Inauguración de la
En el marc de les polítiques culturals a escala local, i més concretament en l’esfera de les arts visuals, sol produir-se un conflicte entre formacions culturals que són el resultat de llargs i complexos processos històrics:
Hi ha municipis, com és el cas de El Prat de Llobregat, en els quals, a través d’institucions públiques, es fa una aposta decidida per programes de difusió de l’art contemporani emergent.
El conflicte apareix quan ciutadanxs d’aquests municipis que desenvolupen una pràctica artística amateur qüestionen aquests programes perquè no comparteixen o no entenen els motius pels quals s’atorga valor a unes manifestacions artístiques anomenades ‘contemporànies’ i no a les seves. Es tracta de pràctiques relativament eclèctiques però amb trets i referents ben definits i estesos en determinats entorns socials: la pintura realista -amb predominança d’una tradició paisatgística que troba els seus referents en diferents escoles, passades pel filtre de cert tipus de pintura decorativa produïda industrialment-, la còpia dels mestres de la pintura occidental -però exclusivament d’aquells amb una àmplia repercussió mediàtica-, les imatges que circulen reproduïdes en calendaris i cartells diversos, la pintura exposada en botigues de decoració, sales d’exposicions de galeries comercials (com El Corte Inglés), etc., o en un circuit paral·lel de galeries, publicacions i concursos que reprodueixen els clixés del camp artístic de finals del segle XIX i principis del segle XX, en el moment just en què apareix la figura de l’artista modern i les seves institucions.
Precisament aquest, el moment en què neix el pintor de la vida moderna, representa un punt d’inflexió en el procés de segregació de les pràctiques culturals de la vida social; sent molt esquemàtics, podem dir que és el moment en què clarament els estats moderns patrimonialitzen i oficialitzen aquelles manifestacions culturals que es declaren autònomes (les dels artistes d’avantguarda), alhora que expropien la cultura popular del seu medi social, convertint-la en una expressió folklòrica.
El centre d’art
Torre Muntadas
organitza anualment, des de fa 36 anys, una multitudinària exposició col·lectiva d’artistes del Prat. L’exposició és, de llarg, l’esdeveniment amb més públic de tota la programació del centre durant l’any, i és també el moment en què afloren les tensions i les crítiques a propòsit de la seva línia expositiva.
Des de la direcció del centre han decidit “agafar el bou per les banyes” i organitzar una trobada dels artistes participants en l’exposició amb Patricia Campos (directora de l’
StripArt
) i Mariló Fernández («Artista, educadora i activista cultural» i alhora membre de LaFundició) per parlar de tot això. Mariló mostrarà la nostra col·laboració amb el col·lectiu de pintores CandeL’Hart, i en especial la seva participació en iniciatives com
Aula a la deriva
o el projecte
Prototips en codi obert
d’Oriol Fontdevila i la
Fundació Antoni Tàpies
, així com la seva pràctica creativa quotidiana i com pretenen que aquesta s’integri en la vida social i cultural del barri de Bellvitge (L’Hospitalet) del qual són veïnes.
Si us ve de gust venir la cosa serà el dissabte 14 de juliol a Torre Muntadas a les 11 del matí.