

El proper divendres 29 de juny, cap a les 18:30h, 
  Sitesize
 i uns servidors, us convidem a assistir a Can Batlló a la presentació de l’
  
    Aula a la deriva 2012
  
. Durant la presentació hi haurà un petit refrigeri per passar millor les calors de l’estiu; hi assistiran representants dels contextos de treball que participen a l’Aula a la deriva 2012: 
  Ateneu Santboià
 (Sant Boi),   Can Batlló,  (Sants–Barcelona), 
  Com Col·lectivitzar la Cultura
 (Sabadell), 
  CandeL’Hart
 (Bellvitge–L’Hospitalet), 
  LA LANZADERA, Xarxa de Creació al Delta del Llobregat
 (El Prat), 
  Open-roulotte
 (    Ripollet), 
  Ateneu Enciclopèdic Popular
 (Barcelona) i el 
  Jardí de l’Amistat
 (Can Rull–Sabadell). 
L’Aula a la deriva va sorgir com un intent d’unir esforços entre diverses persones que veníem col·laborant i col·laborem habitualment: Cristian Año (
  Sinapsis
), Oriol Fontdevila, 
  Javier Rodrigo
, Sitesize i nosaltres, amb l’objectiu més o menys explícit d’intentar sortir de la precarietat en la qual habitualment treballem en l’àmbit de la cultura. No obstant això, no hem sabut, o no hem pogut, o no hem tingut temps de transformar aquesta suma de potències en quelcom sòlid, entre altres motius, potser, perquè cadascú de nosaltres està en realitat massa acostumat a entendre el treball en cultura d’una manera determinada i, resumint, els canvis costen. 
En aquestes, tant Sitesize com nosaltres enteníem que l’Aula a la deriva havia estat, si més no, un pretext per implicar-nos més a fons en diversos processos i contextos de treball, a comprometre’ns més amb determinats col·lectius; i teníem el convenciment que en alguns casos aquesta implicació havia desbordat fins i tot les nostres expectatives, en part perquè, fent honor al nom de la plataforma, programa, projecte o el que l’Aula a la deriva sigui o pugui arribar a ser, s’havien produït derives inesperades en aquests processos en els quals estàvem implicats.
Per això l’Aula a la deriva 2012 no compta amb un programa tancat: a data d’avui són poques les accions programades i per no haver-hi no hi ha ni un pressupost, de manera que haurem d’anar ajustant el treball i la provisió de recursos a mesura que es desenvolupin els processos. Més aviat hi ha línies d’actuació, xarxes de treball, contextos, persones amb les quals s’han generat complicitats, és d’aquí d’on partim sense conèixer gaire bé cap a on ens dirigim ni quin és el camí.
Però sí que tenim clar que ens interessa col·laborar i participar de manera crítica i constructiva en processos en els quals es posin en joc noves formes de produir i fer circular la cultura; pràctiques instituents en tant que es fonamenten en espais i formes d’auto-organització; maneres d’operar col·lectivament que ens permetin formes més horitzontals i més justes de proveir-se i apropiar-se de la cultura.