Zona Intrusa 2 és un projecte artístic-educatiu d’Oriol Fondetdevila & LaFundició que es planteja com un debat entre professors, artistes, productors culturals i estudiants al voltant dels usos i processos de producció i valorització de l’art i la seva relació amb el context educatiu .
La primera edició de Zona Intrusa va tenir lloc el 2007 a partir d’una iniciativa del Patronat Municipal de Cultura de l’Ajuntament de Mataró (actualment IMAC -Institut Municipal d’Acció Cultural) que volia acostar l’art contemporani als instituts d’educació secundària de la ciutat instal·lant als patis dels mateixos instituts un element arquitectònic temporal que contenia una exposició, alhora que proposava als estudiants una sèrie d’activitats pedagògiques relacionades. Aquella primera edició va anar a càrrec d’Oriol Fontdevila, crític i comissari d’art independent.
A Zona Intrusa 2, Oriol Fontdevila va formar equip amb LaFundició per dissenyar i realitzar el projecte curatorial/educatiu. Val a dir que aquest equip era pretesament transdisciplinar, i es va intentar esborrar completament la separació entre les tasques relatives al comissariat i les pedagògiques. La nostra intenció a l’hora d’abordar el projecte va ser precisament revisar de manera crítica aquest acostament de l’art contemporani al context educatiu i formular una sèrie de preguntes per al debat col·lectiu, especialment amb els mateixos estudiants:
A qui és útil aquest acostament? Per a què serveix? Auines conseqüències té per a l’esfera artística? I per a l’educativa?
Així mateix, una de les nostres preocupacions en el disseny del projecte va ser aconseguir, en la mesura del possible, que Zona Intrusa 2 fos un procés col·lectiu en què els professors dels instituts i els artistes i productors culturals participants disposessin d’eines i contextos amb i als quals aportar el seu coneixement; és per això que Zona Intrusa 2 va incorporar un Workshop amb la participació de professors i artistes/productors culturals, un lloc wiki (que va ser alhora una eina de treball, comunicació i difusió del projecte) i un segon workshop per planificar l’exposició final al Espai F de Mataró que va recollir el procés i l’experiència en conjunt.
Volíem entendre Zona Intrusa 2 com un dispositiu que plantejava una sèrie de qüestions per al debat col·lectiu, incloent-hi els mateixos estudiants que van participar finalment de l’experiència, així com el procés de negociació sostingut amb el PMCAM sobre la proposta inicial. Hem d’insistir que entenem el projecte com un procés col·lectiu i no com un ‘servei’ ofert per l’administració als centres educatius, per a l’execució del qual hagués estat contractat un ‘proveïdor’. Volem defugir alhora un enfocament ‘il·lustrador’, segons el qual nosaltres, com a experts, ens aproximaríem als instituts, als professors i estudiants en possessió d’un coneixement ‘vàlid’ que ha de ser ‘après’.
Zona Intrusa 2 té per objectiu principal analitzar els mecanismes de la producció cultural per tal que els estudiants puguin adquirir eines no només per fer una lectura més complexa de les obres exposades, sinó per establir un mapa dels processos, estructures i contextos que intervenen en la valoració de les produccions culturals, de manera que siguin capaces de posicionar-se críticament. Quines produccions culturals són valorades? perquè? qui els dóna valor? com es fa? quines d’aquestes produccions es considera que han de formar part o quedar excloses del currículum oficial? i de nou per què? qui ho decideix? quin paper juguen els estudiants en aquesta decisió?
Zona Intrusa 2 té per objectiu principal analitzar els mecanismes de la producció cultural per tal que els estudiants puguin adquirir eines no només per fer una lectura més complexa de les obres exposades, sinó per establir un mapa dels processos, estructures i contextos que intervenen en la valoració de les produccions culturals, de manera que siguin capaces de posicionar-se críticament.
