La primera edició de Zona Intrusa va tenir lloc el 2007 a partir d’una iniciativa del Patronat Municipal de Cultura de l’Ajuntament de Mataró (PCAM), que vol apropar l’art contemporani als instituts d’educació secundària de la ciutat instal·lant als patis dels mateixos instituts un element arquitectònic temporal que conté una exposició, alhora que proposava als estudiants una sèrie d’activitats pedagògiques relacionades. Aquella primera edició va anar a càrrec d’Oriol Fontdevila, crític i comissari d’art independent.
A Zona Intrusa 2, l’Oriol Fontdevila ha format equip amb LaFundició per dissenyar i realitzar el projecte curatorial/educatiu. Cal dir que aquest equip és pretesament transdisciplinari, i hem esborrat completament la separació entre les tasques relatives al comissariat i les pedagògiques. La nostra intenció a l’hora d’abordar el projecte ha estat precisament la de revisar de manera crítica aquest apropament de l’art contemporani al context educatiu i formular una sèrie de preguntes per al debat col·lectiu, especialment amb els mateixos estudiants: a qui és útil aquest apropament?, per a què serveix?, quines conseqüències té per a l’esfera artística?, i per a l’educativa?
Així mateix, una de les nostres preocupacions en el disseny del projecte ha estat aconseguir, en la mesura del possible, que Zona Intrusa 2 fos un procés col·lectiu en el qual els professors dels instituts i els artistes i productors culturals participants disposessin d’eines i contextos amb i en els quals aportar el seu coneixement; és per això que Zona Intrusa 2 inclou un workshop amb la participació de professors i artistes/productors culturals, un sitio wiki (que és alhora una eina de treball, comunicació i difusió del projecte) i un segon workshop per planificar l’exposició final a l’ Espai F de Mataró que recollirà el procés i l’experiència en el seu conjunt.
Volem entendre Zona Intrusa 2 com un dispositiu que planteja una sèrie de qüestions per al debat col·lectiu, incloent en aquest debat els mateixos estudiants que participaran finalment de l’experiència, així com el procés de negociació sostingut amb el PMCAM sobre la proposta inicial. Hem d’insistir que entenem el projecte com un procés col·lectiu i no com un ‘servei’ ofert per l’administració als centres educatius, per a l’execució del qual hagués estat contractat un ‘proveïdor’. Volem defugir alhora un enfocament ‘il·lustrador’, segons el qual nosaltres, com a experts, ens aproximaríem als instituts, als professors i estudiants en possessió d’un coneixement ‘vàlid’ que ha de ser ‘après’.
Zona Intrusa 2 té per objectiu principal analitzar els mecanismes de la producció cultural amb la finalitat que els estudiants puguin adquirir eines no només per fer una lectura més complexa de les obres exposades, sinó per establir un mapa dels processos, estructures i contextos que intervenen en la valoració de les produccions culturals, de manera que siguin capaços de posicionar-se críticament. No es tracta de donar claus per entendre i gaudir l’art sinó de pensar conjuntament per què podria o hauria d’interessar, sense descartar, d’entrada, que els estudiants puguin tenir motius raonables per no estar interessats, entre moltes altres possibilitats. Així doncs, Zona Intrusa 2 vol plantejar qüestions com: quines produccions culturals són valorades?, per què?, qui els dóna valor?, com es fa?, quines d’aquestes produccions es considera que han de formar part o quedar excloses del currículum oficial? i de nou per què?, qui ho decideix?, quin paper juguen els estudiants en aquesta decisió?
Així doncs, els “continguts” de Zona Intrusa 2 no han estat escollits per l’equip curatorial/educatiu partint d’uns criteris propis de valoració (la seva vàlua formal, històrica, conceptual o per ser més o menys “propers” a l’experiència dels adolescents), per contra, les produccions culturals seleccionades constitueixen un dispositiu per iniciar el debat entorn de les preguntes més amunt formulades, en tant que representen de la manera més clara que ens ha estat possible quatre exemples d’obres, formes d’autoria i contextos de producció, difusió i recepció ben diferenciats. Es vol propiciar doncs una anàlisi comparativa que reveli les maneres en què la cultura es construeix mitjançant processos socials i històrics contingents, i com el seu valor no és quelcom essencial, universal o donat per endavant. Els autors/produccions seleccionats són: Efrén Álvarez, Aulabierta, Mary Sue i Antoni Tàpies.
Més informació sobre el projecte i sobre l’exposició aquí.