Assemblea de productors a la Cooperativa Illa Esperança
Inaugurem un espai de consulta/exposició sobre el projecte Oficina Itinerant. Xarxa Delta del Paraná del col·lectiu argentí
Ala Plástica
el proper dijous 17 de desembre a les 19h a l’
espai físic de LaFundició
.
Aquest és el primer d’una sèrie d’espais de difusió de treballs desenvolupats per diferents agents —en aquesta ocasió un col·lectiu d’artistes en col·laboració amb els habitants del Delta del Paraná (província de Buenos Aires, Argentina), organitzacions socials, científics i treballadors públics—. Es tracta de processos i contextos que d’alguna manera podem vincular amb el context proper a l’espai físic de LaFundició i a processos que es donen en aquest territori; així doncs, les mostres tenen l’objectiu de contribuir als debats i a la construcció col·lectiva de coneixement situant-los en el seu entorn.
En aquesta ocasió, les estratègies impulsades pel col·lectiu Ala Plástica en col·laboració amb tota una xarxa d’agents diversos en defensa dels ecosistemes i els habitants del Delta del Paraná, poden propiciar el debat entorn de la relació de Barcelona i la seva àrea metropolitana amb l’ecosistema del Llobregat i sobre les estratègies col·lectives per a la seva defensa.
La desembocadura del Llobregat està solcada per nombroses infraestructures que abasteixen de serveis a la ciutat de Barcelona, construïdes sobre un dels sòls agraris més fèrtils de Catalunya i punt estratègic en la ruta dels ocells pel Mediterrani occidental. El Baix Llobregat és un territori sotmès constantment a la pressió immobiliària i especulativa sobre una terra que produeix el 15% dels aliments que es consumeixen a la ciutat de Barcelona: requalificacions, modificacions territorials i constants plans de desenvolupament com l’outlet de Viladecans, el golf d’AENA, Eurovegas o el
PDU Gran Via-Llobregat
que amenaça l’última zona agrícola de L’Hospitalet coneguda com Cal Trabal.
Qui dissenya els territoris? Per a qui els dissenya? Avanç Immobiliari – El Cas Colony Park
El desenvolupament de plans immobiliaris i els accelerats i voraços ritmes de la política, en moltes ocasions, acaben atropellant la cultura i l’arrelament regional en funció d’establir determinats projectes cap als quals de manera inconsulta ha de dirigir-se la població.
A la zona d’illes a la 1a Secció del Baix Delta Argentí, partit de Tigre, Província de Buenos Aires, estaven radicades diverses famílies dedicades a activitats extractives, com la recol·lecció de jonc i formi, la pesca i caça; i productives, com forestació de salze i àlber i cultiu de vímet, en petites porcions dels seus predis (finques), juntament amb la cria d’animals de granja per a consum domèstic a tan sols mil metres dels barris nàutics més exclusius de la zona Nord del conurbà bonaerense. A diferència del règim usual de propietat de la terra, els pobladors no posseïen els títols de les terres en què han viscut i treballat durant anys.
A mitjans de 2008, l’empresa constructora Colony Park S.A. inicia les seves obres d’infraestructura en aquestes illes, (en una finca d’al voltant de 300 hectàrees), amb la finalitat de condicionar les terres per al posterior emplaçament d’una mega-promoció immobiliària d’urbanització tancada destinada a sectors d’alt poder adquisitiu. Es tractava d’un projecte presentat per l’empresa com «el primer desenvolupament d’habitatge permanent en una veritable illa del Delta Argentí».
Les obres van consistir en l’elevació de les terres, el desviament, dragatge i eixamplament del curs original de rierols, produint modificacions en els ecosistemes d’aiguamoll amb els seus conseqüents impactes a la biodiversitat i l’expulsió de les famílies illenques, assentades allà des de diverses dècades enrere, envaint els seus predis i enderrocant els seus habitatges i altres instal·lacions i trastocant, a més del paisatge, la disponibilitat dels recursos en què basaven la seva economia familiar.
Cap de les persones desposseïdes de les seves llars comptava llavors amb títol de propietat, però, eren posseïdors per a la llei argentina perquè van dur a terme la possessió per més de 20 anys del lloc de forma pública, pacífica i ininterrompuda.
No així Colony Park, que va pagar 25 mil dòlars per 360 hectàrees de l’illa a la companyia Better S.A., al setembre de 1999. Ràpidament els valors de cada parcel·la del barri privat, de mitja hectàrea, era ofert per l’empresa a 200 mil dòlars.
En el transcurs d’aquests esdeveniments, les famílies van denunciar penalment davant la justícia la usurpació de terres fiscals i aigües, dany ambiental col·lectiu i crim de lesa humanitat i aconsegueixen romandre en una petita porció dels seus predis originals. No obstant això, en considerar que aquestes accions no eren suficients, i que continuar amb els seus treballs illencs és el que els possibilitaria romandre a les illes, van dur a terme un procés de conformació d’una cooperativa de jonquers a la qual van denominar Illa Esperança i van instal·lar un taller per a la fabricació d’articles amb joncs i altres materials (cortines, cistelleria, etc.). Resistint amb una forma de treball pròpia del lloc.
La situació que es va presentar, podria descriure’s de la següent manera:
El 29 d’agost de 2009 la justícia va dictar una mesura cautelar en la qual ordenava paralitzar les obres fins que el projecte no comptés amb el certificat d’aptitud ambiental que hauria d’expedir atorgant-la o denegant-la l’Organisme Provincial per al Desenvolupament Sostenible de la Província de Buenos Aires (OPDS). Aquesta decisió va ser ratificada per la Justícia dos mesos després. No obstant això, les obres van continuar i els problemes, també.
L’Oficina Itinerant s’instal·la en aquesta conjuntura i desenvolupa juntament amb altres productors de cultura i cultiu diferents estratègies d’activació, organitzant trobades de planificació territorial des de la base, celebrant esdeveniments culturals, assemblees, campanyes mediàtiques i assessorament per tractar de trobar la millor forma d’abordar el conflicte propiciant l’emergència de noves pràctiques simbòliques, ambientals i organitzatives.
En aquest marc l’Organisme Provincial per al Desenvolupament Sostenible convoca a una audiència pública per debatre el tema i decidir sobre la situació. Illencs, destacats científics, organitzacions socials i funcionaris van manifestar de forma unànime el seu rebuig i repudi a la mega-promoció immobiliària Colony Park
Finalment l’Organisme, va denegar la Declaració d’Impacte Ambiental sol·licitada per la firma Colony Park S.A. i va intimar a la firma a presentar un pla d’accions a executar tendents a la recomposició de l’ambient i els recursos naturals del predi afectat a l’emprenedoria, el qual es troba actualment clausurat.