Cartografies en moviment proposa a un grup de 35 alumnes de 1r de Batxillerat Artístic de l’IES Bellvitge ia la seva tutora, Ana Recio, crear de manera col·lectiva una cartografia de les institucions, les pràctiques i les experiències culturals al barri de Bellvitge (l’Hospitalet). Aquesta cartografia es realitzarà sobre la base d’un treball de recerca col·lectiva i per grups de treball. 2012.
La proposta s’emmarca en una sèrie d’accions i col·laboracions que desenvoluparem a Bellvitge durant el 2013 i de cara a l’any 2015, data en què se celebrarà el 50è aniversari del barri. Amb motiu d’aquesta celebració, diverses entitats del barri estan preparant diverses accions en el marc d’un programa de memòria històrica al qual volem sumar iniciatives com Cartografies en moviment. El procés i el resultat de Cartografies en moviment també entrarà en diàleg amb el projecte ¡Cataluña termina aquí! Aquí empieza Múrcia! del col·lectiu Sitesize, així com amb les experiències i col·lectius que configuren la plataforma Aula a la deriva 2012. El març del 2013 es farà servir la sala d’exposicions de L’harmonia com a lloc des d’on posar en comú la feina feta i facilitar noves connexions amb la ciutadania.
Els barris de Bellvitge i Gornal de L’Hospitalet -com d’altres de l’àrea metropolitana de Barcelona- són zones que durant molt de temps han estat estigmatitzades; sovint per arrossegar un imaginari vinculat a les condicions en què van ser construïts, fruit de processos migratoris massius que van portar al barraquisme ia difícils condicions de vida.
Aquesta situació d’empobriment dels anys 40 es va traduir als 60 i 70 en la percepció d’aquests barris com a perillosos i marginals, fet a què van contribuir els mitjans de masses com el cinema, la premsa o la televisió (el 1977 es va estrenar Gossos Callejeros , per exemple).
Actualment s’acostuma a reconèixer la lluita de veïns i veïnes en la demanda d’equipaments com a clau per aconseguir que aquests territoris no esdevinguessin guetos. El gener d’aquest any (2012) el diari El Periódico publicava un article titulat El miracle de Bellvitge en què es podia llegir: «La metamorfosi del barri de l’Hospitalet és un exemple sobre com combatre la marginalitat» i on es raonava aquest fet remarcant la importància del teixit associatiu.
La situació actual d’espoliació sistèmica torna a posar en perill aquestes comunitats: les polítiques d’austeritat condueixen a la cancel·lació de programes culturals i al tancament d’equipaments o mantenir-los sota mínims. Ens sembla necessari que la ciutadania s’organitzi i sensibilitzi davant d’aquesta situació, i posi en pràctica noves formes de gestió dels equipaments culturals, que integri la cultura a les pràctiques socials ia la quotidianitat dels barris i que, alhora, reivindique que es destinen els recursos públics necessaris per a la seva sostenibilitat. Aquest enfocament requereix que el teixit social i les entitats dels barris desenvolupin i posin en pràctica nous coneixements, formes dorganització i relació; i que cal revisar-ne el paper en la construcció de la ciutat des d’una perspectiva generacional, transcultural i de gènere.
A això podem sumar el paper que els centres educatius podrien tenir als barris com a productors de cultura i la necessitat de generar diàlegs i intercanvis entre aquestes institucions i el context en què es troben.
Les escoles i els instituts són uns dels espais des dels quals es pot fomentar un paper més actiu dels joves en la construcció de la ciutat, a partir d’una educació crítica i propositiva en relació amb les seves realitats més immediates.
En línia amb això, la cartografia esdevé una eina per representar, traduir i codificar tot tipus de territoris físics, mentals i emocionals.
Un punt de partida per anar més enllà del mapa i traspassar-ne els límits.
Com en processos de treball anteriors fomentarem la creació d’espais de debat i creació col·lectiva, fonamentats en el diàleg, i en l’aprenentatge entre parells, amb i dels companys i companyes, on cada alumne pugui aportar els seus coneixements i interessos.
· Generar debat i reflexió a l’institut sobre la cultura al barri.
· Construir espais de convivència des de la pluralitat.
· Aprofundir en les connexions entre pràctiques culturals i transformació social.
· Consolidar una xarxa de treball, intercanvi i aprenentatge entre diferents entitats, projectes i pràctiques culturals, artístiques i socials.
· Fomentar el paper dels joves en la construcció de la ciutat.
· Fomentar el paper actiu de les institucions educatives com a productors de cultura.
· Aprofundir en la participació democràtica directa dels i les ciutadanes, i en especial dels joves en els assumptes comuns.
· Conéixer la cartografia com a ferramenta creativa en el camp de la cultura, l’art i l’educació.
· Produir cartografies sobre les pràctiques, agents i institucions culturals del barri.
· Produir materials visuals i gràfics que recullin els processos de treball.
· Crear espais de reflexió i de debat sobre temes d’interès comú.
· Crear eines digitals per a la comunicació i coordinació de xarxes locals.
· Presentar públicament i distribuir el treball realitzat.
