Definitivament, un dels avantatges de parlar per boca d’una gateta anomenada Pinky i de les seves amigues Bunny, Mimi i Kim és que un/a pot abordar qualsevol objecte sense subterfugis retòrics i anomenant les coses pel seu nom. The Pinky Show és un recurs didàctic que Associated Animals Inc. ofereix a estudiants i professors i que parteix del seu interès per el tipus d’aprenentatges que tenen lloc (o no tenen lloc) a l’escola.
Compartim aquest interès no només per examinar els coneixements i els hàbits que formen part del currículum (inclòs l'”ocult”) sinó també per comprendre els mecanismes i processos a través dels quals es construeix el valor d’aquests coneixements; entenent a més que el ‘valor’ del coneixement es troba en funció del seu ‘ús’.
Aquestes qüestions han estat una part fonamental del projecte Zona Intrusa 2 la primera fase del qual finalitzava fa unes setmanes, tant en el plantejament curatorial de l’exposició itinerant pels instituts de Mataró, com en les activitats pedagògiques a les aules. Preguntes com: quines produccions culturals són valorades? per què? qui els dóna valor? com es fa? quines d’aquestes produccions es considera que han de formar part o quedar excloses del currículum oficial? i de nou per què? qui ho decideix? quin paper juguen els estudiants en aquesta decisió? van suscitar interessants reflexions i representacions durant les sessions de debat i treball amb els estudiants.
És precisament en aquesta línia de pensament en la qual es podria inserir a la perfecció l’últim capítol del show de Pinky:
Estimem els museus… els museus ens estimen a nosaltres?
basat en un informe de Kim titulat:
La creació del valor: meditacions sobre la lògica dels museus i altres institucions coercitives
(i això no és poca cosa).