Projecte de
YProductions
per al
CCCB
en què participem en col·laboració amb
Sitesize
amb la investigació
Com Col·lectivitzar la Cultura a Barcelona
. La proposta de YProductions « neix com una aposta del CCCB per repensar processos col·laboratius entre la institució cultural i projectes col·lectius autogestionats. L’objectiu és optimitzar les línies de recerca que desenvolupen diferents col·lectius o espais que entenen la producció cultural com a agent de posada en crisi dels rumbs institucionals. Aquestes investigacions de caràcter crític, el procés de les quals excedeix el marc i calendari del projecte, plantegen debats i metodologies que s’alien amb el context actual de crisi institucional. MCI planteja la possibilitat d’experimentar un ‘espai mínim’ on negociar, contextualitzar i activar processos de recerca crítica en l’esfera cultural. »
En aquest marc la investigació que proposem té com a objectiu pensar, tenint en compte l’entramat d’agents, controvèrsies i relacions que defineixen el moment actual, quines pràctiques i maneres de fer són més justes en la gestió de la cultura (entenent per més justes aquelles pràctiques i maneres de fer que permeten als actors que participen modificar en un major grau les pròpies normes que regulen la seva participació).
Les polítiques públiques en cultura tendeixen a assegurar i perpetuar el monopoli de la gestió dels béns culturals per part de la pròpia administració, així com reafirmen i promouen la imatge de l’estat com a garant que els béns comuns no seran sobreexplotats, funcionant com un tipus de circuit que es retroalimenta. Més enllà d’això, actualment veiem com les administracions públiques ni tan sols responen a aquest patró, sinó que de manera encoberta es dediquen a la defensa d’interessos privats.
L’autogestió col·lectiva de la cultura entesa com un bé comú no hauria de ser valorada per la seva eficàcia en termes de rendibilitat, sinó per la seva eficàcia en termes de justícia social. Pensar com s’articula i com podria articular-se aquesta idea en el moment present és l’objectiu fonamental de CCCB.
METODOLOGIA
La nostra metodologia pot dividir-se en dues aproximacions diferenciades: d’una banda una investigació fonamentada en entrevistes i consultes bibliogràfiques i de l’altra una investigació fonamentada en el treball en xarxa amb diversos agents (individus, organitzacions, institucions…). Aquest treball en xarxa es traduirà en dues trobades presencials, obertes a la participació del públic. Els objectius d’aquestes trobades seran examinar i contrastar col·lectivament els diferents models de gestió de la cultura a partir de les pròpies experiències i traçar futures línies de treball (individual o col·lectiu).
Tractarem, en la mesura del possible, de construir el coneixement de manera col·laborativa i dialògica amb els agents que participaran de la investigació en qualitat de co-investigadors. Tot això no significa situar-se ”en el lloc de” els agents que col·laboraran en la investigació, al contrari es tractarà de posar de relleu el lloc que cadascú ocupa en el camp des del qual està parlant, d’aquesta manera tothom disposa d’una informació que li permetria entendre com funciona -quina funció té- el discurs de l’altre en el camp del que prové, és a dir: des d’on parla, per a qui, què aconsegueix amb el seu discurs, de quins agenciaments participa el seu discurs, com s’encaixa amb altres dispositius, etc.
Trobades presencials públiques:
Les trobades aniran precedides d’un treball preparatiu en col·laboració amb les entitats invitades per definir les dinàmiques i els temes a tractar (i en el seu cas revisar la pròpia llista d’invitats). (i si escau revisar la pròpia llista de convidats). Les trobades seran dues i proposem que es duguin a terme al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a
Can Batlló
. D’entrada proposem que les trobades tinguin un caràcter informal i que es potenciï la construcció col·laborativa de coneixement, entenem doncs que aquestes trobades haurien de ser més properes al format de grup de discussió que al de conferència habitual.
La primera d’aquestes trobades va tenir lloc al vestíbul del CCCB el 24 de novembre de 2011. La sessió va reunir diverses experiències que podem dividir en dos grups: D’una banda trobem iniciatives ciutadanes que, en major o menor mesura, han comptat amb l’impuls, la col·laboració o el suport d’institucions artístiques o agents del camp de l’art i que han assolit un cert grau d’estabilitat i consolidació, com
La Casa Invisible
(Màlaga) o el
Consell Assessor
de documenta12 (Kassel). De l’altra, experiències que es troben en una fase més o menys incipient de definició: un projecte artístic com
Open-roulotte
(Ripollet) que es posa en marxa amb la voluntat de generar dinàmiques ciutadanes conscients del seu paper en les polítiques culturals, un espai cultural com l’
Ateneu Santboià
(Sant Boi) que vol ser de gestió ciutadana, es troba en fase de negociació amb l’administració pública i podria trobar aliances en el camp de l’art; i finalment el cas de l’
Ateneu Enciclopèdic Popular
(Barcelona) que des de fa sis anys reclama a l’administració la recuperació de part del patrimoni de l’ateneu i la cessió d’una nova seu per constituir-se com a espai social i cultural.
A la taula pública de treball comptem amb la presència de Jesús Carrillo (cap del departament d’activitats públiques del
Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia
(Madrid), el Nicolás Sguiglia (membre de La Casa Invisible), la Plataforma Ateneu Santboià, Xavi Pérez (gestor cultural vinculat a Sant Boi), Meritxell Bonàs (professora de l’ Escola El Martinet), Sara Talla (presidenta de l’ Associació Balafon), ambdues entitats col·laboradores en el projecte Open-roulotte, Hansel Sato (membre de l’equip educatiu de documenta12), Manel Aisa (membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular) i Iván de la Nuez, cap d’activitats culturals del CCCB.