El passat dilluns 27 de gener presentem el número 10 de Des de ja, la revista de barri, feta amb amor des dels Blocs de La Florida.
Aquest nou número ve caarregadet de contingut: sobre sensellarisme, l’especulació a la ciutat, CIE i deportacions, el mercat de la Florida, el dret a la ciutat i, entre molts més temes, una entrevista a Zaina, una jove palestina que ha vingut a Barcelona a partir del programa d’ajuda universitària de la UB. Com sempre, les revistes són gratuïtes i podeu agafar el vostre exemplar a Pomezia (c. Pins, 10, La Florida).
L’Hdigital va fer un reportatge sobre la presentació, disponible aquí.
Us deixem aquí el text editorial que obre la revista, escrit per l’Equip Editorial Des de Ja. Gràcies a totis per venir i llarga vida a les revistes de barri!
******************************
Aquest és el número deu de la revista Des de ja. Si ens parem a pensar, sembla una cosa miraculosa. Bé, potser exagerem, però és cert que molt poques persones imaginàvem el 2018, quan vam presentar el primer número de Des de ja, que avui, el 2025, estaríem presentant el número deu.
No deixa de ser sorprenent, fins i tot per a nosaltres mateixes, haver arribat fins aquí. I no sols per una qüestió de quantitats, sinó també de qualitats. Des de ja ha crescut i millorat en aquests deu números. No és una publicació de deu, ho sabem, però ens hem esforçat per millorar-la en cada número, i es nota, sí, ens ho podem creure.
El millor de tot és que l’esperit i la finalitat de la revista segueix sent el mateix: una revista feta amb amor pels veïnes i les veïnes de la Florida —i ara, de tot l’Hospitalet i més enllà— amb l’objectiu de comptar el que passa i allò que ens passa des d’aquí, des del barri. Contar-nos perquè no ens expliquin. Explicar el que veiem i vivim aquí i al món des del barri perquè altres persones no ens imposin una explicació parcial i interessada des d’altres llocs.
En aquests sis anys han passat moltes coses, al barri i al món. Moltes són preocupants, especialment l’auge de discursos i actituds reaccionàries que no fan sinó donar carta blanca a l’opressió, la discriminació i l’exclusió d’unes persones la vida de les quals es considera menys valuosa que la d’altres.
Revertir aquesta tendència passa, inevitablement, per ajuntar-nos, explicar-nos el món les unes a les altres i organitzar-nos. Des de la divergència, el dissens i fins i tot des del conflicte. El conflicte té molt mala premsa i, no obstant és imprescindible, sense conflicte les històries no avancen, la seva trama es queda estancada. El que passa és que sol associar-se el conflicte amb la violència perquè, malauradament, els éssers humans hi recorrem una vegada i una altra per resoldre els conflictes. Sona càndid en escriure’l, però no menys cert és que disposem d’altres eines per dirimir els conflictes, com ara la paraula, per exemple. Aquesta revista està feta de paraules, entre d’altres coses.
Una de les coses més emocionants de publicar aquest número deu de la revista és tenir la certesa que no és una revista de deu. En aquests anys també han passat i hem construït coses bones, al barri i al món, i de vegades —recentment fèiem autocrítica sobre això mateix— no les hem sabut explicar, fer-les més visibles. Això és una cosa que podem millorar. I precisament, aquesta certesa que ho podem fer millor, o de manera diferent, segons convingui o segons ens plagui també, ens causa una sensació alegre, una sensació que resulta de la convicció profunda que tenim el poder de fer les coses d’una altra manera , que hem pres aquest poder. Perquè el poder no es dóna ni es treu, el poder, també el poder de comptar, es pren, des d’aquí i des de ja.
