -als quals totes, excepte Montserrat i Babli, van arribar després d’haver emigrat des dels seus llocs d’origen en altres punts de l’estat espanyol, i alguna d’elles després d’haver instal·lat en assentaments informals autoconstruïts en altres parts de Barcelona i la seva àrea metropolitana, com la Bomba o el Somorrostro- i expressen els seus temors i malestar davant la situació actual del barri. En aquest sentit, la inseguretat, la manca de neteja i els comportaments incívics constitueixen un punt central de l’imaginari que condiciona el seu dia a dia, i que s’associen de forma més o menys implícita amb la presència en els blocs de nous habitants que han arribat més recentment procedents de nombroses parts del món.
La presència de persones també migrants com elles, però amb un origen diferent i una pertinença cultural i ètnica també diferent i diversa, s’associa amb la fallida d’una comunitat i un teixit social passats que recorden més homogenis i cohesionats.
Al programa també intervé Babli Jasbir, única dona del grup que no és d’origen espanyol, qui ens parla de la seva precària situació personal: Babli, a la qual la resta de dones del grup diuen Alegria, és vídua, té 2 fills, no pot treballar per motius de salut i paga una hipoteca de 400 €; rep un ajut públic mensual de 475 € així com aliments de l’Església. En contextos urbans com els blocs de la Florida, la competència pels cada vegada més escassos recursos -espai, ocupació, serveis i ajuts públics, etc.- constitueix un punt de fractura social notable.
La conversa amb aquest grup de dones aflora temes transcendentals per entendre la situació actual de contextos urbans perifèrics com els blocs de la Florida que, de mica en mica, estan arribant a ser barris de relegació, en els quals es concentren i segreguen aquells grups socials amb menys recursos , més vulnerables; en aquests barris, les formes d’organització característiques dels entorns urbans obrers durant els anys 60 i 70, són ja gairebé un record del passat, i han vingut a ser substituïdes per formacions socials cada vegada més atomitzades.