Llegeixo en un article de Glenn Rikowski que el nou govern laborista de Gordon Brown està posant en marxa programes escolars de ‘financial literacy’, el que podríem traduir per ‘alfabetització financera’ o ‘literacitat financera’, i que aquests programes presten especial atenció a la ‘gestió de l’endeutament’. Així doncs, segons explicava Rosemary Bennett a
The Times
“Una nova assignatura anomenada ‘Benestar econòmic i capacitació financera’ serà introduïda al currículum per als estudiants d’11 a 16 anys amb l’objectiu de preparar-los per a les pressions financeres que rebran un cop abandonin l’escola“.
Com assenyala Rikowski, és interessant veure com l’èmfasi es posa en la ‘gestió del deute’ i no en ‘evitar l’endeutament’, cosa que s’entén quan tenim en compte les 3.000 lliures esterlines que costa una matrícula al Regne Unit i els creixents augments del cost de l’allotjament.
Destacaria també les paraules d’Ed Balls, Ministre per a la Infància, Escoles i Famílies, que defensa la nova assignatura argumentant que “Els nens han d’estar preparats per gestionar els seus diners i la seva carrera en un entorn competitiu i subjecte a ràpids canvis“. I encara més: “Els diners juguen un paper crucial en les nostres vides. Vull que els adolescents comencin aviat a aprendre com rendibilitzar els seus diners i estalvis un cop comencin a treballar. Les escoles tenen un paper crucial a l’hora d’encoratjar l’ambició dels joves i l’optimització de les seves oportunitats d’èxit professional, saber prendre riscos i desenvolupar l’actitud dinàmica del ‘jo puc fer-ho’. Necessiten saber sobre qüestions quotidianes com obrir un compte bancari, comprar una casa o estalviar de cara a la seva jubilació al més aviat possible, desenvolupant el sentit de la responsabilitat com a ciutadans “. És clar que un reconeix, juntament amb Rikowski, que els programes d”alfabetització financera’ són necessaris i que els nens haurien de conèixer com funciona el capital financer i els seus diversos apèndixs, incloent com obté el sector bancari els seus estratosfèrics beneficis o com s’està implementant una economia de pseudo-mercat en el sector educatiu/universitari. També és colpidor veure com la noció de ‘ciutadania responsable’ s’assimila sense embuts a la del ‘consumidor’ que té un compte bancari, una hipoteca i un pla de pensions…
El millor de tot és que el plantejament general del Nou Laborisme es basa en la idea que ‘les inversions en educació i formació’ aconseguiran que més joves es beneficiïn del ‘nou capitalisme’, basant aquestes polítiques en la promesa d’una ‘igualtat d’oportunitats’, quelcom del que aquí parlàvem fa molt poc a propòsit d’algun dels programes educatius de la Comissió Europea.