Quines produccions culturals són valorades? perquè? qui els dóna valor? com es fa? quines d’aquestes produccions es considera que han de formar part o quedar excloses del currículum oficial? i de nou per què? qui ho decideix? quin paper juguen els estudiants en aquesta decisió?
Els autors/produccions van ser aquests:
L’obra d’Antoni Tàpies ha entrat a formar part de l’imaginari col·lectiu, d’allò que s’entén com a ‘art contemporani’ i alhora es percep com una figura d’autoritat, és a dir, encara que els receptors del seu treball siguin capaços o no de llegir-la en els termes de la ‘crítica artística’ l’assumeixen com a valuosa i significativa en tant que forma part del camp institucional de l’art: el museu, els llibres d’història, el currículum… La figura d’Antoni Tàpies es troba en una situació paradoxal: mentre que per una banda, i en línia amb la tradició moderna, reclama l’obra d’art com un espai autònom i de llibertat subjectiva, està sustentada i embolicada per un aparell institucional gegantí condicionat per tensions socials, econòmiques i polítiques. L’obra seleccionada per a l’exposició, Novel·la, un llibre d’artista realitzat juntament amb Joan Brossa, incideix precisament en el contrast entre l’aparell burocràtic que condiciona i estructura la vida d’un individu (representat per documents com la partida de naixement, llibre de família, contractes, etc) i l’exercici lliure dexpressivitat pictòrica sobre les pàgines del llibre.
Més informació a www.fundaciotapies.org
Dibujo de la serie «Later 2006 pack». Registro de las clases de Ana Maria Guasch, cursos: «América del Sur», «Conflictos Políticos» e «Historia del Arte».El trabajo de Efrén Álvarez se desarrolla en contexto y los circuitos del arte emergente y bajo sus condicionamientos: precarización, flexibilización, competitividad… Su ‘carrera profesional’ se encuentra en un punto en el cual puede decidirse su entrada en el circuito de las galerías comerciales, los centros de arte y finalmente en la institución museística.Al mismo tiempo, la obra seleccionada para la exposición Zona Intrusa 2 (los dibujos de la Classroom Collection) aborda y pone en crisis precisamente una situación de re-producción del conocimiento: durante su asistencia a las clases de estética y crítica en la Facultad de Bellas Artes realizaba detallados esquemas de las explicaciones de los profesores. Para Efrén Álvarez sus dibujos tienen una finalidad meramente utilitaria: representar sistemas complejos de la manera más exacta posible. Así pues, el sistema de representación que Efrén Álvarez explora en su obra, basado en diagramas y esquemas, puede sernos útil a su vez para trazar una cartografía de los complejos sistemas que queremos abordar en Zona Intrusa 2.
Aulabierta és un projecte de l’Associació AAAbierta, formada per estudiants de Belles Arts i Arquitectura de la Universitat de Granada. El proyecto surge de la necesidad de los estudiantes de habilitar un punto de encuentro y una herramienta formativa autogestionada que supliese las carencias del plan de estudios oficial, entendiendo al mismo tiempo que los estudiantes han de jugar un papel primordial en la construcción del conocimiento que se produce en el seno de la institución universitaria y que este papel ha de tener un reconocimiento académico útil a los estudiantes.Aulabierta (el proyecto) se articula a partir de un espacio físico autoconstruido: Aulabierta (el edificio). L’espai arquitectònic també s’entén com un espai travessat per relacions de poder, i l’autoconstrucció constitueix una estratègia més per assolir un cert grau d’autonomia. Aulabierta és doncs un projecte constantment renegociat, que posa en evidència la lluita entre la institució educativa i els mateixos estudiants sobre la manera com es produeix, re-produeix i es distribueix el coneixement.Aulabierta ha comptat amb la col·laboració de l’arquitecte Santiago Cirugeda, cosa que, en part, ha permès introduir el projecte als circuits de l’art. Aquest fet, alhora i en alguna mesura, ha legitimat el projecte a ulls de la institució universitària, de manera que l’art i el seu context constitueixen per a Aulabierta una eina estratègica de visibilització i legitimació.
