Els propers dies 21 i 22 de setembre se celebra al centre cultural Magacin de Belgrad l’International Theoretical Symposium: Goat Tracks of Self-Education, en el marc de la 41a edició del festival de noves tendències teatrals Bitef i en el qual participarem presentant projecte3*, cosa de la qual estem molt contents perquè, tant el plantejament general com el programa del simposi ens semblen realment interessants. Entre altres coses perquè planteja àmbits de reflexió que ens són propers com la relació de l’educació i el coneixement amb els sistemes de producció, i proposa la pràctica col·lectiva de l’autoeducació com una alternativa a les formes d’escolarització modernes, com diu
Tot el material exposat durant el simposi serà publicat conjuntament per TkH i Bitef en una edició bilingüe del TkH journal titulat Self-education i del qual ja us informarem quan estigui al carrer. Per cert, Ana Vujanović forma part del grup que està duent a terme s-o-s-project, una investigació sobre pràctiques educatives autoorganitzades de la qual ja hem parlat breument en un post anterior, però que mereix realment una major atenció… tot arribarà.
Com encara no està penjat a la web de Bitef hem posat el programa després del ‘read the rest of the entry’ i també el petit text de presentació per si a algú li fa mandra indagar en els enllaços.
PROGRAMA DEL SIMPOSI:
21 de setembre, divendres
11.15-11.30: paraula introductòria (editors)
11.30-14.00: ponències teòriques/exposicions – sessió 1.1
– Milena Dragićević-Šešić: New Learning Strategies; Peer learning as the method in the teaching cultural cooperation in Europe
– Nikola Dedić: Avant-garde, Post-pedagogy and Late Socialism
– Bojana Cvejić
– Nicolas Siepen: The Flight from the Flight; Film, Politics, Collectivity, Authorship, Trace (Mai 68)
16.00-18.45: presentacions – sessió 2.1
– Jan Ritsema: PAF (PerformingArtsForum): Self-learning programme
– Janez Janša: EDA (East Dance Academy)
– Francisco Rubio, Mariló Fernández: projecte3* – LaFundició
– Oliver Frljić: Highways of Knowledge – CDU
– Marta Popivoda, Bojan Djordjev, Ana Vilenica: s-o-s-project – TkH & Kontekst gallery
22 de setembre, dissabte
11.15-14.00: ponències teòriques/exposicions – sessió 1.2
– Marina Gržinić: The Impurity of Education, Knowledge and Self-organization
– Marijana Mitrović: “You’ll Need More Tables than You Think”; Post-pedagogical Interventions in Anthropology and Performing Arts
– Katherina Zakravsky: Ethics and Virtuosity
– Miško Šuvaković: Epistemology of Art; Critical design for procedures and platforms of contemporary art education
16.00-18.00: presentacions – sessió 2.2
– Dalija Aćin, Dejan Srhoj: Nomad Dance Academy
– Vladimir Jerić Vlidi: slobodnakultura.org
– Marta Popivoda: <illegal_cinema>
– Jože Barši: Radical Education
18.15-19:30: discussió/debat – sessió 3
– tots els participants i altres.
SIMPOSI TEÒRIC INTERNACIONAL DINS LA 41a
BITEF: Goat Tracks of SELF-EDUCATION
Un dels temes més populars en l’actual món de l’art és la producció de coneixement, és a dir l’educació com a mitjà de producció de coneixement. També és el cas en les arts escèniques, que són el focus principal (encara que no l’únic) de la conferència.
El que és típic del context actual no és només un nombre incrementat d’institucions educatives relacionades amb les arts escèniques, sinó també el fet que l’educació mateixa s’està convertint en una obra d’art.
La pregunta és: per què l’educació està esdevenint tan important (o popular?) en les arts avui dia?
Una hipòtesi provocativa és que l’art, en declarar-se com una producció de coneixement, està intentant obtenir una nova legitimitat en el món de la lògica del mercat, els mitjans de comunicació de masses i internet, en el qual ha perdut la seva posició anterior. Per tant, si l’educació és important, la pregunta és si podria ser desviada?
Els artistes avui dia, com han estat fent des de l’avantguarda, i especialment des de l’art conceptual, estan prenent l’educació en les seves mans, mentre entenen el potencial crític del coneixement en la propera “societat del coneixement”. D’aquesta manera entenem l’autoeducació – com un aprenentatge que no està enfocat en l’especialització que serà cobrada/pagada, sinó que té el potencial crític de la multitud d'”altres usos”.
L’autoeducació col·lectiva, com una pràctica comuna especialment en les arts escèniques, ofereix també oportunitats per a la desjerarquització i la construcció de nous models de col·laboració, així com d’intercanvi, en exigir nous protocols i procediments de treball dels participants.
Belgrad, maig 2007
Ana Vujanović
