Què passaria si poguéssim desplaçar-nos en el temps fins al moment en què Miquel Barceló comença a forjar-se com a artista i alterar l’ordre dels esdeveniments de manera que la seva personalitat fos una altra en el futur (el nostre temps present)?
Aquest és el moll argumental del taller que avui mateix i fins al proper 17 de juliol estarem desenvolupant a la
Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca
. El taller forma part de l’oferta educativa de la fundació per a aquest estiu i ve a tomb de l’exposició
Barceló abans de Barceló (pdf)
comissariada per Jaume Reus i Maria Hevia i coproduïda per la mateixa Fundació Pilar i Joan Miró juntament amb
les Abattoirs
i
Arts Santa Mónica
.
Aquesta qüestió inicial ens portarà a interrogar-nos sobre què significa això que hi va haver un moment a la vida de Barceló en què ell no era ell mateix, sobre quins són els moments i els mecanismes que defineixen la identitat d’un artista o de qualsevol altra persona. En definitiva, a preguntar-nos si és possible que un no hagi estat sempre un mateix.
Sabem que el passat de l’artista, de qualsevol artista (i de qualsevol persona en realitat) es reconstrueix contínuament des del present, hi ha un treball d’edició sobre la història de la seva vida, sobre la seva biografia, que intenta construir i reforçar la seva personalitat artística.
Barceló explica que l’any del seu naixement va morir Jackson Pollock i traça així una genealogia, marca la seva pròpia personalitat amb una sèrie d’atributs (els del geni creador que Pollock encarna exemplarment) que són anteriors fins i tot a la seva pròpia persona. El cert és que Barceló va néixer l’any següent al de la mort de Pollock i que aquest mateix any també va morir
Directament relacionat amb això últim ens preguntarem al llarg del taller sobre qui explica o ens explica aquesta història; qui pretén oferir-nos una imatge unitària de l’artista, construint laboriosament el relat de la seva vida i esborrant després les empremtes d’aquesta operació; un gest similar al de pujar per una escala fins al terrat i fer-la caure d’una empenta per eliminar qualsevol pista de com s’ha arribat fins allà.
Així doncs, durant el taller, dirigit a nen+s i joves d’entre 8 i 15 anys investigarem i crearem, utilitzant diverses eines, noves històries sobre les seves pròpies vides i sobre la de Miquel Barceló, històries de les quals resultin altres models possibles d’artista més enllà o més ençà del geni creador; entre elles potser la història d’un Barceló que explica com l’any en què ell va néixer va morir Alexander Rodchencko o un Barceló la influència estètica més gran del qual durant la infància haguessin estat els
Chiripitifláuticos
.