Bellvitge rol en viu és un projecte artístic col·laboratiu que proposa reviure i repensar els 50 anys d’història del barri de Bellvitge a L’Hospitalet (Barcelona). Està impulsat per LaFundició amb la col·laboració del Club de rol Necronomicon’s i de diverses persones i entitats. Va començar el 2013 i consta de 6 escenes que abasten des del 1969 a un hipotètic futur el 2065.
A principis de 2013 l’Associació de veïns i veïnes de Bellvitge i el Centre d’Estudis de l’Hospitalet (CELH) llancen Bellvitge 50, una crida a la ciutadania per preparar la celebració del 50è aniversari del barri el 2015. LaFundició vam començar a assistir a aquestes trobades mensuals ia posar sobre la taula que certes lògiques commemoratives institucionals seguien sent reproduïdes pels moviments de base: discursos hegemònics, patriarcals, monolítics i celebratoris que invisibilitzen el conflicte, la pluralitat de mirades i el paper de grups subalterns .
El joc permet performar el passat en el present, construir relats plurals i mutables a cada partida.
Pensant com sumar-nos a aquest procés va aparèixer la idea del joc de rol, el contacte amb l’Associació de jocs de Rol Necronomicon’s ens va ajudar a entendre, desenvolupar i adaptar les dinàmica i els mecanismes dels jocs de rol en relació al procés de commemoració històrica. El joc ens permetia performar el passat en el present, construir relats plurals i mutables a cada partida i segons cada jugador i jugadora i portar a l’esfera pública la història com un procés de construcció col·lectiva.
El rol en viu (conegut a l’àmbit anglosaxó com larp, acrònim de Live Action Rolplaying) es defineix com «una modalitat de joc de rol en què la representació dels personatges per part dels jugadors es realitza en temps real i de forma escenificada, de vegades fins i tot amb la vestimenta apropiada, com disfresses i reproduccions inofensives d’espases o altres armes» (Wikipèdia). A diferència dels jocs de rol tradicionals o de taula, al rol en viu els jugadors han de dur a terme les seves accions en lloc de declarar-les. Els jugadors de rol en viu actuen, es mouen, parlen i representen el seu personatge com un actor sobre un escenari, però sense un guió previ.
Es van seleccionar seis moments o esdeveniments especialment significatius, des de diferents perspectives, de la història del barri que abastaven des del 1969 fins a un futur hipotètic el 2065, així com es van definir una sèrie de personatges que es desenvoluparien al llarg de les diferents partides de manera coherent amb l’evolució cultural, social i política del context i del país mateix.
La història de Bellvitge serveix per reflexionar sobre un marc històric i social més ampli.
El guió traça un recorregut que retrata Bellvitge des dels anys del desenvolupament franquista fins al desmantellament de l’estat de benestar per les polítiques neoliberals, que queda clarament exemplificat en el tancament del CAP La Marina i la posterior ocupació per part dels veïns i veïnes.
La història de Bellvitge ens serveix com un cas particular per reflexionar sobre un marc històric i social més ampli: els canvis socials, polítics i culturals a Catalunya, i de manera especial en contextos migrants, periurbans i de classe treballadora, des dels darrers anys del franquisme i la transició, fins avui.
La creació d’un joc de rol en viu “basat en fets reals” és una empresa molt complexa i planteja moltes dificultats, però això té l’avantatge que moltes persones poden participar amb graus d’implicació molt diversos: des d’aportar el seu testimoni en la creació de personatges, arguments i ambientacions, passant per actuar com a personatges no jugadors, en la producció dels elements d’atrezzo, en la pròpia creació de l’argument, fins i tot simplement jugar! (que és el més divertit).
El rol permet construir relats historiogràfics múltiples, descentralitzats i no lineals (hi ha tantes narracions com jugadors i jugades!), així com abordar la memòria històrica de manera dialògica i experiencial, motiu pel qual és una eina útil a la hora de construir discursos no hegemònics sobre la memòria.
El procés de treball de Bellvitge rol en viu s’articula al voltant de tres eixos:
Un procés col·laboratiu i obert d’indagació sobre la història del barri que inclou la realització d’entrevistes, la recuperació i la consulta de documents (textos i imatges), la creació d’espais de debat, la xerrada i la discussió, la creació de textos i materials gràfics.
Cada escena comporta un procés d’elaboració col·lectiva amb diferents persones i grups formals i informals que s’impliquen en diferents nivells del joc, des de la investigació, la guionització, la construcció de l’atrezzo o la performativitat de les escenes a l’espai públic.
Els processos comunitaris de recerca i creació es materialitzen i performen a l’espai públic a les diferents convocatòries per jugar cadascuna de les escenes.
