Maneres Platohedro

28.12.16

La casa de Platohedro al barri Buenos Aires de Medellín. Foto: Museu d’Antioquia. Alguns drets reservats.

Platohedro
és una plataforma creativa col·laborativa que es dedica a l’experimentació artística, la recerca permanent de la cultura lliure i la cerca del bon viure a través de processos formatius i creatius oberts per a tothom.

Platohedro és un dispositiu que, des del 2004, es desplega en una casa al barri Buenos Aires de Medellín (Colòmbia), un lloc autònom en constant relació amb el públic, el privat i el social, on l’art, la tecnologia i la comunicació són el mitjà per aportar a transformacions socials que busquen el benestar creatiu de les persones, especialment de joves i nens, conservant una relació sostenible amb la natura.

Així s’autodefineix Platohedro a la introducció del seu llibre
Multiversos
, una publicació que recull 12 anys de trajectòria del col·lectiu/espai. Però més enllà del que Platohedro és, ens interessa com funciona, de quin tipus d’agenciaments participa, quines són les seves maneres de fer, les seves formes. I
Maneres
és, precisament, el títol d’un dels capítols de Multiversos, que presentarem a l’espai físic de LaFundició.

Multiversos neix de la voluntat de contar(se). Una voluntat que compartim amb Platohedro —ara que es compleixen 10 anys de LaFundició— i que ens porta a preguntar-nos també sobre les maneres de contar(nos), sobre quins modes de representació, quins actes d’escriptura i de parla són pertinents i efectius a l’hora d’explicar el devenir de col·lectius i espais com aquests.

Durant la presentació projectarem diversos vídeos que documenten el treball de Platohedro i que podeu veure al seu canal de Vimeo: https://vimeo.com/platohedro

Un dels motius per organitzar aquesta presentació sorgeix de l’interès per pràctiques, sabers i discursos d’ordre cultural, social i polític que es produeixen a les “perifèries”. Atès que les nocions de centralitat i perifèria són, és clar, relatives, per a nosaltres, situades a la “perifèria” d’una “metròpolis” europea com Barcelona, són centrals referents com Platohedro. Podem dir que els processos de descolonització passen per la redistribució de les eines d’enunciació i els espais de visibilitat, i ens preguntem com obrir espais de trobada i diàleg amb les perifèries que no reprodueixin lògiques extractivistes, o sigui, colonialistes, i que possibilitin compartir i construir col·lectivament el coneixement.

Aquí seguim, us esperem per acabar l’any xerrant sobre totes aquestes coses i prenent un refrigeri a l’espai físic de LaFundició.