“La producció estètica contemporània forma part de la producció d’un circuit de mercaderies. Les pràctiques artístiques generades a l’Estat espanyol a finals del segle XX i principis del XXI, així com les polítiques culturals impulsades per les institucions, s’haurien d’analitzar tenint en compte les transformacions produïdes en la relació entre economia i cultura i el nou rol assignat a les anomenades indústries creatives. “
Els efectes de les transformacions de la cultura en relació amb l’economia són ben palesos a Andalusia, on l’administració pública sembla haver apostat pel coneixement i la creativitat com a pedra de toc de les polítiques econòmiques. És en aquest marc que cal situar ” la celebració de biennals, la creació de nous centres d’art, espais, programes, organització de congressos i trobades sobre indústries culturals o algunes de les recents reestructuracions administratives“, iniciatives que, “presentades com a suport i impuls a la innovació artística, amaguen l’aplicació de receptes de mercantilització i fetitxisme a l’àmbit de la producció cultural: estímul de la forma-empresa i la inversió privada, l’enfortiment de la figura de l’emprenedor cultural, l’externalització de funcions del que és públic i l’extracció de rendes immobiliàries a través de plans aplicats als anomenats “districtes creatius”.
El principal interès del projecte rau, al nostre entendre, en la seva horitzontalitat, és a dir, en la reflexió i experimentació des dels propis col·lectius que desenvolupen la seva tasca en aquest escenari, encara que des de posicionaments crítics i adreçats a l’experimentació de nous models culturals, més preocupats pel comú que per la producció de capital privatiu. Es pretén, a més, que aquest treball col·lectiu afavoreixi processos de cooperació, coneixement mutu i creació de xarxes, una feina que aniria en la línia del que
Ricardo Antón d’
Amasté
definia en
aquest article com “
un lloc on reproduir-nos” davant la “
generalització de la producció acrítica i espectacularitzada” i, caldria afegir-hi, de les noves formes de mercantilització i fetitxització de la cultura a què feia referència el text esmentat anteriorment.
Entre les accions realitzades o engegades dins del marc general de
REU08 hi ha la
Convocatòria de comunicacions Qui hi ha darrere de la cultura? que es tanca el proper
12 d’abril de 2010 i la publicació homònima
REU08
que recull les primeres fases de trobada i coinvestigació i que podeu descarregar gratuïtament des del lloc web d’UNIA art i pensament (ah! i on hi sortim a l’apartat
Afins format per “Extractes de textos, imatges i enllaços a altres projectes que han estat discutits durant el procés de creació de REU08, que en constitueixen els afectes i el sostenen conceptualment“, cosa que, dit sigui amb candidesa, ens fa il·lusió :D)
