El 2000 l’Escola Prat de la Manta ens va convidar juntament amb altres entitats de la ciutat a participar de les jornades El barri és escola; motivats per la invitació va sorgir la idea de llocs: un projecte artisticoeducatiu que volia explorar les possibilitats d’intervenció a l’espai públic i la construcció de la ciutat per part d’alumnes d’educació primària i que va suposar la nostra primera prova de com articular la relació de la institució escola amb el territori. El projecte partia d’una proposta inicial feta als nens i nenes que consistia a estudiar aquells espais del barri que fossin d’una significació especial per a ells.
El projecte es va iniciar amb els grups classe de 4t, 5è i 6è d’educació primària. Es demanava a cada alumne assenyalar un lloc del barri rellevant des d’una perspectiva biogràfica i escriure un text breu. Els llocs assenyalats es van ordenar sobre un plànol del barri i es van traçar diverses rutes per visitar-los. Durant la ruta els i les alumnes van fer fotografies i van fer dibuixos dels llocs.
Un cop tornada a l’aula es proposava a nens i nenes analitzar mitjançant imatges i paraules els llocs visitats per tal de crear poemes visuals que servissin de base conceptual per al disseny d’un element urbà, a mig camí entre un element mobiliari i un espai públic que anomenem ‘plataformes’, pensat per ser instal·lat al lloc escollit. Sobre la base d’una pastilla de fang de 25x25x5 cm aproximadament, cada alumne va construir una maqueta de la seva plataforma.
Aquesta primera fase de treball va concloure amb una exposició al Centre de Cultura de Santa Eulàlia on es va mostrar tot el procés de treball i les maquetes resultants.
Es va elaborar un cartell per a cada alumne que incorporava el text escrit inicialment, una fotografia del lloc que havia seleccionat i una imatge de la maqueta dissenyada per a aquest lloc. Estos carteles se distribuyeron por el barrio días antes de la inauguración de la exposición sin ninguna indicación de su origen o propósito.
Les plataformes dissenyades pels i les alumnes tenien en comú ser espais delimitats als quals es podia accedir i on es pot estar. Els seus programes eren poètics i especialitzats al mateix temps: Plataforma per donar de menjar als ocells , Plataforma per cridar quan facin gol , Plataforma per caure i no fer-se mal , Plataforma per cobrar la nòmina , són només algun dels exemples de les prop de 70 plataformes proposades.
La bona acollida de la primera fase de desenvolupament del projecte va obrir la possibilitat de construir al barri realment una d’aquestes plataformes; de manera que el segon any es va plantejar un treball col·lectiu entre tots els alumnes per dissenyar col·laborativament una única plataforma que reunís característiques conceptuals de totes. Es va optar per fer tres grups de treball: un Grup conceptual, un Grup formal i un Grup de comunicació als quals els alumnes 5è i 6è es van apuntar segons els seus interessos i no separats per cursos.
Cada grup tenia com a punt de partida el treball realitzat l’any anterior; es tractava d’agrupar i extreure els punts comuns de les propostes individuals de plataforma per arribar a una síntesi.
Cada pas dels grups conceptual i formal arribava a la resta de l’escola a través d’un espai a la recepció dissenyat pel grup de comunicació on es podien fer aportacions, crítiques i suggeriments sobre la feina duta a terme, així com participar en les votacions per decidir entre les diferents propostes de plataforma que es van dissenyar.
La plataforma resultant va ser la Plataforma perquè totes les vides siguin feliçment fantàstiques .
Gràcies a la mediació del Centre Cultural de Santa Eulàlia i de la Regidoria del barri, l’Ajuntament de L’Hospitalet va dotar de pressupost perquè aquesta proposta es construís i durant el curs 2002/2003 l’arquitecte municipal Sergi López-Grado va fer les modificacions oportunes perquè la plataforma complís les normatives tècniques exigides, sempre prèvia consulta amb els nens i nenes, els qui van visitar el taller on s’estava construint la plataforma, que es va inaugurar finalment el juny del 2003 davant del Centre de Cultura de Santa Eulàlia on va romandre fins al any 2022, quan va ser desmantellada si previ avís per l’Ajuntament de l’Hospitalet adduint motius de salut pública.
Amb motiu de la inauguració de la Plataforma es va publicar el diari del projecte llocs , que podeu consultar més avall. Hi trobareu textos inèdits signats per l’equip pedagògic del CEIP Prat de la Manta, els nens i nenes de l’escola, el comissari independent David Armengol i de l’antropòleg Manuel Delgado , ia més una meravellosa tira còmica del nostre amic, el guionista i dibuixant de còmics Marcos Prior . A les dues pàgines centrals del diari s’incloïa un pla buit, sense el nom dels carrers del barri de Santa Eulàlia, en què es convidava els assistents a la inauguració a dibuixar el seu recorregut particular per la ciutat fins a la plataforma; els plànols personalitzats es van exposar a la vidriera exterior del centre cultural formant un enorme mural col·lectiu. El text de Manuel Delgado que acompanya el pla parla precisament del passant, de qui ve d’un lloc i encara no ha arribat a un altre, amb la sospita que, en realitat, no té lloc.
