Jugar és una de les primeres formes de relació amb el món que practiquem. Jugant prenem consciència del territori, el mesurem a partir de la nostra experiència singular posant en acció imaginaris i corporalitats, el transformem en funció de tot allò que és i de tot allò que podria arribar a ser, fent-lo i desfent-lo constantment. Les formes d’estar al món pròpies de la infància han sigut històricament menystingudes, però des de LaFundició estem convençudes de la potència que contenen.
Explorar i practicar la ciutat des del joc i l’experiència de la infància obre el camí cap a intervenir els espais urbans com indrets on teixir relacions de col·laboració i veïnatge. Activar espais on la tasca de prendre cura de la vida es sostingui col·lectivament i interpel·li a la diversitat d’experiències que l’habiten. Prenem com a referència els adventure playgrounds que van sorgir al Regne Unit després dels bombardejos de la II Guerra Mundial. Són patis construïts per infants on l’entorn està obert a un procés de transformació continua, creant un paisatge que vist amb una mirada adulta sembla perpètuament inacabat però que, de fet, respon constantment als jocs quotidians de les persones que els habiten, jocs que canvien dia a dia.
Els processos que defugen una visió adultocèntrica de la ciutat i accepten als infants i joves de manera participativa real, generen entorns més habitables, convivencials i sostenibles per tothom.
Tal com afirma Silvia Federici, «els béns comuns no són coses, són relacions socials». Entesos d’aquesta manera, darrere dels espais de joc efímers, els gronxadors i els tobogans hi ha les converses, els àpats compartits i els vincles comunals que els sostenen.
