Durant els mesos d’octubre i novembre celebrem les Jornades Delta 2024 , Cultura i economies agropolitanes per a la transició ecosocial.
Inaugurem les trobades amb Adrián Almazán i Fernando García-Dory d’ INLAND-Campo Adentro, xerrant a l’espai Laurel 31 , a la Florida, sobre Cultura agropolitana per a la transició ecosocial i el bon viure.
La jornada va servir per situar i emmarcar alguna de les principals qüestions que volem plantejar a les Jornades Delta sobre la relació entre cultura, economia i ecologia. En la seva intervenció, Adrián Almazán va situar el debat des de la perspectiva de les perifèries urbanes , la seva relació amb la noció de progrés i amb la destrucció de les formes de vida pageses. Davant la crisi ecosocial provocada per un model econòmic i cultural adreçat a l’acumulació, Adrián va apuntar, com a alternativa, la possibilitat d’ actualitzar certes pràctiques associades a la ruralitat. En gran mesura, el treball de Fernando García-Dory i el projecte INLAND-Campo Adentro camina en aquesta direcció, i intenta navegar les contradiccions que sorgeixen en fer-ho en relació amb el camp de l’art i els seus marcs institucionals.
A inicis de novembre, a la finca de les Cabasses , ens vam trobar amb el col·lectiu Tornen les esquelles per fer un taller de llana periurbana amb la llana de les ovelles de les Basses de Can Dimoni, el darrer ramat que pastura al delta del Llobregat .
Precisament en aquest taller, així com a l’impartit per Asunción Molinos i Carlos Monleón més endavant, vam intentar investigar la pràctica de les relacions entre producció material, reproducció de la vida, economia i producció simbòlica. La llana de les ovelles és considerada actualment un residu ja que la seva comercialització no és rendible. Tot i això, segueix sent necessari esquilar-les. Des d’un altre punt de vista, la llana és un material biodegradable de gran valor, que no només serveix per confeccionar peces de vestir, sinó també com a aïllant a l’horta. La pregunta pertinent és: Quines economies alternatives a la capitalista cal crear per recuperar un material amb un valor d’ús tan alt? Durant el taller vam el·laborar col·lectivament un tapís de llana enfeltrada.
A Pomezia ens vam trobar amb Yayo Herrero i Jaume Grau d’ Ecologistes a Acció i SOS Baix Llobregat i L’Hospitalet, per xerrar sobre els debats i iniciatives davant la crisi ecosocial.
Yayo Herrero, una de les veus més influents de l’ecofeminisme , va posar sobre la taula els debats urgents davant el context de “policrisi” en què vivim. Segons la investigadora i activista, ens trobem en una crisi ecològica provocada per un sistema polític i econòmic que atenta contra la vida, amb dinàmiques de guerra que destrueixen els vincles socials. “Anomenem desenvolupament a la idea de destruir la nostra relació amb la terra”, constata.
Al contrari, l’ ecofeminisme planteja precisament que tots els éssers humans som interdependents i ecodependents.
Herrero destaca que el decreixement no és una opció política o ètica, sinó que és inevitable, és “l’estat material en què haurem de viure vulguem o no” . El repte és garantir una transició ecosocial justa que aposti per una vida digna per a tothom.
Jaume Grau, de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet i Ecologistes en Acció, va situar els reptes al nostre territori, amb la presentació pública de la proposta d’ ILP Parc Natural i Agrari del delta del Llobregat. Ressalta que el seixanta per cent del delta ja es troba sota el ciment i és urgent protegir allò que queda per urbanitzar. Aquesta iniciativa requerirà la participació efectiva de tots els sectors, especialment de l’agrari, fonamental per encaminar-nos cap a una sobirania alimentària. Constata: “No podem perdre ni un pam més. Hem d’apostar per canvis profunds a la gestió del territori”.
En acabar, el públic va aportar reflexions en relació amb la por, l’ecoansietat , la necessitat d’un llenguatge planer que ens faci reconèixer els fenòmens accelerats pel canvi climàtic amb més facilitat, així com la necessitat de fer canvis a la nostra manera de consumir perquè tinguin un impacte positiu a l’entorn.
Finalment, vam donar per finalitzades les jornades amb un taller, de nou a les Cabasses, sobre sistemes de reposició dels recursos hídrics amb Asunción Molinos i Carlos Monzón. Ens van parlar de tècniques tradicionals per ‘plantar’ o ‘cultivar aigua’ i alimentar els aqüífers. Mentre que la moderna agroindústria segueix una lògica extractivista, els sabers camperols es fonamenten en la necessitat de reposar els recursos d’ús comú dels quals depèn el sosteniment de la vida al lloc on s’habita —i per això són sabers situats— .
Per contra, l’ extractivisme es guia exclusivament per la rendibilitat de les inversions . Un cop esgotats els recursos d’un lloc, tot és abandonar-lo, arruïnat, i anar a un de nou —així fins que no quedin llocs per depredar—.
Dies més tard, la Sole, la nostra veïna de La Florida, ens explicava que al seu poble, a Càceres, participa en un projecte de recuperació de les sèquies ancestrals, allà anomenades pesqueres. Aquesta coincidència ens reafirma en la idea que allò rural i allò urbà no són dos territoris completament separats, sinó units, entre altres coses, per la memòria i les trajectòries vitals dels qui els habiten.