Les fanfictions constitueixen la versió contemporània d’un fenomen molt antic: la reelaboració d’una història conònica per part dels receptors, de manera que el relat s’ajusti als desitjos ia la voluntat de representació. D’aquesta manera, les fanfictions són relats del qual els autors, generalment joves i adolescents, prenen un univers ficcional donat (Star Trek, Harry Potter, Buffy la Cazavampiros…) per introduir nous personatges, situacions i fils argumentals. Quan l’autora d’una fanfició introdueix un personatge femení hiperbòlicament idealitzat i que monopolitza l’acció narrada, és coneguda, a l’argot de les fanfictions com una «Mary Sue». «Mary Sue» és una expressió pejorativa al món de les fanfictions en tant que es considera una forma extrema de narcisisme i, sobretot, una destrucció del cànon original. En canvi, també podem entendre Mary Sue com una figura de crítica subalterna i empoderament, en tant que contestatària davant de les representacions hegemòniques que els mitjans audiovisuals i la cultura popular ofereixen de les adolescents.
Les fanfictions es produeixen de manera completament amateur, encara que aquest punt no eximeix els seus autors d’incomplir la legislació sobre drets d’autor en tant que utilitzen personatges i universos ficcionals que no són de la seva propietat. D’aquesta manera s’obre un debat legal (i cultural) al voltant de la qüestió de si les fanfictions constitueixen un ‘ús just’ (fair use) de material propietari com a comentari o assaig crític sobre els continguts originals. Les fanfictions han generat, al marge dels circuits de la cultura «oficial» i les indústries culturals, una cultura pròpia molt complexa, amb uns codis i una argot molt especialitzats. Internet és el canal de distribució propi de les fanfictions i no només n’ha permès la distribució sinó que ha contribuït a la generació d’aquesta cultura particular a través de fòrums com ara www.fanfiction.net. Es dóna el fet paradoxal que alguns autors canònics com JK Rowlan autoritzen la creació de fanfictions, ja que les entenen com un mitjà publicitari per a les seves pròpies creacions.
Més informació a www.fanfiction.net
[Antes de ir al centro educativo]
a) WORKSHOP PER AL DEBAT I EL DISSENY D’ACTIVITATS
Juliol de 2008
Lloc: Escola d’Estiu del Maresme
Durada: 10 hores (2 dies)
Participants: Professors, artistes i productors culturals
Objectiu: Dissenyar les activitats que es desenvoluparan als centres educatius en relació amb l’exposició itinerant del projecte Zona Intrusa 2.
[Una vez en el centro]
a) EXPOSICIÓ ITINERANT
D’octubre a desembre del 2008
Estada d’una setmana a cada centre educatiu. L’exposició es va fer a l’interior d’un contenidor mòbil que es va instal·lar al pati dels centres.
Objectiu: Mostrar 4 projectes artístics que poden establir una comunicació directa amb els estudiants i que presenten maneres diferenciades de produir cultura en el moment actual. Los proyectos sirven para iniciar el debate y las actividades que se desarrollen simultáneamente en las aulas.
b) ACTIVITATS A LES AULES
D’octubre a desembre del 2008
5 activitats a desenvolupar al voltant dels projectes artístics de l’exposició.
Proposta educativa basada en el resultat del workshop conjunt de professors i artistes. Activitats a l’aula a càrrec de l’equip d’educadors de Zona Intrusa 2.
Activitats obertes a les aportacions del professor/a.
[Después de haber estado en el centro]
c) WORKSHOP PER A LA VALORACIÓ I EL DISSENY DE LA PRESENTACIÓ FINAL
Entre desembre del 2008 i gener del 2009
Sessions de treball amb professorat, artistes i productors culturals.
d) EXPOSICIÓ A L’ESPAI F
Febrer de 2009
Exposició per a la presentació pública del projecte.
