Cohabitar entre- va ser el projecte de comissariat per a Fabra i Coats – Centre d’Art Contemporani de Barcelona desenvolupat pels col·lectius LaFundició, Idensitat, Transductores i Sinapsis durant la temporada 2016-2017. Es va plantejar com un dispositiu que pretenia activar el centre com a creador i catalitzador dinteraccions entre pràctiques artístiques i espais socials.
Cohabitar entre- va voler ser un mecanisme que recollís i donés resposta a l’emergència de noves maneres de fer i de repensar les institucions, i que entenia les pràctiques artístiques i els processos col·lectius com a instruments essencials amb què activar estratègies transformadores que incideixin tant en l’ecosistema cultural com en el context social sobre el que actuen.
Es tractava d’una proposta que suposava habitar col·lectivament un espai, escenificant el trànsit entre el passat de la fàbrica i l’actual model de centre d’art, i que a més tendia cap a una futura institució cultural amb una estructura més complexa o sistèmica.
La programació interpel·lava críticament, des d’unes maneres de fer que combinaven els processos de recerca amb la producció, l’arxiu, la mediació, la participació o el debat, i alhora proposava amplificar-les mitjançant l’activació de xarxes i la socialització de continguts i experiències.
La primera fase del projecte, articulada en quatre programes ( Antena , Telar , Desbordar la cultura i Espais en transició ), es va desenvolupar mitjançant exposicions, investigacions, tallers, projectes col·laboratius a llarg termini, activitats, jornades i connexions amb diverses entitats tant del context més proper al centre com de tota la ciutat. Aquestes pràctiques van suposar una primera presa de contacte i un cultiu d’altres maneres d’habitar i de posar en circulació la cultura amb diverses iniciatives. A partir d’aquest bagatge, en aquesta segona fase la programació es va plantejar com una investigació on aprofundir sobre com les pràctiques culturals contemporànies poden funcionar com a eina per teixir ciutat. Des d’aquesta mirada, allò urbà és entès com una cosa diversa, en moviment, orgànic, en trànsit i en mutació permanent. La ciutat se’ns presenta com la trama sobre la qual ordir altres maneres de construir ciutadania, de reivindicar drets, d’entreteixir noves aliances entre cultura, societat i territoris; en definitiva, de situar-se, habitar i construir ciutat entre tots i totes.
A nivell metodològic, aquesta fase es va articular en dos moments. En primer lloc, a partir d’una taula intersectorial, anomenada L’Ordit, amb les entitats i iniciatives amb què ja s’estava treballant i amb altres de noves que es poguessin anar sumant. La taula va generar aliances, complicitats i va promoure el treball en xarxa des de problemàtiques concretes i pràctiques situades. En segon lloc, a partir d’espais d’exposició i socialització dinàmics dels processos i els resultats, que recollien les complexitats de les temàtiques plantejades com a catalitzadors. Des de Cohabitar entre es proposava experimentar maneres de dissenyar i generar altres polítiques culturals de proximitat articulades amb la pràctica artística contemporània, expandint la noció de pràctiques culturals i explorant formes diverses d’institucionalitat des d’on construir cultura i ciutadania.
