Doncs aquí estem, fa poc més d’una setmana que som a Cluj-Napoca (Romania). Ens ha convidat el col·lectiu local
I què passa amb aquest parc? Bé, com qualsevol altre espai urbà, l’aspecte actual és fruit d’un cúmul de processos històrics: va ser creat als anys 70 per la companyia estatal ferroviària romanesa (CFR) per a l’ús i gaudi dels seus treballadors, allotjats en un barri del costat —amb tot, Feroviarilor sempre va ser un lloc públic i de lliure accés—. Després de la fi del comunisme el 1989, la CFR entra en crisi i abandona el parc, alhora que la ciutat sembla girar-li l’esquena. Fins que el 2010 el club de futbol CFR 1907 Cluj-Napoca arriba a un acord amb la companyia de trens pel qual es compromet a arreglar el parc a canvi que se li permeti construir un camp de futbol per als entrenaments; el camp es construirà —per a això es van talar diversos arbres del parc i es va enderrocar l’edifici proper de l’antic escorxador— però la promesa rehabilitació del parc no arriba i el deteriorament del parc continua fins avui.
Els darrers anys s’han organitzat algunes campanyes i accions de protesta per reclamar la recuperació de Feroviarilor, entre les quals un concurs d’idees. Actualment, davant l’incompliment de l’acord per part del club de futbol, el govern local negocia amb el Ministeri de Transport la cessió del parc a l’Ajuntament i sembla que organitzacions civils com AltArt volen aprofitar el moment per pressionar els diferents actors. És aquí on entren en joc la iniciativa Artizen i els artistes participants, ja que se’ns convida a fer una sèrie d’intervencions al parc durant els dies 12, 13 i 14 d’agost, en què s’organitzarà una jornada de portes obertes amb diversos esdeveniments i activitats.
Aquesta és una part del percal que ens hem trobat. Què hi farem nosaltres? Bé, la mateixa idea d’aterrar en un lloc i inventar-nos alguna cosa nosaltres sols amb el nostre mecanisme se’ns fa força estranya i poc o gens sostenible. Però, en tot cas, dins d’aquestes premisses, hem intentat mantenir la coherència amb els nostres modes de fer. Ho explicarem a la pròxima entrega!