La setmana passada es van concedir els
Premis FAD 2011
d’arquitectura, interiorisme, ciutat i paisatge, intervencions efímeres i pensament i crítica.
Edicions VIB{}K
va rebre el
Premi FAD 2011 de Pensament i Crítica
per la publicació Arquitectures col·lectives: Camions, contenidors, col·lectius. Recetas Urbanas , en la qual vam participar amb un breu text sobre
projecte3*/EspaiDer3*
. No vam poder assistir al lliurament perquè vam anar a la preestrena de l’última pel·lícula de Harry Potter -és l’última per ser la que s’ha estrenat més recentment i perquè tanca la saga del conegut jove-aprenent-de-mag, així que es pot dir que és doblement l’última de Harry Potter…-; però tornem per on anàvem que això no ve al cas.
projecte3* proposava a un grup d’alumnes de l’Institut Joanot Martorell d’Esplugues de Llobregat dissenyar, construir i gestionar un espai educatiu annex al mateix institut i obert al context. Prèviament, i durant tot un curs, vam analitzar amb el grup els espais, les rutines i els hàbits característics de la institució educativa. Per aquelles casualitats de la vida, va aparèixer la possibilitat de transformar els desitjos i les idees sorgides d’aquest treball especulatiu en quelcom tangible, en un espai físic “real”: Santiago Cirugeda, qui col·laborava en el projecte, havia aconseguit un lot d’habitatges prefabricats que havien de ser desballestats i els estava distribuint entre diversos col·lectius.
En arribar els tres mòduls que formaven l’habitatge a l’institut, part de la junta directiva, amb el director i el secretari del centre al capdavant, va decidir unilateralment avortar la seva descàrrega i instal·lació. Com també hem explicat moltes vegades, es va convocar en aquell moment una reunió d’emergència, una mena de gabinet de crisi, en què es van posar sobre la taula totes les objeccions imaginables (i inimaginables) per rebutjar la col·locació dels mòduls a l’interior o als voltants de l’institut: sota el seu punt de vista, els mòduls es convertirien en una mena d’atractor de prostitutes, drogodependents i gitanos romanesos (sic), i a més en un insalubre picador. En aquestes estàvem quan el secretari de l’institut va apuntar quelcom més: «El que no entenc és per què el projecte ha de ser tan ‘premi FAD’». Deia això mentre assenyalava un mapa elaborat per Recetas Urbanas en què apareixien els projectes arquitectònics que, en col·laboració amb els diferents col·lectius, planejaven realitzar emprant els habitatges en qüestió.
En aquell instant ens va agafar per sorpresa la idea sola de qualificar quelcom com a ‘molt premi FAD’ -l’ús mateix d’aquesta expressió com a qualificatiu d’alguna cosa- tot i que vam reconèixer la seva agudesa conceptual. Més xocant ens va resultar que aquesta qualitat fos un obstacle: Tot i que per a nosaltres la forma i la qualitat estètica eren aspectes secundaris, pensàvem estratègicament que resultarien un atractiu per al centre. Això és quelcom que pot apreciar-se en els projectes d’arquitectura de Santiago Cirugeda: el valor del render com a instrument de seducció davant l’autoritat competent; i resulta bastant evident si un compara l’aspecte setinat de les seves imatges generades per ordinador amb el look and feel barraquista de les seves construccions.
Vam suposar llavors que la crítica venia a denunciar com l’arquitecte utilitzava el treball dels alumnes i la bona voluntat del centre per lluir de manera narcisista les seves habilitats artístiques, sense tenir en compte les necessitats i els desitjos dels qui habitarien els espais projectats per ell.
Doncs mira tu per on projecte3* ha resultat ser, d’alguna manera, ‘molt premi FAD’, la ironia rau, ja ho haureu notat, en què el premi és de «Pensament i crítica». El que això pugui dir en el “marc dialèctic” que esbossàvem, és quelcom que deixarem per a una altra ocasió…