Jorge Blasco Gallardo neix a Barcelona el 1972. És investigador independent. S’ha format acadèmicament al terreny de les Belles Arts (llicenciat per la Universitat de Salamanca) aprofitant programes europeus que li han permès ampliar els seus coneixements, com ara la seva estada a la Technological Institution of Athens (Departament d’Arts Gràfiques).
L’any 2000 comissaria, juntament amb Nuria Enguita Mayo, l’exposició Cultures d’Arxiu (2001) a la Fundació Antoni Tápies
A aquest projecte us seguiran 3 edicions més a:
• Cultures d’arxiu memòria, identitat, identificació, Servei de l’Àrea Cultural de la Universitat de València (2002)
• Fons i nous documents, a la Universitat de Salamanca (2003)
• Cultures d’arxiu produït per la Junta de Castella i Lleó (2005).
Continua amb l’exposició juntament amb Nuria Enguita Imaginaris Urbans a Amèrica Llatina, d’Armando Silva, a les seves edicions de Barcelona i de Bogotà (2007); el projecte documental A ua Crag al mur, Musac (2014) i TOC: una col·lecció pròpia, Musac (2016), un treball i exposició en equip sobre el trastorn obsessiu compulsiu.
Docent durant cinc anys a l’Escola Elisava, assignatura “monogràfics culturals”.
Recentment ha comissariat i editat Gabinet Voula Papaioannou en col·laboració amb la Virreina Centre de la Imatge (Barcelona), la Fundació Luis Seoane (La Corunya) i l’Arxiu Fotogràfic del Museu Benaki (Atenes).
Els darrers llibres publicats són Archivar per a La Virreina Centre de la Imatge (2017) així com el ja citat Gabinet Voula Papaioannou (2020).
Dit això, en general, s’interessa per tot allò que tingui a veure amb el verb arxivar i allò que l’envolta.