Us passem avui un enllaç a un text aparegut fa ja diverses setmanes a Fírgoa però que val la pena rescatar. Hi Nico Hirtt desgrana algunes de les concepcions sobre educació de la Comissió Europea. En una comunicació al Parlament, titulada “Eficàcia i igualtat dels sistemes europeus d’educació i formació” la Comissió assenyalava que “massa sovint” els sistemes educatius i de formació “reprodueixen i fins i tot accentuen les desigualtats existents”. Ara bé, cal aturar-se i examinar què entén la Comissió per ‘eficàcia’ i ‘igualtat’. El document de la Comissió és en realitat una nota que resumeix un document de treball més extens que al seu torn prové d’un estudi realitzat per l’EENEE (European Expert Network in Economics of Education). Aquest informe, que constitueix el principal fonament teòric de la Comissió, està signat per dos investigadors de l’Ifo Institute for Economic Research de la Universitat de Munic, que fonamenten la seva anàlisi en la teoria del “capital humà”, que pensa l’ensenyament exclusivament en termes d’inversió econòmica. Un enfocament similar vam poder sentir per aquí en algun ponent durant el 1r Simposi sobre Desigualtats Educatives organitzat per la Fundació Jaume Bofill… Un dels “reptes socioeconòmics” més importants que se li presenta a la Unió Europea és, com assenyala la Comissió, la ràpida evolució de la naturalesa del mercat de treball. Són nombrosos els teòrics de l’educació (penso en Andy Hargreaves) que assenyalen com la naturalesa canviant del treball en l’infocapitalisme torna ràpidament obsolets els coneixements adquirits durant els cicles formatius, de manera que cal una educació que potenciï habilitats per a la formació al llarg de la vida, més que la transmissió d’un conjunt tancat de coneixements. El que en Nico Hirtt assenyala molt encertadament és que, en darrer terme, aquestes habilitats constitueixen la qualificació mínima que assegura, precisament, l’accés a la “feina no qualificada” que, en suma, constitueix gran part de l’oferta de treball en una economia majoritàriament basada en els serveis. En Nico Hirtt denuncia que la ‘igualtat’ a la qual fa referència la Comissió és la igualtat en la lluita individual per aquesta bossa d’ocupació i la igualtat en la competència entre els treballadors.
Però com que al text es parla de moltes altres coses molt interessants us hi remetem. D’altra banda, per a qui surti amb la cantarella que la reflexió sobre l’educació és cosa d’“acadèmics allunyats” del “dia a dia de l’aula”, que hem sentit moltes vegades, dir que en Nico Hirtt és professor de Física i Informàtica d’ensenyament secundari, cosa que, al nostre entendre, ni suma ni resta cap valor a les seves reflexions, així com sindicalista i un dels fundadors de l’APED (Appel pour une Ecole Democratique).
