Em pregunto com el metal, que durant molt temps ha estat considerat com un dels estils musicals més descerebrats entre els que agrada escoltar a la joventut, ha arribat a convertir-se en part de l’avantguarda musical, de les “músiques avançades”, com diuen els del Sonar. Però així és, fent una volta amb doble mortal inclòs sobre si mateix, el heavy s’ha tornat, d’alguna manera, metarreta i ha deixat de referir-se càndidament a una mitologia masclista i ximple per referir-se… a si mateix! Pel camí, el heavy (aquest heavy) ha perdut part de la seva ‘consciència de classe’ i fins i tot m’atreveixo a afirmar, per la glòria de Eddie, que el heavy serà modern o no serà. Per descomptat tot segueix sent molt ‘hardcore’ i molt ‘extrem’ i les nostres oïdes patiran de valent, que és el que mola, però alguna cosa ha canviat. Tot això donaria molt per parlar, així com establir una genealogia de l’enèsima encarnació del metal, i aquest pretén ser un simple anunci, de manera que no m’estendré. I és que el proper dissabte 21 de juliol a la sala 2 de l’Apolo podrem escoltar a Todd, Shit and Shine i Bèstia Ferida (Adrián De Alfonso & Arnau Sala, abans coneguts com DNSR/TRN), tres exemples ben clarets d’això que estic dient, amb motiu del lliurament 4.5 del Pocketclub Festival. Per cert, és una falsa impressió meva o aquest festival no ha rebut tota l’atenció que es mereix?
