Llegia ahir aquesta lacònica entrada d’en Martí Manen en què, amb impotència, es queixava d’una situació que es repeteix cada vegada que hi ha una ‘redefinició de la situació política’. Deixant de banda que empatitzem plenament amb aquest estat anímic de frustració absoluta en què et venen ganes de dedicar-te a una altra cosa, ens sembla molt bé que en Martí parli obertament de l’assumpte.