Serveis educatius de lexposició Intensities. Inconformisme, incorrecció i rebel·lió entre art i escena musical, comissariada per David G. Torres i organitzada per l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona. 2009-2011.
intensities ((re)re)visitada ha estat editat pel netlabel TecnoNucleo, incloent la selecció dels músics participants. Tots els temes han estat elaborats a partir dels enregistraments realitzats pels visitants a l’exposició Intensities. Inconformisme, incorrecció i rebel·lió entre art i escena musical durant el seu pas pel taller proposat com a part del servei educatiu i en què van participar l’Escola FRETA, el SOI de la Fundació Maresme i el CEE Les Aigües.
Durant el taller els visitants a l’exposició tenien ocasió de distorsionar i manipular amb un equip tècnic senzill els sons generats durant la seva pròpia visita a l’exposició. El resultat d’aquests tallers es pot escoltar al Myspace d’Intensities Records i és el material sonor amb què van treballar exclusivament tots els músics per crear els seus temes. Després de la seva presentació en públic el 5 de juny de 2008 al Centre d’Art i Pensament Contemporani Can Xalant, el disc està disponible per a la seva descàrrega gratuïta sota llicència Creative Commons al lloc web de TecnoNucleo i al de LaFundició.
intensities ((re)re)visitada és un projecte específic de l’exposició de la Diputació de Barcelona Intensities. Inconformisme, incorrecció i rebel·lió entre art i escena musical que va comptar amb el suport del Patronat Municipal de Cultura de l’Ajuntament de Mataró.
Descargar archivos mp3 (89,1 MB)
Descargar de archive.net
William S. Burroughs / Kurt Schwitters / Nam June Paik / Kalle Brolin / Guy Richards-Smit / Julien Temple / Filippo Tommaso Marinetti / Antonio Russolo / Pau Riba /Joseph Beuys / Paul McCarthy / Christian Marclay / Sex Pistols / Dan Graham / The Static / Iñaki Garmendia / T.R. Uthco & Ant Farm / Antonio Ortega / Yves Klein / Martin Kippenberger / Jon Mikel Euba / John Baldessari / Gordon Mumma / Mike Kelley / Brice Dellsperger / Guy Debord / Sonic Youth / Douglas Gordon / Black Flag / The Velvet Underground and Nico / Joan Morey / …
Intesities. Inconformisme, incorrecció i rebel·lió entre art i escena musical és una exposició comissariada per David G. Torres i organitzada per l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona dins del programa d’exposicions itinerants. Tot seguit trobareu un extracte de la nostra proposta per al servei educatiu d’aquesta exposició.
La cultura com a espai d’intensitat i donat a certa rebel·lió o impostura és present en el treball dels artistes des de principis del segle XX. Aquesta actitud s’ha donat moltes vegades mitjançant una convergència entre música i art. Intesities. Inconformisme, incorrecció i rebel·lió entre art i escena musical pretén mostrar amb documents i obres alguns moments d’intensitat i de cerca de cert esperit rebel i inconformista.
A través de material documental, peces d’artistes i vídeos Intesities. Inconformisme, incorrecció i rebel·lió entre art i escena musical mostrarà una genealogia de treballs en confluència d’interessos entre música i art que tenen a veure amb intents d’incorrecció i de foment de certa rebel·lió. Una genealogia que enfonsa les arrels a Dada i traspassa la música a través del Punk, a Catalunya des de l’actitud inconformista de Pau Riba, amb episodis en què participen els artistes conceptuals dels setanta com Dan Graham o Joseph Beuys a finals dels vuitanta i arriba fins als nostres dies amb la feina de nombrosos artistes.
David G. Torres
Curador de l’exposició
Sota aquest enfocament, l’única via practicable per sortir d’aquesta paradoxa és posar en marxa un model de visita que desactivi, tant com sigui possible, la jerarquia dels coneixements i dels usos de l’espai i el llenguatge implícita en els models establerts de ‘visita guiada’, referenciant així les actituds inconformistes que l’exposició vol mostrar.
De manera habitual, la visita guiada a una exposició es fonamenta en una divisió jeràrquica dels coneixements: d’una banda el monitor o educador, que ostenta el coneixement vàlid, i de l’altra el visitant, a qui se li adjudica poc o cap coneixement o un coneixement que no es considera vàlid. A partir d’aquesta divisió, la visita es planteja com un procés vertical mitjançant el qual l’educador transmet el saber al visitant o el treu de la seva ignorància cap als dominis del coneixement.
