Holaaaa!
Demà mateix comença a Barcelona l’edició 2007 d’ArtFutura sota el títol de La Propera Xarxa. Uhm… interessant. El que passa és que hem arribat fins a ArtFutura per un altre camí, mentre seguíem la pista a un dels propers llançaments per a la consola
Little Big Planet
, una producció de Media Molecule, que presenten la seva criatura el proper diumenge 28 (a les 5 de la tarda, per ser exactes) al festival de cultura i creativitat digital que és ArtFutura. José Luis de Vicente explica molt molt bé aquí, a elastico.net, de què va la cosa, així que tampoc gastarem gaire els nostres esforços.
La història de Media Molecule és força paradigmàtica i es poden trobar correlats en qualsevol altre camp creatiu: un petit estudi/grup/col·lectiu independent assoleix cert reconeixement en cercles reduïts amb algun dels seus productes innovadors (en aquest cas
RagDoll Kung Fu
), una megacompanyia (en aquest cas Sony) els hi posa l’ull a sobre i els contracta perquè facin el mateix però amb un pressupost cent vegades més gran.
No sabem si Little Big Planet suposarà una genuïna ruptura dins de la indústria del videojoc, tot i que sí sembla apuntar en la direcció correcta. I alhora ens reafirma en el que sempre hem pensat: la Wii és una estafa (dit amb ànim de polemitzar). En última instància, quina és la diferència entre moure un personatge amb un joystick, uns quants botons o un comandament que has de remenar com un posseït davant del televisor? El grau d’interacció amb el joc continua sent el mateix! per més frenètica que sigui l’acció dins i fora de la pantalla, el rol del jugador continua sent tan passiu com abans. Per contra, els termes clau en l’experiència del jugador a Little Big Planet són ‘creativitat’, ‘col·laboració’ i ‘social’, sí, aquestes paraules fetitxe de l’era 2.0 o 3.0? en què els consumidors són alhora productors de continguts. El cert és que els creadors del joc són els primers a utilitzar-les, així que ja veurem fins a quin punt la cosa no es redueix més que a una típica jugada de màrqueting consistent a utilitzar les buzz words de torn; però d’altra banda sembla important pensar com (d’una manera perversa) Sony capitalitza aquests conceptes.
