Ens ha arribat a través de la llista de correu de FedIcaria un parell de ressenyes bibliogràfiques que potser resultin interessants. D’una banda, molt en la línia ortodoxament foucaultiana a la qual ens té acostumats la gent de FedIcaria, Genealogia de l’educació sexual a l’Espanya contemporània. Orígens (1800-1920) de José B. Seoane i publicat per Octaedro, se suma als discursos que indaguen en la invenció de la infància i dels dispositius de control que han modelat la subjectivitat infantil, centrant-se en el moment en què la sexualitat infantil passa a ser un objecte d’estudi i problematització diferenciat de la sexualitat adulta. D’altra banda, en Educar la mirada. Polítiques i pedagogia de la imatge compilat per Inés Dussel i Daniela Gutiérrez i editat per Manantial, FLACSO i OSDE a l’Argentina, es poden trobar estudis sobre les representacions i l’imaginari social o la cultura visual, entenent la mirada, tal com es diu en la ressenya, tant com un acte de coneixement com un acte polític. En això estem d’acord.
Les ressenyes completes després de l’enllaç:
Seoane, José B.
Genealogia de l’educació sexual a l’Espanya contemporània. Orígens (1800-1920) , Octaedro, Barcelona, 2006.
Amb un cert retard sobre la data prevista, acaba de veure la llum pública un llibre que resumeix excel·lentment una excel·lent tesi doctoral, dirigida en el seu dia per Francisco J. Vázquez García, un dels adaptadors més reputats a Espanya del mètode genealògic foucaultià. Tant l’un com l’altre prenen com a veta temàtica la sexualitat, i expliquen la raó (les raons) que s’oculta darrere la passió.
El llibre de Seoane s’inscriu, a més, en el context de producció intel·lectual de la col·lecció Educación historia y crítica, que dirigida per Juan Mainer i emparada en el Projecte Nebraska de Fedicaria, està molt oberta i és molt sensible als plantejaments d’estirp crítica i arrel genealògica.
Es diria que aquesta nova obra de la col·lecció forma part d’una cadena crítica que prosseguirà amb un dels seus pròxims títols (em refereixo al llibre de Rafael Huertas, Los laboratorios de la norma: medicina y regulación social en el Estado liberal), i els esglaons de la qual són tantes altres peces de crítica històrica de les raons de la raó liberal en l’era del capitalisme. Sigui l’escola, la sexualitat o la medicina, es posen en qüestió, s’assenyalen a la vista com a creacions humanes contingents, els aparells de control social tant en la biopolítica del liberalisme clàssic com en les més subtils i renovades biopolítiques del nostre temps.En el cas de Seoane la seva prospecció genealògica, si bé parteix de problemes del present (la infantesa infantilizada i les polítiques toves del nostre temps), se centra en l’esbrinament dels principis reguladors d’un nou dispositiu sexual de la infància vinculat a sabers-poders com la medicina, la psicologia, la pediatria, la pedagogia i altres. Tal assumpte comença a merèixer l’encreuament de mirades i discurs a partir del segle XVIII, quan la infància advé a la condició d’objecte separat de problematització, quan la sexualitat infantil adquireix la categoria de problema diferent de la sexualitat adulta.En el llibre es reconstrueix la trama de discursos amb pretensions de veritat científica i de versemblança ètica que acoten la nova subjectivitat infantil, principalment en l’etapa constitutiva dels sistemes educatius nacionals, en aquesta fase que acostumo a anomenar de la manera d’educació tradicional-elitista. A tal fi, l’autor secciona la seva obra en diversos capítols: el primer és el més genèric (Orígenes del dispositivo sexual de la infancia); mentre que els restants desenvolupen concrecions d’aquest dispositiu en diversos àmbits educatius (La urbanidad y los nuevos códigos de pudor e intimidad; La higiene escolar: el debate sobre la instrucción sexual; La sexualidad infantil en los tratados de Pedagogía; La educación física: cómo corregir en los niños). Un últim capítol (Una genealogía del presente: viejos y nuevos problemas de la educación sexual) serveix, a tall de recapitulació problematitzadora de tot el tema abordat.Aquesta recapitulació última em sembla el menys aconseguit del text. Aquest brilla amb intensitat i informació extraordinària en la part històrica de cadascun dels capítols (el tram temporal va de 1800 a 1920). Encara que, en la meva opinió, aquesta periodització no obeeixi a motius massa rigorosos, és, en canvi, indisputable l’enorme interès de tots i cadascun dels temes tractats i de les fonts emprades (mèdiques, jurídiques, pedagògiques, literàries, religioses i altres). Aquí l’historiador de l’educació pot gaudir del descobriment d’un autèntic jaciment de recursos discursius i retòriques legitimadores allotjats en manuals i altres artefactes culturals que circulen o ronden al voltant de l’espai escolar. És el llibre, doncs, fins a cert punt, una dissecció històrica d’una faceta del coneixement escolar, tan sovint oblidada en la història de l’escola. Tan oblidada i tan obliquament present, ja que la negació del desig esdevé, després de la raó il·lustrada, en categoria axial de tots els sistemes de transmissió de coneixements i pautes de comportament. La sexualitat, la seva absència i presència, constitueixen, conformats com a discursos i pràctiques de socialització, un assumpte transversal que permet fer història de nosaltres mateixos i de les institucions que han configurat la nostra subjectivitat. Sempre, és clar, que es desterri o es posi entre parèntesis un cert i freqüent prejudici antifoucaultià d’alguns investigadors, els historiadors de l’educació i especialment els de la infància han de trobar en un llibre com aquest un tresor de suggeriments, idees i dades empíriques
Raimundo Cuesta
Dussel, Inés; Gutiérrez, Daniela (comps.), Educar la mirada. Polítiques i pedagogia de la imatge , Buenos Aires, Manantial – Flacso – OSDE, 2006.
Com adverteixen les compiladores d’aquest llibre, la imatge és avui un dels modes de representació més estesos (…). No obstant això, la reflexió sobre com es forma i què produeix la mirada té escassa presència en la discussió cultural i pedagògica, i encara menys en la pràctica educativa. Amb la finalitat de reflexionar des de diferents perspectives en la pedagogia de la mirada i en els vincles existents entre les paraules i les imatges es va celebrar el juny de 2005 un seminari internacional, amb el tema que dóna títol al llibre, organitzat per FLACSO/Argentina i la Fundació OSDE. El resultat d’aquest seminari són els dinou treballs inclosos en aquest llibre agrupats en tres epígrafs: Políticas, subjetividad y cultura de la imagen, Reflexiones sobre pedagogías de la imagen e imágenes de la pedagogía i Experiencias en la educación de la mirada. En les seves pàgines es podran trobar estudis sobre les representacions i l’imaginari social, la cultura visual, el cinema i la infància o el cinema i les imatges en el medi escolar, l’ús del vídeo etnogràfic en educació i de la fotografia en la investigació educativa, o la producció audiovisual i la formació docent entre altres dels molts aspectes que suggereix un tema, el de la mirada, al qual els autors consideren tant un acte de coneixement com un acte polític.
FedIcaria
