Una de les coses que m’han cridat més l’atenció en els últims anys respecte a la suposada ‘crisi de l’educació’ és la manera com educadors i responsables de les polítiques educatives ignoraven flagrantment el més que evident décalage entre els mètodes i el currículum de les nostres escoles respecte a les necessitats del sistema de producció propi de les societats “tardocapitalistes” o “informacionals”. No ens hem cansat (bé, una mica sí) de remetre’ns a autores com Julia Varela i Fernando Álvarez-Uría (per citar només dos autors espanyols) per recordar el caràcter instrumental que la implantació de l’educació universal obligatòria va tenir per al sistema de producció capitalista des dels seus inicis en la transició dels segles XIX al XX, i assenyalar que els hàbits, habilitats i coneixements que el sistema capitalista exigia a principis del segle XX són considerablement diferents dels que exigeix a principis del XXI.
Avui he trobat aquest extens reportatge de la revista Time, eloqüentment titulat
Com treure del segle XX les nostres escoles
. Tot i que una mica “antic” (és del 10 de desembre de l’any passat) m’ha semblat rellevant que un mitjà de masses i certament mainstream com la revista Times dediqués un espai tan extens a l’educació.
Sembla que als Estats Units comencen a sentir-se veus “autoritzades” que qüestionen la manera com s’està gestionant una crisi de l’educació el tret de sortida de la qual va ser l’informe
A Nation at Risk
, elaborat als inicis de l’era Reagan i que proposava una “tornada als orígens”(Back to Basics), a un reforç en els currículums de les matèries bàsiques de lectoescriptura i matemàtiques i una fèrria política de control de la ‘qualitat’ en l’ensenyament, que passa per establir uns rígids estàndards respecte al currículum. Alguns d’aquells preceptes fa temps que també s’apliquen al Regne Unit sota el mandat de Blair i van tenir també el seu reflex en la polèmica Llei Orgànica de Qualitat d’Educació del PP. Però millor parlar més extensament sobre això en una altra ocasió.
Technorati Tags: e-learning, education, school, social, web2.0
L’article de la revista Time repassa els llocs comuns d’una educació per a la societat de la informació en el que ja s’ha anomenat, desafortunadament, ‘school 2.0’: prioritzar l’aprenentatge d’habilitats cognitives sobre l’adquisició de coneixements, treballar en equip, aprendre a aprendre, potenciar la intel·ligència emocional, aprendre a gestionar la informació, etc., etc. Es pot veure clarament com l’article relaciona cadascun d’aquests punts amb els àmbits laborals característics de la nova economia en els quals seran d’utilitat per als estudiants, remetent-nos en algun cas al testimoni d’alts càrrecs d’importants empreses.
Deixant de banda que l’article obvia qualsevol tipus d’implicació o relació social, ciutadana o comunitària de l’escola, cosa que podria ser més o menys accessòria, la contradicció interna del discurs que proposa i fomenta l’article rau en el fet que no tots els treballadors en la societat de la informació accedeixen a llocs de treball on és necessari posar en funcionament les “habilitats de l’era google”.
Potser, el primer pas per desfer aquesta paradoxa sigui necessari entendre amb més profunditat i exactitud quina és la funció de l’educació en l’actual sistema de producció del capitalisme globalitzat i entendre de quina manera l’escola reprodueix determinades formes de dominació social i cultural, a partir d’aquí…