Recentment anunciava el seu tancament l’Ojo Atómico, espai artístic independent de Madrid… Copiem aquí el seu comunicat:
L’OJO ATÓMICO TANCA
Després de cinc llargs i apassionants anys de treball a la nau del carrer Mantuano, hem decidit tancar el local i emprendre una nova etapa de l’Ojo Atómico.
La hostilitat de l’Ajuntament i la Comunitat de Madrid, una d’encoberta i l’altra oberta, però igual d’implacables, i l’absència de diàleg amb el Ministeri de Cultura, ens empenyen al tancament, igual que a altres espais independents, desapareguts en els últims mesos. Podríem resistir, però ja hem entrat en una fase de desgast, i creiem més prudent un canvi d’estratègia que l’enrocament en postures insostenibles a mitjà termini. Han guanyat ells, almenys aquesta batalla que es va iniciar el 2002 amb l’obertura de 29 Enchufes. Per primera vegada va arribar a haver-hi una escena alternativa d’art a Madrid, caracteritzada sobretot per l’afany d’obertura a l’exterior. N’hi ha prou de veure els programes que han realitzat 29 Enchufes, Liquidación Total i el Ojo Atómico, entre d’altres, per constatar la internacionalització que hem arribat a assolir, i que només pot tenir continuïtat en els nostres previsibles, o ja consumats, exilis.
No amagaré el mal gust de boca que sento, perquè serem una altra generació perduda, i com vaig dir fa un any, per a mi és l’última. La meva edat, 45, i les meves aspiracions m’empenyen a centrar-me en projectes més institucionals, on pugui disposar dels recursos que fins ara no he tingut. Deixem enrere un excel·lent treball que ja està sent oblidat. Fa una setmana sentia dir a un conegut historiador d’art que l’escena d’art polític de Madrid va acabar el 2001. He de respondre alguna cosa? Explicar a aquestes altures què és art i què és política? Que ens oblidin! Madrid no sembla necessitar art, sinó obres públiques, munipas i olimpíades.
Un dels nostres objectius fracassats en aquesta etapa ha estat aconseguir un marc legal de suport a la creació a Madrid. En el frustrat Manifiesto de los Agentes Artísticos de Madrid ( www.ojoatomico.com/comunicados/documento4.html ) vam descriure amb tot detall la situació que viuen els creadors i els gestors independents d’aquesta ciutat. El text era tan encertat que una esbirra de Carlos Baztán em va trucar al mòbil per demanar-me que no publiquéssim més manifestos, si és que volíem mantenir el “diàleg”. Va ser aquest el dia que vaig decidir, personalment, tirar la tovallola, i renunciar a un “diàleg” impossible. I de la CAM per a què parlar; jo, per això del quid pro quo, els he posat a la meva llista negra. És significatiu que només AVAM i la Unión escrivissin un text de suport a la nostra pretensió bàsica, un marc legal que reguli el suport a l’art amb diners públics, i que tant ADACE com el Consejo de la Crítica ni es dignessin a contestar. Potser van pensar que això és barrejar art amb política, o, com em va dir una alta càrrega del Matadero, que els que estem fora de les institucions hem d'”aprendre a conformar-nos”.
És encara més lamentable que avui, com el 1991, quan vaig obrir la meva primera sala d’exposicions, l’únic lloc de Madrid on un artista pot dirigir-se per començar una carrera coherent sigui la terminal de sortides internacionals de Barajas. Però ara el món és molt més petit, i res pot ocultar el ridícul de les seves polítiques culturals, de les nits en blanc, els escorxadors, els madriles oberts, els homenatges a la movida i de tants centres d’art desorientats, sense continguts i tips de bon rotllo parroquial.
Nosaltres tanquem, contents de tot el que hem pogut donar, i de tot el que hem rebut. Gràcies als que d’una manera o altra heu estat amb nosaltres i als artistes que desinteressadament han vingut de diferents parts del món a col·laborar amb aquest projecte.
El divendres 21 consumem el tancament, a partir de les 20 hores. Us convidem a participar en una acció amb Javier Pérez Aranda, que transformarà en un moble la coneguda instal·lació que ha ocupat l’altell durant els últims anys, per després dipositar-la als llocs indicats per l’ajuntament per a tal fi, i aprofitant que el 21 és el dia designat per a això a Prosperidad. Regalarem el que ens sobri, però no hi haurà bar, així que el que vulgui pot portar-se la seva pròpia beguda (bé, ens queden unes caixes de tequila). Es recomana roba d’abric.
Desembre 2007