Encara més, aquesta divisió jeràrquica i aquest procés vertical tenen el seu correlat exacte en uns usos específics de l’espai i el temps en l’exposició i del llenguatge, concretament de la parla: d’una banda la visita s’articula a l’espai en base a un recorregut lineal marcat pel mateix educador (i també per la manera com el comissari o comissària ha disposat les obres) qui alhora estableix el ritme de la visita, les pauses, el temps d’atenció que cal destinar a cada peça, etc. D’altra banda, la veu de l’educador es privilegia clarament, tant a la modulació (com a so) com al tipus de llenguatge que s’utilitza (habitualment els codis de la crítica o la història de l’art).
Sintetitzant, hem d’entendre la visita guiada a una exposició com a una ‘situació construïda’, és a dir, com un ambient unitari amb un conjunt de regles preestablertes que promouen una sèrie d’hàbits i estats d’ànim que, alhora, responen a uns interessos concrets i que no necessàriament acostumen a ser els dels mateixos visitants.
Proposem als visitants a l’exposició «Intensities» començar la visita de manera autònoma i autoorganitzada com a deriva per la sala d’exposicions. Aquesta proposta metodològica s’exposarà al començament. Així mateix, es proporcionarà als visitants mitjans per anotar i documentar les seves impressions, observacions, comentaris…
Un cop acabada aquesta primera fase de la visita, visitants i «guies» es reagruparan per posar en comú la seva experiència i la informació anotada per cadascú. La tasca de l’educador serà:
· Dinamitzar i moderar el diàleg.
· Emfatitzar determinades nocions.
· Establir connexions o desacords entre diferents visions de l’exposició (incloses la del comissari i la pròpia) o d’obres concretes.
· Proveir exemples… aquest treball serà més o menys «intrusiu» depenent de les dinàmiques pròpies de cada grup.
Durant tot el procés volem animar els visitants a establir relacions entre els continguts que puguin observar a la mostra i la seva pròpia experiència quotidiana. En aquest sentit, si afirmem i reivincidem, amb David G. Torres, comissari de l’exposició, la necessitat d’un art inconformista i crític, no podem fer més que promoure que aquest art sigui útil al públic per (re)pensar qüestions que els afecten el seu dia a dia.
La nostra proposta per al taller experimental vol diluir la separació entre la visita (com a exercici cognitiu, teorètic) i el taller (com a pràctica experiencial) per això tots els documents generats durant la visita (textos, imatges i sons) seran susceptibles de ser utilitzats com material en brut per al taller experimental.
Proposem com a centre d‟interès d‟aquest taller el soroll. Dins un circuit comunicatiu donat el soroll és habitualment entès com allò que destrueix o altera la informació, vist des d’un altre punt de vista, el so pot ser entès com una informació sense significat, és a dir, com una resta, com allò que sobra. Una bona part del treball dels artistes i músics presents a l’exposició Intensities. Incorformisme, incorrecció i rebel·lió entre art i escena musical es basa a recuperar aquest sobrant per re-signifirar-lo. Des de la poesia dadaista de Kurt Schwiters i la música futurista de Luigi Russolo fins a la distorsió de les guitarres de Sonic Youth, passant per la tipografia emprada per Jamie Reid a les portades dels Sex Pistols, l’esforç d’aquests artistes ha estat concebre el soroll com una cosa valuosa.
A banda d’això, el taller-visita proposa establir de manera pràctica una connexió efectiva entre el context artístic, la música i l’experimentació sonora els resultats dels quals es podran sentir i descarregar al MySpace d’Intensities Records, que volem convertir a més en una plataforma de treball i comunicació posterior a la visita.
En aquest sentit, el que no es pretén de cap manera és organitzar un taller d’actituds rebels, incorrectes i/o inconformistes, cosa que seria tan incoherent com ensenyar la manera correcta de ser incorrecte. Un exemple del que NO es proposa fer: a la pel·lícula The School of Rock (Richard Linklater, 2003) el professor Dewey Finn (Jack Black) imparteix música als estudiants d’una elitista escola privada. Les classes del professor Finn es nodreixen dels estereotips i les actituds rebels canonitzades del rock’n’roll.
